Bomba de Rellotgeria

MAGDA PICAÑOL OLIVA
OPINIÓ

La veritat és com una manta que sempre et deixa els peus freds, la estires, l'estens però mai és suficient. La sacudes, le das patadas pero desde que llegamos llorando a que nos vamos muriendo, solo nos cubre la cara mientras gemimos, lloramos y gritamos. La sacseges, li dónes puntades però des que vam arribar plorant a què ens anem morint, només ens cobreix la cara mentre gemeguem, plorem i cridem...” (frase extreta del llibre, El Club dels Poetes Morts)...Aquesta mostra de desesperació enfront la veritat que mai arriba, no és més que el reflex de la ràbia i la impotència que sents quan, davant una evidència coneguda des de fa temps, no es fa justícia.

L’estirada de manta i indirectament d’orelles a tot el PP per part de “l’entranyable” Luís Bárcenas publicada al diari El Mundo, que transcriu la conversa de més de quatre hores mantinguda entre l’ex-tresorer davant el no menyspreable Pedro J. Ramírez, fan palesa un cop més la manca d’escrúpols que tenen un quants. L’endemà, també es varen publicar els comptes amb apunts del propi Bárcenas. El suposat finançament il·legal de PP durant 20 anys i els sobresous de varis ministres, entre ells el Sr. Rajoy, que de ser veritat serien fets condemnables, sembla que no els hi fa por als caps visibles del partit, que diuen no reconèixer aquests documents i creuen que si acaba la crisi aviat encara podrien sortir-ne airosos.

De fet, amb tant barrut , no m’estranya que els advocats hagin decidit deixar sol al protagonista per manca de motivació. La veritat es que sí, que desencisa tanta corruptela, que treu les ganes a qualsevol que sigui mitjanament honrat, de defensar l’impossible. Un cas, per cert, que ja ha aparegut en tots els mitjans internacionals i que posa un cop més en evidència la persona de Mariano Rajoy i que fins i tot la ridiculitza...Una bomba, que tothom esperava que esclatés, quan Bárcenas va entrar a la presó.

Sembla mentida que no ho vegin així la majoria de veïns nostres, ni tant sols ho veu així el partit de l’oposició , el PSOE, que està tacat amb similars delictes o pitjors. Tant sols IU, de moment, ha demanat la dimissió en bloc del Govern i la convocatòria d’eleccions. Tot plegat ben trist, doncs allà també s’esmicola un país, potser amb menys identitat, menys cohesionat que el nostre, amb menys empenta, menys democràtic, però, al cap i a la fi, un país que té els seus habitants, té problemes greus, molt greus...Per tant, no ens hem de distreure del què realment importa, ELS CIUTADANS, però no els d'en Rivera i Cañas.

Aquí les coses tampoc avancen al ritme que ens agradaria, doncs tenim a tocar la nostra llibertat, però tenim un Govern de la Generalitat que no dóna la cara i que s’entesta a picar de cap contra una paret, segurament intencionadament, perquè costa molt deixar els interessos a banda. On anem ara amb una “carteta” revisada per massa persones, que s’enviarà en temps de vacances , allà on el lector no està massa per la feina, ni de llegir-la ni de assumir-ne el contingut. Ja ens han tancat la porta massa vegades, ja ens hem carregat de prou raons, en definitiva, JA HEM ESPERAT MASSA...Tampoc hi trobem sentit, potser som mesells, però no som ases. No tenim recursos per fer front a la realitat, així com tampoc estem en condicions de regalar més temps a l’enemic.

Qui sembla que darrerament ha plantat cara ha estat l’Agrupament Socialista de Catalunya que s’ha desmarcat de Navarro perquè flirteja massa amb Espanya. Una mica tard, potser sí, però quelcom és quelcom si ve del socialisme catalanista.

I finalment, i parlant de cares, qui ha estat brillant en la seva incisiva “entrevista” cara a cara al President de Catalunya Caixa , Adolf Todó, ha estat David Fernández de la CUP-AE, al Parlament. Cantant veritats com temples, i molt ben documentat, ha deixat sense paraules a un de tants banquers que ja no mereixen el respecte dels desnonats, dels “estafats”, dels estalviadors i de la majoria dels ciutadans... No us perdeu “ Vostè és un lladre !!!”

Llàstima que, sovint, “qui diu veritats perd les amistats”, i que en cas de plebiscitàries, les CUP-AE potser tindran el mateix boicot que va tenir Solidaritat Catalana per la Independència quan deia el què molts dirigents, diputats, banquers i empresaris no volien sentir...Seria una pena!!!

El que busca la veritat corre el risc de trobar-la” (Manuel Vicent, escriptor i articulista valencià).

Reaccions: