Som a l’aire

Des de l’antena altiva, escampant critiques i paraula viva.

Opinions sinceres

L’anàlisi crítica i àcida d’allò que està passant

Una pinzellada àcida amb gotes d’humor

Perquè no cal farcir la informació amb paraules que no s’entenen.

Com un bon vi

Si la collita és bona, l’aroma i el perfum informatiu té un altre gust, no?

Guanyar-se el Respecte

Bon dia i bon dimecres internautes. Un vell refrany diu que 'Quan els que manen ho fan sense vergonya, els que obeïm ho fem sense respecte'. En aquesta línia va voler expressar-se ahir un dels pares de la Constitució, Miquel Roca, al comparèixer davant la Comissió d'Assumptes Institucionals del Parlament de Catalunya. L'advocat i jurista va defensar la legalitat de la Llei de consultes populars, però també va adverir allò que és obvi, que el Tribunal Constitucional no permetra realitzar la consulta sobre el dret a decidir i la tombarà argumentant que és anticonstitucional. Per tant, Roca deixà clar que malgrat el referèndum tindria perfectament cabuda en el marc constitucional no serà autoritzat, simplement, per criteris polítics. Rematà la seva intervenció dient que per aquest motiu 'el TC no em mereix cap tipus de respecte'. Un argument inusual en la línea de Miquel Roca que no acostuma a ser tan crític ni radical, un canvi que aplaudim, però per la mateixa regla de tres també serien qüestionables les aventures i desventures de la família reial, que per cert sí que defensa 'literalment', i per tant, respecta.  Com molt bé escriu John Tuset: 'La paraula "respecte" va perdent significat amb el pas del temps'.

No sabem si la decisió del jutge Pablo Ruz haurà estat molt respectada, si més no segur que no ha caigut massa bé entre les files populars, després que la jornada passada cités a declarar com a testimonis per la presumpte comptabilitat B a Francisco Álvarez-Cascos, Javier Arenas i Maria Dolores de Cospedal. El motiu és tenir en el currículum el fet d'haver ocupat en algun moment la secretaria general del PP, càrrec que com s'escolta darrerament està en decreixement de PoPularitat. Aquesta citació, que malgrat respecten de portes en fora, no els fa massa gràcia perquè continua desgastant la imatge de la formació que viu un dels moments més baixos. La compareixença en ple més d'agost era quelcom predible, el tema serà veure si entren com a testimonis i en surten com a imputats. De ben segur que els propers dies el diari El Mundo aprofitarà el context per anar traient més drapets bruts que condicionaran els testimonis.

Sense abandonar els tribunals, no podem deixar de parlar de l'acte de presa de possessió del flamant nou fiscal superior de Catalunya, després que el seu antecessor fos cessat per haver defensat la legitimitat de la consulta. A l'esdeveniment també hi assistí el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, que lluny d'endolcir l'esdeveniment sentà les bases per evitar possibles rebel·lions dels seu subordinat, José Mª Romero de Tejada, amb la següent frase: ' Debemos tener presente la idea nacional de España'. Como deia el poeta, 'el que avisa no és traïdor'.

De traïdor precisament deuen titllar a l'executiva del PSC a Joaquim Nadal, després que ahir acceptés la invitació de l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, per liderar el pacte de Girona pel dret a decidir. Segons l'exconseller del tripartit, aquesta ha estat una decisió personal que no ha volgut consultar amb la direcció dels socialistes, de la qual fa temps que n'està força apartat. La decisió de Nadal no ha deixat indiferent al carrer Nicaragua i el portaveu del partit al Parlament, Maurici Lucena, va deixar anar en to burleta que seria 'l'inici una segona joventut política'. El missatge és que el vaixell s'enfonsa i alguns ja han començat a buscar-se la vida, malgrat la previsió realíssima i fonamentada del gran Pere Navarro, el proper president de la Generalitat.

Acabem parlant de dues perles força diferents entre sí. El Periódico publica que la notícia sobre 'aman Ramazan', un programa que està triomfant al Paquistà, essent una versió adaptada del famós concurs El Preu Just, que s'emet només durant el període del Ramadà. El més sorprenent és el premi que s'enduen els concursants: nadons abandonats i trobats al carrer. Resulta lamentable que el show business arribi a tals extrems i no sembla que valgui la pena pagar aquest Preu Injust per guanyar share o audiència, si us ho estimeu més.

La segona perla ens arriba de terres més properes tal com recull el  Nació Digital. En aquesta informació ens expliquen les peripècies dels Mossos d'Esquadra per detenir un ciutadà per haver robat fins en tres ocasions un bar de Lleida. Diuen que a la tercera va a la vençuda, i la policia catalana acabà trobant al lladre gràcies a que en el darrer robatori va perdre la bota de muntanya. Com si del compte de la Ventafocs es tractés els Mossos van localitzar el delinqüent i enlloc de conduir-lo directament a Palau per casar-se amb el Príncep, van dur-lo directament a comissaria. Ja ho veieu internautes, en aquest cas qualsevol semblança amb la ficció és pura coincidència.

El Peculiar Precipici de l'Alícia

Bon dia i bon dimarts internautes. Charles Dickens va escriure: 'Acostumem a cometre les nostres pitjors debilitats i flaqueses a causa de la gent que més menyspreem'. L'escriptor anglès ho escrivia al S.XIX i avui molts diaris es fan ressò de les paraules d'Alícia Sánchez-Camacho parlant de la debilitat que suposa que el govern d'Artur Mas tiri pel dret...a decidir. Segons la presidenta del PP català 'la Independència és un camí que ens porta al precipici', i en aquest cas i sense que serveixi de precedent estic totalment d'acord amb la líder popular, perquè sense Catalunya, Espanya va directe a l'abisme.

Sánchez-Camacho no voler deixar passar l'oportunitat d'autonomenar-se portaveu oficiosa del president Rajoy, va dir que el govern central no pot autoritzar la consulta ja que aquesta decisió només la pot prendre el Congrés de Diputats. Si això és així, tampoc no els costaria gaire fer ús de la majoria absoluta amb que compta Mariano, el qual ha fet saber que respondrà la carta de Mas 'en el seu moment'.

La modèstia, per tots sabuda d'Alícia, va fer que també es convertís també en consellera "oficiosa" d'economia de la Generalitat perquè va anunciar que negociarà personalment que el dèficit concedit a Catalunya arribi entre l'6 o 1'7%. Quin gran gest d'aquesta patriota, internautes. Malgrat aquesta presa de pèl, el govern català va explicar que si no s'arriba almenys al 2 per cent alehores el 6 d'agost decidiran si continuen prorrogant els pressupostos del 2012.

Però es clar, no cal perdre mai la fe, si més no això és el que també predica el Papa Francesc que en conversa informal amb els periodistes va mostrar el nou tarannà del seu pontificat preguntant-se: 'Si una persona és gai, qui sóc jo per criticar-la?' El Periódico publica aquestes bones paraules, però recordem que la homosexualitat continua essent pecat mortal per l'església catòlica, curiosament quan en el seu sí és on hi ha més membres, disposant segons ha reconegut el mateix Sant Pare d'un lobby gai de pressió dins el Vaticà. I de les dones? Doncs, que han de tenir un paper més important, però de sacerdoci ni parlar-ne.

En el capítol del món distès i desenfadat destaquem vàries perles. La primera ens trasllada al bonic món de la televisió xinesa, que ha decidit emetre el format de 'Gran Hermano', però no amb xinesos sinó amb óssos panda. D'aquesta manera la ratomàquia humana pren un caire més animal i comptarà amb 28 càmeres que des de la reserva de Chengdu retransmetran les aventures i desventures de 150 pandes. El dubte que ens queda és si habilitaran un espai pel confessionari i si els espectadors també votaran als nominats. Ho explica El Periódico.

Impossible no citar una piulada de Miguel Ángel Rodríguez com a segona perla. L'exportaveu del govern espanyol escrivia sense cap mena de mania al Twitter: 'Mientras la buena gente lloraba, Mas escrivía una carta independentista, vaya pieza'. Obviaré massa comentaris perquè ell mateix es desqualifica, però no puc estar-me'n de pensar que 'mentre la bona gent dormia tranquilament, Rodríguez es dedicava a conduir begut xocant pels carrers de Madrid'.

I la darrera però no menys espectacular perla ens la porta El Confidencial, en el que relata l'espectacular robatori de joies a l'Hotel Carlton de Cannes. En una clara reminiscència a la famosa Pantera Rosa que l'any 1964 dirigia Blake Edwards, el lladre va emportar-se'n ni més ni menys que pedres precioses per valor de 103 milions d'euros. A l'estil de l'inspector Clouseau sorpren la gran sabiduria i capacitat d'investigació de la policia de Niça que en la nota distribuida als mitjans 'sospiten d'un home que portava una visera i una bufanda i portava una arma automàtica d'assalt'. Mare de déu internautes, i a mi que m'hagués passat per alt, no hi ha res com tenir bons professionals!

Mans enlaire!!!

MAGDA PICAÑOL OLIVA
OPINIÓ


Una de les últimes noticies que ens arriben i que no deixa de sorprendre’ns es la intenció que té l’Estat de tenir-nos ben vigilats. És a dir, la meitat dels agents de l’última promoció de les forces de seguretat de l’Estat han estat destinats a Catalunya...Quina casualitat! Té gràcia que una colla de lladres ens facin vigilar a nosaltres!

Tots sabem que a Catalunya hi ha un excedent de 5.500 agents i , amb aquesta injecció d’efectius, encara en sobraran més. Amb la clara intenció d’ésser utilitzats com a servei d’informació, la seva missió consisteix en controlar el risc que suposa la societat catalana per mantenir la unitat d’Espanya. Això demostra que a Madrid ens tenen por, molta por, i, principalment, per la nostra manera de fer les coses: sense escàndols, pacíficament, des de la cultura, l' educació , el respecte i la unitat.

Aquestes amenaces encobertes i petites missives que va enviant el Govern espanyol mica en mica, haurien de servir-nos per no defallir i continuar en la mateixa línia que hem seguit fins ara. El fet és que el Govern no li dóna massa importància a la crisi econòmica i política del seu país, doncs manté més de 7.000 efectius entre Guàrdia Civil i Policia Nacional quan en realitat passaríem amb 2000...Patètic i escandalós alhora.

El director general de la Policia, Ignacio Cosidó, ha defensat aquesta iniciativa del nou desplegament a Catalunya, volent fer-nos creure que la seva presència a Catalunya és “prioritària” , que el Govern Central aposta per la seguretat a Catalunya en quan a crim organitzat, estrangeria i terrorisme islamista...Qui s’ho creu això? Des de quan Catalunya és “prioritària”? Aquests són realment els problemes que tenim com a societat pacífica, integradora i treballadora?. ..

Per altra banda, qui també ha fet declaracions al respecte, ha estat l’amant de La División Azul, que no podia ser altra que la Delegada del Govern a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, i fent ús del cinisme i la poca vergonya a la qual ens té acostumats, ha fet gala del “compromís” que la policia estatal té amb Catalunya i creu que la societat catalana en sabrà valorar el servei. Ens hem de preguntar, quin servei? El de mantenir-nos vigilats i controlats? El de coartar-nos la llibertat ?

Com deia el pare del liberalisme llibertari, el nord-americà Murray Rotbard, “Només l’Estat aconsegueix els seus ingressos mitjançant coacció, amenaçant amb greus càstigs als que es neguin a lliurar la seva part...”

Tot aquests fets que , malauradament, ens trobem a diari no ens haurien d’estranyar d’un Govern mancat d’arguments i amb poca intenció democràtica que no ha fet més que utilitzar les eines més primàries per frenar un procés que avança dia rere dia i que cada vegada té més suport popular i institucional. Persones com la Sra. Sánchez Camacho no poden sortir a la televisió a fer apologia de la democràcia. Ahir ho va tornar a fer en una entrevista al 3/24 dient que “el Govern de la Generalitat ha iniciat un camí erroni i equivocat, no subjecte a les regles democràtiques”, i ho ha acabat guarnint amb mentides de les seves, que queden ben allunyades de la realitat. Segons ella, “els catalans no volen la independència, només volen sortir de la crisi”...es veu que se li confessen a ella quan va pel carrer, això si, sense micròfons amagats!!!

Aquesta senyora també ha dit que parlarà personalment amb el Ministre d’Hisenda per tal que estableixi el dèficit entre l’1,5% i l’1,7% . ..és a dir, ens vol fer conformar amb les engrunes?...I posant Duran i Lleida com a excusa ha dit que es pot comprovar que la majoria d’electors no son independentistes...Realment, viu en un altre mon!

“La llibertat no és un fi, és un mitjà per desenvolupar les nostres forces” ( Guiseppe Mazzini, filòsof i polític italià )

El disputat vot de Pere Navarro

Bon dia i bon dilluns internautes. 'Prefereixo una bogeria que m'entusiasmi a una veritat que m'abati'. Aquesta frase la deixava escrita al S.XVIII l'escriptor alemany Christoph Wieland i no sabem si és per aquest motiu que Pere Navarro, l'encara líder del PSC ens obsequia sempre amb titulars extraordinaris dignes de les pel·lícules de Woody Allen. I és que el nostre protagonista s'explaiava en l'entrevista concedida aquest cap de setmana a El Periódico, on entre altres reflexions deia que el 2014 serà un any frustrant per a molts catalans, perquè descobriran que el paradís independentista no existeix. Lluny de quedar-se aquí, Navarro acaba autoanimant-se i pronostica que el 2015 serà el proper president de la Generalitat ja que a Catalunya el PSC té un ocult que acabarà manifestant-se en les properes eleccions al Parlament.

A vegades confesso que quan llegeixo el que diu el dirigent socialista i després n'he de fer-ne un resum a La Mossegada, sovint dubto si posar les seves declaracions aquí o a les perles del dia, que no deixen de ser aquell mític fets i gent del mític Salvador Alsius als TN. Tot i així, no deixa de tenir certa lògica el pensament d'aquest gran estadista mundial perquè el vot ocult existeix, i està tan amagat que ningú l'acaba trobant mai, ni tan sols Pere Navarro, el qual segueix creient que la fe mou muntanyes i no s'adona que en el seu cas mou diputats, però a la baixa.
 
El cap de setmana també ha estat prolífic en altres àmbits i hem sabut que Artur Mas finalment ha enviat la famosa Carta  sol·licitant poder fer el referèndum a Mariano Rajoy. Un mer tràmit sol·licitat per ERC i que simplement servirà per corroborar el que tots ja sabem. Un fet que també ho posava de relleu Carme Forcadell, presidenta de l'ANC, afirmant l'inutilitat del gest i demanant que la consulta s'efectui abans del 31 de maig del 2014. En aquest sentit, Marta Rovira per part dels republicans advoca perquè es faci abans del 18 de setembre, data en que s'efectuarà a Escòcia. Veurem qui acaba encertant-la.

I per les Espanyes, Dolores de Cospedal s'ha volgut mullar pel seu cap, però fins un límit. Un fet que hauríem de llegir entre línies en l'entrevista que publicava l'ABC a la secretària general del PP. A part de despotricat i titllar novament Bárcenas de mentider patològic, Cospedal a preguntes del periodista respon que confia plenament en Rajoy, però que ella només posaria la ma al foc per la seva família. Interessant saber que no les acaba de tenir totes.

I si aquest dissabte i diumenge han estat especialment calents, la situació a Mallorca crema i no només pels focs d'Andratx. Llegim al Nació Digital que el govern balear, encapçalat pel PoPular José Ramón Bauzá ha tornat a la càrrega contra la llengua catalana. Si fa pocs dies es vantava d'haver eliminat la normalització lingüística de Ses Illes, ara hem conegut que el tradicional llaç amb que els ciutadans i escoles adornen els balcons i finestres, tindran prohibit per llei fer-ho amb la senyera sota multa de 10.000 euros. Tot i així, la llei balear permetrà que usin els llacets amb la bandera espanyola, símbol de la unitat pàtria.

Deixem les Balears però no la política PoPular, perquè en el passat consell de ministres de divendres, el govern espanyol aprovava el Projecte de Reforma de l'Administració Local, que rescentralitzarà moltes funcions, eliminant municipis i nombre de regidors. Des del govern de la Generalitat, la seva vicepresidenta, Joana Ortega replicà que no pensen aplicar aquesta reforma i només seguiran la llei catalana al respecte. Curiós que una alta dirigent d'Unió se salti la legalitat espanyola quan en altres aspectes com la consulta només es fixen en la negociació amb l'Estat d'acord amb la legislació espanyola. Però es clar, per alguns la consulta deu ser un tema menor.

No podem deixar passar el tema de la setmana i potser del mes, perquè l'accident ferroviari del tren AVIA a Santiago de Compostela segueix generant informació i en la majoria de casos morbositat per part d'alguns mitjans. Aquesta no és la línia de La Mossegada, però si que volem destacar la informació que publica El Confidencial on s'explica el gran desplegament de càrrecs del govern espanyol i de la monarquia que aprofitaran també per netejar la mala imatge que tenen gràcies a l'àmplia cobertura dels mitjans. M'estalvio els qualificatius perquè segur que a tots us en vindran al cap uns quants no massa agradables.

Entrem en l'àmbit de les perles d'aquest dilluns. Viatgem fins els EUA perquè Renata Shamraveka, assitent personal o personalíssima del multimilionari Todd Meister, casat amb una de les hereves de l'imperi dels Hilton. Després d'haver-li sostret durant dos anys un milió de dòlars amb diverses targetes de crèdit, comprant alegrement joies i viatjans per tot arreu a cos de reina, la justícia li ha exigit la restitució dels diners. I es clar, la noia que és força eixerida ha decidit llançar una campanya per recaptar un milió a través del micromecenatge. N'hi ha que tenen més cara que esquena, o pitrera segons qui ho miri.

La segona ens l'ha servit en safata Rosa Díez en forma de declaració il·luminada, a l'estil de les que ens té acostumats Pere Navarro. Sense despentinar-se, l'exdiputada socialista va afirmar: 'Hi ha milions d'espanyols que són d'UPyD i no ho saben'. Suposo que no està de més recordar aquella frase bíblica que diu 'Perdona'ls pare, perquè no saben el que fan'.
I la darrera perla també és sensacional i ens ve a recordar aquell senyor baixet i amb bigoti que durant 40 anys apareixia als segells de correus i a les monedes. El Huffington Post explica la polèmica que un peix de 21 kg ha generat a Rússia després que el seu presumpte pesacador l'hagi exhibit orgullòs i triomfant. Una proesa que a molts russos els ha fet dubtar i ha obligat al Kremlin a corroborar l'autenticitat d'aquest fet. A casa ens ha recordat en gran manera aquells submarinistes que en temps del dictador enganxaven els peixots a su Excelencia fent veure que era tot un crac. Però es clar, què se'n pot esperar, amb perdó, d'un fill de Puttin, Internautes?

Capítol I: 221 pàgines

Bon dia i bon divendres internautes. 'La llibertat no és simplement un privilegi que s'atorga, és un hàbit que ha d'adquirir-se'. Ho pronunciava el polític anglès David Lloyd en un dels seus discursos en que exhortava a assolir aquest dret tan preuat per les persones i col·lectius que conformen les nacions. En aquest sentit, el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) posava la primera pedra del full de ruta que ha de conduir-nos cap a la llibertat de poder decidir el futur del nostre país. 

Tal com assenyala el Nació Digital, en el primer informe lliurat al president de la Generalitat el CATN destaca que cal exhaurir totes les negociacions amb l'Estat per tal que autoritzin la consulta. Un fet més que probable que el govern ja contempla des de fa temps optant per fer-la segons la legislació catalana. Però es clar, tampoc així tot serien flors i violes ja que el Consell estima que sense l'aprovació de l'Estat, fins a un 40% d'ajuntaments i organismes concentrats Barcelonès, Vallès Oriental, Baix Llobregat, Garraf, Tarragonès i la Vall d'Aranal podrien negar-se a col·laborar amb la Generalitat per facilitar el vot dels ciutadans.

En front d'aquesta possibilitat, aconsellen la celebració d'eleccions plebiscitàries que reforçarien la legitimitat de les forces guanyadores partidàries del SÍ, essent aleshores el moment de proclamar unilateralment la Independència. Malgrat aquesta via, tampoc descarten que en últim extrem el govern espanyol apliqués l'article 155 de la constitució, inhabilitant el govern català i suspenent l'autonomia. En aquest sentit, s'aconsella incrementar la recerca de suports internacionals que recolzin la causa catalana per evitar el full de ruta que des de l'altra banda tenen planificat per evitar, costi el que costi, l'emancipació del nostre petit país.

Precisament petit no és el sumari del cas Nóos. El Confidencial explica el testimoni que l'exsoci d'Urdangarin al jutjat nº 46 de Barcelona en que fa una revelació sorprenent: el CNI va treballar per l'Institut Nóos. Aquest fou l'argument que Diego Torres utilitzà per exculpar-se de l'acusació del marit de la infanta acusant-lo d'haver filtrat a la premsa diversos correus de caràcter íntim. Segons va explicar, els serveis d'intel·ligència visitaven molt sovint les oficines per garantir les comunicacions i la seguretat informàtica, un fet que explicaria que el rei Joan Carles estigués informat des del primer moments de les aventures i desventures sentimentals i econòmiques del seu gendre.

D'altra banda, en el terreny judicial avui trobem l'estirada d'orelles del Consell General del Poder Judicial al jutge Silva. Pel CGPJ aquest magistrat hauria comès dues faltes molt greus: manca de motivació i desatenció continuada de les seves funcions. Per aquest motiu diuen que els 4 mesos i 7 dies de suspensió i els 600 euros de sanció no tenen res a veure amb l'intent que el jutge va fer d'imputar i empresonar durant uns dies a un sant baró, expresident de Caja Madrid, anomenat Miguel Blesa.

Imaginem com d'indignat pot sentir-se el jutge, passant de jutjar a ser jutjat. Igual d'indignat o més estigué Isidre Fainé. El Directe.cat publicava ahir la bronca mantinguda entre el president de La Caixa i el president del Barça. El Motiu? Simplement l'excés de catalanisme del club blaugrana a l'incorporar la senyera com a segona equipació. L'emprenyada fou tal que Fainé arribà amenaçar Sandro Rosell d'eliminar el patrocini del club si no retiraven immediatament aquesta samarreta tant insultant. Es referma encara més la idea que el president de l'entitat bancària és un del barons catalans que està fent tot el possible i més per impedir qualsevol tipus de consulta pel dret a decidir. Bonic exemple per una entitat que basa la seva publicitat en el 'Parlem?'. Doncs no, ni ganes!

Acabem amb informacions més amables en forma de perles, no fos cas que ens amarguessin el cap de setmana. La primera ens la serveix El Periódico i ens parla d'un interessant descobriment que ha fet un equip de científics de la universitat escocesa de Saint Andrews sobre la comunicació dels dofins. En l'estudi demostren com aquests mamífers de la família dels cetacis es criden entre ells pel seu 'nom'. Després d'aquest decobriment a casa ja ens plantegem si també tindran el 'LAPAO Dofinil' i quan no es coneixen massa es parlen de tu o de vostè.

La darrera la llegim a El Confidencial i ens parla d'una invenció que trigarà a imposar-se segons prediu l'empresa Uniqul, que ha desenvolupat la tecnologia de reconeixement facial a l'hora de pagar. Interessant aplicació que no sabem si s'adaptarà als caradures que marxen dels llocs sense pagar.

Nou encert del PSC

Bon dia i bon dijous internautes. Escrivia Confuci que 'L'home que ha comès un error i no el corregeix comet un altre error major'. Veient les darreres notícies sembla que aquest consell del filòsof xinès no l'acaben de tenir massa en compte a Can PSC. Aquesta excusa barata d'atribuir totes i cadascuna de les votacions en contra del dret a decidir o en contra de l'ús preferent del català a l'Administració no pot seguir essent l'argumentació del Partit dels Socialistes de Catalunya. Ahir nou episodi que torna a mostrar el tarannà menys catalanista que mai d'aquest nou PSC, liderat encara pel gran estadista Pere Navarro.

Tal com llegim a La Vanguardia, la bona notícia, malgrat el vot negatiu d'aquesta formació i del PP, és que l'ajuntament de Barcelona aprovà per la mínima (21 a 20) la moció presentada per ERC-DCAT per a que el cap i casal de Catalunya s'hagi adherit al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. I el president del grup municipal socialista on era? Jordi Martí, ferm partidari de la consulta, va optar per abandonar el ple moments abans d'efectuar-se la votació, mostrant el seu desacord amb l'opció triada pel seu partit.  Diuen els savis que 'tal faràs, tal trobaràs', no és d'estranyar doncs que els autoanomenats 'catalanistes progressistes' i ara també 'federalistes', vegin dia a dia com augmenta la desafecció amb la ciutadania.

En el terreny dels successos ens fem ressò del tràgic accident ferroviari a Galícia. Al marge de solidaritzar-nos amb víctimes i familiars del succés, cal denunciar el lamentable error en el comunicat de condol emès per La Moncloa. El Periódico explica com el document finalitza amb un paràgraf que fa referència a la pèrdua de vides humanes al terratrèmol de Xina. D'això internautes a casa en diem manca de sensibilitat, i referma la manera de fer d'un govern que fa ús i abús del 'copiar-enganxar', fins i tot en casos dramàtics com aquest.

Si ahir parlàvem àmpliament de les rebaixes d'estiu que està fent el Tribunal Suprem, avui tampoc ens n'escapem, tal com explica el Huffington Post, a través del qual ens assabentem de les raons que han portat als magistrats a arxivar una altra causa contra un política, en aquest cas Yolanda Barcina. D'aquesta manera, l'actual presidenta de Navarra i líder d'UPN, es lliura de les acusacions que apuntaven al cobrament irregular de dietes de Caja Navarra, un fet que el Suprem no ha tingut en compte degut a la 'inexistència de delicte'. Anar sumant. Qui serà el següent en salvar-se?

Arriba el moment de les perles del dia. La primera ens parla del nou costum que està arrelant entre les parelles britàniques. Segons una enquesta realitzada en aquell país, el 62% de les dones i el 48% dels homes admet haver interrumput l'acte sexual a causa del mòbil. Les causes són diverses: respondre a una trucada, consultar un email, realitzar una trucada o actualitzar el facebook. Els experts ja han denominat com a FOMO (fear of missing out) al fet de no voler perdre'ns qualsevol cosa que ens ofereix aquest petit enginy. Després d'això, resulta fàcil arribar a la conclusió que potser disposarem dels millors Smartphones (telèfons intel·ligents), però nosaltres cada cop som més babaus.


La segona perla també ens arriba des de terres foranes. El Singular Digital esmenta un article publiat a Los Angeles Times on expliquen el fet diferencial català, després que el redactor es passegés uns dies per la geografia catalana en bicicleta. L'autor destaca la llengua, tradicions i costums força diferenciats dels espanyols. Sens dubte, aquest tipus de reportatges són una de les millors maneres de donar a conèixer la realitat del nostre petit país a l'exterior i de donar-nos un cop de mà. Tot i que com deia el poeta 'Si busques una mà que t'ajudi, búscala al final del teu braç'.

Jo de gran vull ser...

Bon dia i bon dimecres internautes. Avui més que mai cal tornar a citar al filòsof Plató: 'L'obra mestra de la injustícia és semblar just sense ser-ho'. Aquesta és probablement una sensació que tenien molts ciutadans, però quan la corrupció irromp diàriament en forma de calamarsa la percepció de la ciutadania s'aguditza i veu que el famós estat de dret que se'ns ha estat venent al llarg d'aquests anys era més una il·lusió que una realitat. 

Sovint els infants acostumen a plantejar-se el seu futur amb mil i una professions com objectiu. Però els temps van canviant i les mentalitats també. Si jo encara fos petit, potser em decidiria per ser militant del PP o membre de la família reial, perquè amb tot els que els passa sempre acostumen a sortir-se'n prou bé, si més no als tribunals.

L'exemple més recent el tenim amb les darreres sentències del Tribunal Suprem, que fa uns dies exculpava a l'exministre socialista José Blanco i ahir l'exministre popular Jaume Matas. El darrer, tot i ser condemnat a 9 mesos per tràfic d'influència, s'estalviarà trepitjar la presó ja que el tribunal desestimà els càrrecs per prevaricació i malversació.  Evidentment, Matas estava exultant després de conèixer la decisió i declarà que 'confia plenament amb la justícia'. I qui no hi confia actualment essent militant del PP?

No ha tingut la mateixa sort Maria Anotonia Munar d'Unió Mallorquina, perquè l'expresidenta del Consell de Mallorca ha estat condemnada a 6 anys de presó per frau i prevaricació. Dues cares d'una mateixa, que sembla estar trucada perquè cau sempre del mateix cantó. Però com que la sensibilitat i el malestar està a flor de pell, per més inri, el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón no sé si fent gala d'un acudit dolent o prenent-nos com a ineptes feia una crida demanant a la ciutadania la 'màxima confiança en la justícia'.

Un consell que no sembla que la Generalitat de Catalunya vulgui seguir, tenint en compte que està estudiant la recusació de Francisco Pérez de los Cobos, president del Tribunal Constitucional, perquè no és ètic que un exmilitant del PP hagi de decidir sobre temes tan delicats com el Decret de Sobirania i la Llei d'Educació, ja que existeix un conflicte d'interessos evident. En aquest sentit, la portada de El Confidencial ens desvetlla que uns altres cinc magistrats del TC també han tingut relació directa amb el PP i el PSOE.

I mentre tot això passava per aquestes contrades, Josep Antoni Duran i Lleida, es reunia a Brussel·les amb José Manuel Durao Barroso. Segons va trascendir després, el president de la Comissió Europea va mostrar-se preocupat per la situació de Rajoy arran del 'cas Bárcenas'. Sembla ser que Duran el tranquilitzà argumentant la comoditat de la majoria absoluta amb que compta el Partit Popular.  Lluny de reflexar el malestar existent, el líder d'Unió explicà després a la premsa que el 'cas Bárcenas' "no està minant la credibilitat d'Espanya" davant les institucions de la Unió Europea (UE). Declaracions que podrien haver estat realitzades perfectament per qualsevol membre del PP, però en aquest cas era Duran i Lleida.

Sense abandonar territori europeu ens fem ressò de l 'article que Der Spiegel fa sobre Soraya Sáenz de Santamaría. Segons el setmanari alemany la vicepresidenta del govern comença a sonar com a possible substituta en cas que els rumors sobre una possible dimissió de Rajoy acabin materialitzant-se si la pressió augmenta i apareixen nous documents incriminatoris, com podria ser alguna gravació entre el president i Luis Bárcenas. Ho publica el diari Ara.

I després de tanta informació és just i necessari parlar de les perles del dia. La primera té com a protagonista a una dona nord-americana de 63 anys anomenada Mary Hvidza, la qual s'ha convertit en estrella a les xarxes socials i a Youtube. La senyora, lluny de dedicar-se a fer mitja, cuidar el jardí o mirar la tele, va decidir exhibir les seves habilitats entrant en una botiga d'instruments musicals on hi havia una bateria. El seu talent ha fet que un grup de música l'hagi fitxada per acompanyar-los en els seus bolos.

La darrera perla és força refrescant perquè ens parla de begudes gassoses i la polèmica publicitat d'un producte que ha aconseguit preocupar dos dels gegants mundials dels refrescos. Una disputa que ha obligat a censurar un dels seus anuncis perquè menyspreava Coca-Cola i Pepsi, fent explotar les seves ampolles. Per si un cas, no us perdeu l'espectacular vídeo que demostra que tot i l'hegemonia d'aquestes multinacionals mantenir els consumidors ja no és bufar i fer ampolles.

Fins quan?

MAGDA PICAÑOL OLIVA
OPINIÓ 
 
Sembla ser que amb la que ha caigut i la que està caient, el Govern de la Generalitat no troba encara prou excuses per convocar un Referèndum amb urgència o per Declarar la Independència Unilateralment. El secretari d’organització de CDC, Josep Rull, ha declarat que la consulta es farà el segon semestre de l’any vinent, segons ell per ampliar majories. 
 
Potser en lloc d’ampliar majories, pretenen desencantar la ciutadania...Malgrat estan lluny d’aconseguir-ho, ans el contrari.

També hi ha posat cullerada el Sr. Duran Lleida que amb una nova rebequeria de les seves ha assegurat no saber-ne res de la consulta del segon semestre del 2014 i ha dit que Convergència no podrà decidir-ho sola...Cada dia em fa més pena aquest home!...Tal i com deia l’escriptor sicilià Giuseppe Tomasi di Lampadusa “les gelosies personals, el ressentiment carrincló contra el cosí despreocupat, del ximple contra el noi espavilat, es dissimulaven amb argumentacions polítiques

Per altra banda, el Consell Assessor per la Transició Nacional es planteja en el seu primer informe que lliurarà al Govern de la Generalitat el proper dia 25 d’aquest mes, entre d’altres opcions, la Declaració Unilateral d’Independència...Ja era hora que aquesta opció estigués present al Govern, encara que ho esmentin com l’últim recurs i un cop fracassades les altres opcions. Entre la resta d’opcions destaca la convocatòria d’eleccions plebiscitàries si l’Estat espanyol avorta la consulta pel Dret a Decidir. En aquestes “suposades” eleccions els partits partidaris de la Independència haurien de presentar-s’hi compromesos a impulsar-la... Una oportunitat més per deixar que els partits que s’han sumat al carro independentista tornin a fer de les seves? ...

El temps passa de pressa, sense manies, però sembla ser que no en som prou conscients. Estem en un moment de profunda crisi econòmica, però també patim una greu crisi de valors que fa que ens haguem d’estar empassant contínuament la porqueria dels altres. Si no que li preguntin al Sr. Gafo, director adjunt de la “Marca Espanya”, que ha punxat a Europa, i que ha tingut el valor de dir o “tuitejar” el què molts pensen de nosaltres “ Catalans de merda. No es mereixen res”...Si, ha estat destituït, però el més greu és que aquesta mena de gentalla té el suport de La Caixa, Mango, Repsol, Planeta, etc...Tot plegat per llogar-hi cadires! La diplomàcia espanyola està en hores baixes, doncs el ministre García-Margallo ha hagut de destituir tres alts càrrecs per conducta poc exemplar...El mon cada vegada té més clar que Catalunya no és Espanya.

Tanmateix tampoc es quedava curt l’alcalde del PP del poble de Callosa, que anomenant “merdes” als catalans, etzibava al mur del Facebook “ que els donin la punyetera independència a aquests merdes i que ens deixin tranquils ,ja! ( però que es construeixi un mur de deu metres d’alçada per no veure’ls més)”...Ha dit que no pensa demanar perdó, i que no ho diu per tots els catalans, doncs és amic de la Sra. Sánchez Camacho i d’altres catalans com ella...En primer lloc, tant de bo sigui ja Sr. Pérez Trigueros, no sap com en seriem de feliços i, en segon lloc, poc coneix als catalans si a la Presidenta del PPC la considera com nosaltres...Això si, val a dir que aquest personatge, manté un munt de vestigis franquistes al seu poble.

Amb tot aquest seguit de despropòsits, dels que hi ha hagut i dels que ben segur hi haurà, no ens queda massa arguments per seguir tibant la corda...estem cansats, molt cansats d’aguantar tant menyspreu i no poder gestionar els recursos econòmics, lingüístics, culturals i polítics que ens son propis...Per la seva banda, Carme Forcadell i Muriel Casals, ja han demanat que la Consulta es faci el més aviat possible, però la ciutadania comença a bellugar-se en un altre sentit, la DUI. I ja no només amb paraules, sinó amb fets!

Per això, a banda de la Cadena Humana i de la “Macro manifestació” del dia 11 de setembre, també cal donar tot el suport, independentment d’ideologies i de partidismes, a la Concentració per una Declaració Unilateral d’Independència per Aclamació Popular ( DUIAP) que tindrà lloc el 14 de setembre, en un lloc encara per determinar, i la seva durada serà indefinida. Podeu trobar més informació, fer les vostres aportacions i donar opinions d’aquesta iniciativa popular fent clic aquí (busqueu l’esdeveniment a Facebook i cliqueu l’enllaç)

Volem que tot Catalunya hi participi a partir d’ara mateix!!!!!

"Promet-me que sempre recordaràs això: ets més valent del què creus, més fort del que aparentes, i més llest del què penses" (Cristopher Robin, personatge de ficció creat per AA Milne)

Desconcert a la "Romana"

Bon dia i bon dimarts internautes. Ara fa més d'un segle el gran poeta francès Charles Baudelaire escrivia: 'La irregularitat, és a dir, l'inesperat, la sorpresa o l'estupor són elements essencials i característics de la bellesa'. I es clar, tot allò que se surt del guió desconcerta especialment Mariano Rajoy que es veu superat pels esdeveniments i ahir per la pregunta incòmode d'un periodista romanès sobre el cas Bárcenas. El Huffington Post evidencia el desconcert del president en la compareixença amb el primer ministre romanès, Victor Ponta.

Els experts en comunicació no verbal tingueren feina amb les nombroses expressions de Rajoy, que per resumir-ho, podríem dir que no sabia on amagar-se i buscava desesperadament la mirada del seu cap de premsa i assessors. Al final, l'actual titular de La Moncloa va anunciar que té previst comparèixer al Congrés perquè els ciutadans estan "inquiets" i vol donar la seva versió del fets.

Aquesta concessió que en altres països és una obligació no ve per la bona voluntat ni pel desig d'una major transparència, llei que per cert encara està aparcada, sinó per les enquestes demolidores que farien baixar fins a 15 punts al PP. Però al marge d'aquesta dada, el més preocupant pels assessors de Moncloa és que els ciutadans, incloses els votants PoPulars, dónen més crèdit a les revelacions de l'extresorer Luís Bárcenas que al líder del seu partit.

De tots és sabut que malgrat la dita, no tothom està a les verdes i a les madures. Això és el que denunciava obertament Dolores de Cospedal en un acte organitzat, curiosament, pel diari La Razón. Després que algunes veus del partit l'hagin qüestionat a ella i al mateix Rajoy, la secretària general de la formació va dir que 'a alguns els fa por i vergonya defensar ara el PP i això els fa crèixer políticament'. Un missatge en clau interna de cara a dos noms ben concrets: Soraya Saénz de Santamaría i Esperanza Aguirre.

I de la capital del reino, tornem a cap a terres més properes, perquè Josep Rull apostava per celebrar la consulta el segon semestre del 2014. El secretari general de CDC també anuncià que pensen complir amb el pacte amb ERC i estima que el desembre d'enguany podrà fixar-se la pregunta del milió. La bona notícia és que precisament avui el Parlament de Catalunya comença a tramitar en comissió la Llei de Consultes Populars, per tal que el novembre ja hagi estat aprovada i serveixi com a instrument legal quan Madrid no autoritzi el referèndum. Sigui com sigui, esperem que tinguin un pla B en forma de DUI en cas que el TC del popular Francisco Pérez de los Cobos declari inconstitucional la llei de la cambra catalana.

Finalitzem La Mossegada amb tres notícies disfressades de Perles. El Periódico explica el cas d'una dona anglesa que fou multada per entrar a cavall en un McDonald's, després que no li servissin la comanda a l'àrea de McAuto, segurament perquè el vehicle que conduïa no tenia prou cavalls.

Interessant és la segona perla arribada també des del Regne Unit on el diari The Guardian ha decidit crear per aquests dies d'exaltació monàrquica una versió republicana. D'aquesta manera, el rotatiu omet les farragoses i ensucrades informacions sobre el naixement del fill del príncep William i Kate Middleton.

I la darrera notícia ens la porta El País que explica la història de Fernando Olmos, el falconer de l'Aeroport fantasma de Castelló, un aeròdrom que ha estat notícia per la manca d'avions i ara també per la inculpació d'aquest treballador acusat de contraband d'espècies protegides i falsificació de certificats oficials. Us deixo amb la reflexió de Groucho Marx: 'Només hi ha una manera de saber si un home és honest. Se'l pregunta. I si respon sí, ja se sap que és corrupte'.

La 'Marca España' fa aigües

Bon dia i bon dilluns internautes. El president Abraham Lincoln diguè en un dels seus discursos: 'Es pot enganyar a alguns sempre i a tothom algun temps, però no es pot enganyar a tothom tot el temps'.  I per si algú no ho tenia clar o volia sentir-se enganyat, divendres passat el Palau Sant Jordi reivindicava novament la identitat catalana després que sonés l'himne espanyol en la inauguració dels Mundials de Natació que se celebren a Barcelona. Tal com detalla El Punt Avui la cerimònia no estigué exempta de polèmica, ja que ni la Casa Reial ni cap membre del govern espanyol hi assistiren, passant a tenir com a autoritats a Artur Mas i Xavier Trias.

No sabem si aquesta absència de deu a les previsions del que podria passar, però el que quedà palès és que Catalunya, o si més no bona part dels asssitents a l'acte, xiularen i cridaren amb totes les forces quan per la megafonia s'escoltaren les notes de l'himne. Ben diferent fou la reacció posterior al sonar Els Segadors, ja que bona part del públic el cantà d'empeus de forma emotiva. I tot això, mentre moltes llars d'arreu del món observaven atònits el comportament estrany d'uns ciutadans que reclamaven la llibertat amb pancartes i banderes que no eren precisament espanyoles tal com es pot veure en aquest vídeo.

Deia el meu avi que 'de mica en mica s'omple la pipa, i de gota en gota s'omple la bota', i els milions de litres de la piscina evidenciaren a la comunitat internacional i a l'espanyola que la veu dels catalans no es pot fer callar ni sota l'aigua. Tot i així, hi hagué algú al que li tancaren la boca poc després de publicar aquesta insultant piulada al Twitter: 'Catalanes de mierda, no se merecen nada'. Aquesta sortida de to no la va fer un qualsevol, sinó Juan Carlos Gafo, fins divendres director adjunt de la Marca España. Marca que darrerament està força gafada com el cognom del seu número 2, diplomàtic de professió i exambaixador a diversos països, el qual no va poder reprimir els seus instints al veure el rebuig generat per la Marxa Reial. Poques hores després era cessat pel ministre García-Margallo i criticat per una 'catalana il·lustre', la gran Carme Chacón escrigué en un tuit que havia regalat un triomf als fanàtics. Es nota que l'exministra castrense continua portant Catalunya dins el seu cor, però tan endins que ni se la veu.

I si fa un moment parlàvem del titular de la cartera d'Exteriors, fou precisament ell qui anuncià dissabte que el president Rajoy donarà explicacions sobre el cas Bárcenas on i quan ell ho cregui més oportú, és a dir, quan li doni la gana. Un fet que segons les fonts, podria ser el 31 de juliol en una sessió de control extraordinària al Congrés, per tal que no es converteixi en un monogràfic que encara el cremaria més.

'Sortir del foc per caure a les brases', aquesta és la sensació que continua donant el PSC que, tal com apuntàvem divendres, veia com agents de la Policia Nacional registraven la seu del carrer Nicaragua després que la jutgesa del cas Método3 imputés també la gerent de la formació socialista. Malgrat han estat diversos els grups que han reclamat a Pere Navarro la seva compareixença al Parlament per donar explicacions, aquest s'hi ha negat rotundament.

Entrem en l'apartat de les perles d'aquest dilluns parlant de l'estrany comportament d'aquest mateixa formació, perquè Tarragona i Torredembarra, separades només per 19 km, votaren l'una en contra d'adherir-se al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i l'altra a favor. Segueix la coherència interna a Can PSC.

La segona perla ens la brinda un breu publicat per Nació Digital on llegim que la Guàrdia Civil de Canovelles no ha penjat la bandera 'roja y gualda' en el màstil de la caserna. Estem a l'expectativa sobre si la Sra. Delegada del Gobierno de España, enviarà la Policia Nacional a hissar la bandereta ja que ni els homes de verd s'han dignat a posar-la. No anem bé Sra. de Luna, no anem bé.

Cegament del PP

Bona tarda i bon divendres internautes. 'L'obra mestra de la injustícia és semblar just sense ser-ho'.D'aquesta manera el filòsof grec Plató es referia a la manca de justícia i segurament avui més que altres dies pren especial rellevància després que el nou president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, hagi admès haver estat militant del PP quan fou triat pel càrrec. Tal com denuncià el diari El País, tota la premsa recull les explicacions que el magistrat de l'alt tribunal donà ahir als seus companys. La Vanguardia relata els arguments del president i assenyala que no hi ha cap llei que li prohibeixi militar en un partit, un fet que no pensen el mateix altres experts que citen l'article 395 de la Constitució per desmentir-ho. 
Val la pena recordar, que el nostre protagonista és fill d'Antonio Pérez de los Cobos, militant i candidat de la ultradreta espanyola a les eleccions de 1977. A més d'aquests il·lustres orígens, al magistrat se'l coneix també pel seu declarat antinacionalisme, tal com recull el seu llibre Parva memoria. I es clar, la pregunta que ens hauríem de formular és si aquesta persona és prou neutral i justa per dirimir sobre si és constitucional la Declaració de Sobirania o bé si es pot celebrar la consulta. 

Ben clara ha estat sempre la postura del PoPulars respecte a la causa catalana i no és d'estranyar el patètic i demagògic discurs d'Esteban González Pons, que argumentava que en aquest país acabarà sent un delicte formar part del partit conservador. Tal com van les coses i amb una guerra oberta entre els mateixos jutges, sembla que el que acabarà sent delicte és no ser membre del Partit Popular. I sobre la dama cega de la justícia ens podem preguntal allò que ja feia en el seu dia el poeta romà Juvenal: «Quis custodiet ipsos custodes?» (Qui vigilarà als vigilants?).
Sense abandonar els tribunals, la passada jornada el PSOE respirava un xic més tranquil després que l'exministre i exnúmero dos de la formació, José Blanco, quedés exculpat pel Tribunal Suprem al haver-se arxivat la causa per tràfic d'influències en el conegut cas Campeón. I no precisament com un campió es deu haver quedat l'encara líder del PSC, Pere Navarro, al veure com la Policia Nacional registrava la seu central dels socialistes catalans, un cop la jutgesa del cas Método 3 ha ordenat la imputació de la gerent i responsable de finances, Lluïsa Bruguer.

D'altra banda, parlant novament d'injustícies hem de parlar de la denúncia feta ahir al programa 8 al dia de 8TV en que es denunciava la mútua Sanitas per no haver atès una pacient d'urgències perquè portava l'informe mèdic en català. Esperem que el departament del conseller Boi Ruiz actuï amb diligència sobre un fet gravíssim, que gairebé causà la mort de la pacient. Sembla que malauradament el jurament hipocràtic també contempla les discriminacions lingüístiques.

Acabem la setmana amb dues perles sorprenents. El Periódico publica que el cantant Robbie Williams triga fins a cinc hores, cinc, a posar-se guapo abans de sortir a l'escenari. Com si del conte de Blancaneus es tractés, Williams confessa que abans d'actuar es dutxa, s'afaita, es maquilla, fa estiraments i li fan un massatge. Jo afegiria que si li sobren uns minuts després de tanta activitat frenètica, aleshores canta.
 
I el Huffington Post recull el testimoni d'Olga Dogaru, una ciutadana romanesa, que s'ha confessat autora d'haver cremat 7 quadres del Museu Kunsthal de Rotterdam. La dona explicà a la policia que destruí les 7 obres de Picasso, Monet, Matisse, Gauguin, Meijer de Haan i Lucian Freud, perquè volia exculpar al seu fill del robatori, pensant que d'aquesta manera faria desapareixer les proves. Després d'això, queda clar que aquesta ciutadana no tenia massa clar el concepte crematístic de les pintures.

Que hi ha algú?

Bon dia i bon dijous internautes. Escrivia el gran dramaturg espanyol Calderón de la Barca: 'Tanto miedo tengo, que aun para huir valor no tengo'. Una frase que defineix perfectament el comportament de Mariano Rajoy, un mandatari que acostuma a prodigar-se poc i prefereix fer-ho en comptades ocasions i si pot ser en plasma, millor que millor. Donada la repercussió dels famosos papers Bárcenas, clama al cel que el president espanyol no hagi donat una explicació a l'opinió pública i aquest fet ja ha travessat fronteres. El Periódico es fa ressò de l'editorial del 'Financial Times' que veu "imperatiu" que Rajoy expliqui "la veritat" al Congrés de Diputats. I en aquest bonic món globalitzat en que vivim Espanya fa temps que se la miren amb lupa, bàsicament pel rescat econòmic i per la por a que arrossegui la resta de països de la UE cap a la mateixa situació de "bonança" que tenim aquí.

Aquest fet i l'amenaça d'una moció de censura per part del PSOE, ha fet que des de La Moncloa ahir convoquessin els corresponsals de premsa estrangera per donar la seva particular visió de l'escàndol Bárcenas,  sense càmeres ni micròfons, intentant rebaixar la repercussió a nivell internacional.

Sense abandonar la capital del reino, el Congrés acollia ahir l'acord de deu dels onze grups parlamentaris per derogar la llei Wert (LOMCE) quan el PP abandoni el poder. Tot això, una setmana després que la majoria absoluta popular rebutgés les 11 esmenes de la totalitat. Però es clar, hem dit 10 d'onze a favor. I l'altre? UPyD la formació de Rosa Díez i Toni Cantó, que malgrat compartir el seu rebuig, no signà el document perquè no volia coincidir ni amb Amaiur, ERC, CiU ni PNB. Bon vent i barca nova!

Parlant de barques, un dels aficionats al mar i a les havaneres és el fins ahir Delegat de la Generalitat a Madrid, Jordi Casas, el qual va presentar la dimissió del seu càrrec. Casas va quedar-se ben descansat abans de marxar, concedint una entrevista al digital cuartopoder.es, assegurant que Artur Mas i la seva formació han comès un greu error al seguir la via sobiranista. Per l'exdelegat, els polítics actuals se sotmeten a grups independentistes que es manifesten i executen polítiques antisocials. Curiosa opinió tenint en compte el color dels partits governants que han fet les retallades i reformes. Sigui com sigui, la versió oficial de la seva marxa és a causa d'una greu afecció cardíaca. Deu ser que el cor no estima gaire Catalunya i a l'igual que el seu excompany de partit, Enric Millo, batega més pel PP que per CiU.

Acabem parlant sobre les diverses perles que ens depara el dia. La Vanguardia ens mostra la modernització espiritual que està impulsant el Vaticà. Ben aviat i degut també a l'increment en els nombre de malifetes i pecats, l'esglèsia catòlica podrà donar el Perdó a través de Tuiter. Ara només faltarà que inventin combregar des de casa a través d'una emoticona.

Destaquem també la iniciativa curiosa dels restaurantes d'Ikea en Bélgica, els qual seran els primers en servir només carn de porcs "feliços" a partir del 2015. Aquesta és una denominació que es fa servir per aquells marrans que no han estat castrats i s'han criat en comfortables gàbies. D'aquesta manera els animals moriran més feliços i gaudiran de gàbies amoblades amb productes de la marca.

Això no va amb mi

Bona nit i bon dimecres internautes. Aldous Huxley escrigué en una ocasio que 'Els fets no deixen d'existir perquè se'ls ignori'. Però no tothom està d'acord amb l'escriptor anglès, si més no Narcís Serra, exvicepresident del govern i expresident de Caixa Catalunya no sembla que en fos massa partidari tenint en compte la seva compareixença en el Parlament de Catalunya. Segons el seu testimoni, el que presidí l'entitat entre 2005 i 2010, la crisi de l'actual Catalunya Caixa té dues causes ben simples: la crisi global i la bombolla immobiliària. Serra va explicar-ho davant els diputats, que no cadaren massa convençuts, especialment David Fernàndez de la CUP, que no s'estalvia els 'elogis', titllant-lo de lladre, com ja féu en el seu dia amb altres directius de l'entitat. Com molt bé li recordà el diputat, l'expresident de Catalunya Caixa hauria de ser conscient que els tripijocs i la mala gestió d'uns pocs ha afectat un munt de persones i no és qüestió d'espolsar-les puces el·ludint responsabilitats, tot i que tal com funciona el país, difícilment seguirem l'exemple d'Islàndia on els banquers no només han fet autocrítica sinó que també han estat jutjats. Malauradament, seguim sent diferents aquí.

En el terreny judicial, el cas d'Ester Quintana ha près un nou camí després que el deparatament d'Interior hagi suspès de servei 7 mossos d'esquadra que sí haurien estat al lloc on es produí el desgraciat accident on perdé l'ull. Aquesta decisió de la conselleria de Ramon Espadaler dóna un gir important en la investigació judicial i deixa entreveure el coorporativisme malentès d'una part de la policia catalana, que presumptament haurien mentit en un primer moment. Esperem que es depurin responsabilitats i si es confirma, l'exconseller Felip Puig també hauria de donar la cara i com a mínim demanar públicament disculpes a Ester Quintana. El Periódico n'ofereix una àmplia informació a les seves pàgines.

Sense abandonar els tribunals cal fer-nos ressò del tancament de la instrucció del cas Palau, i com ja era d'esperar el jutge hi veu indicis de finançament irregular de CDC. Malgrat el judici encara no s'ha fet, la formació que lidera Artur Mas hauria d'esvair qualsevol dubte sobre les suposades adjudicacions a la constructora Ferrovial a canvi de 5 milions d'euros en comissions. Veurem com evoluciona i si el partit acaba prenent mesures tal com reclamava l'oposició al Parlament, en un debat marcat, com ja és habitual, per la crispació en les intervencions de C's i PP, que per cert intenten oblidar-se del cas Bárcenas, com si l'extresorer i exsenador fos un paio qualsevol que passés per allà com qui no vol.

Mentrestant, la informació política segueix donant joc a casa nostra. El president de la Federació de Municipis de Catalunya i Alcalde de Pineda, Xavier Amor, va quedar-se descansat en un article publicat al seu blog on definia l'independentisme com a 'radical, sectari i excloent, per no dir feixista com el centralisme'. Lluny de desautoritzar-lo i reprovar aquestes paraules del seu company, l'encara líder del PSC, Pere Navarro parlava en una entrevista a El món a RAC1 dels grans èxits assolits en la Declaració de Granada. Pel dirigent socialista, suposa un gran avenç igual que ho fou en el seu dia l'arribada de Neil Armstrong a la lluna. Cada dia ens sorprèn més aquest home, ara resulta que a part de reputat estratega també és un llunàtic.

Com a perles destacarem un dels misteris del famós Concert per la Llibertat. Segons confirmaven el cantant Titot dels Brams i Pilar Rahola, la denominació de l'acte eludí la paraula Independència per exprés desig del Barça, ja que fou condició sine qua non per cedir l'estadi. Bonic exemple.

I sorprenent és la història d'un home que fou detingut per haver entrat begut, armat i en bicicleta en una esglèsia de Múrcia. Finalment, no calgué la intervenció de les 8 dotacions que la policia envià al lloc dels fets, ja que una veïna aconseguí reduir el subjecte i el predicat, amb l'ajuda divina i d'unes quants mastegots, per no dir òsties, consagrades aixó sí.

En fi internautes, ja ho deia Goethe: 'La bogeria, a vegades, no és altra cosa que la raó presentada de manera diferent'.






El Nostre Pa de Cada Dia

MAGDA PICAÑOL OLIVA
OPINIÓ
 
El dia a dia i l’inici de les vacances fa que molts de nosaltres tinguem una estranya sensació de refredament, com si ja no ens afectessin els robatoris perpetrats a consciència pels alts càrrecs i polítics del país. Les rates es passegen tranquil·les per tot arreu, fins i tot, fent mofa de la resta dels humans que poden ser jutjats, embargats i desnonats per no poder fer front a alguna de les quotes dels contractes que tenen subscrits i que son de primera necessitat...En quin mon vivim? Realment ens mereixem això com a catalans amb identitat pròpia? Cal seguir agonitzant d’aquesta manera?

Al país del costat segueixen actuant com si no passes res, fent creure o amb voluntat de fer creure que hi ha estabilitat política i econòmica, mostrant una imatge de cohesió interna, de portes enfora, està clar, i defensant al seu president de manera aferrissada. En qualsevol país del mon, un personatge així ja hauria dimitit, però sembla ser que aquí l’ètica ha passat de llarg durant segles. Ja ho deia Epicur en la seva època : “Als beats se'ls beatifica, als sants se'ls santifica i a les rates se les ratifica.” Quina justificació poden tenir tots els fets econòmics, polítics i socials que estan succeint des de fa temps ? Quina credibilitat ha de tenir un dirigent, ministre o diputat que en defensa un altre tacat de corrupció?... Doncs si, estem només geogràficament units a un territori que s’ha convertit en el quart país de la UE en nombre de banquers milionaris ( al darrera de Regne Unit, Alemanya i França), en un país on s’ha anul·lat la cultura ( en una entrevista a el Punt Avui, el cantant Miguel Bosé respon així a la pregunta: Què en pensa, del 21% d'IVA?

És una massacre. Jo he passat de 50 concerts en un estiu a 5, i amb això ja t'ho dic tot. A Wert l'haurien de jutjar per l'assassinat de les arts i l'eliminació de llocs de treball. La dreta té por de la cultura perquè és informació i criteri. No vol que pensem.),...un país on l’ensenyament rep batzegades en forma de noves lleis i de retallades, on uns 90.000 € de sobresous son xavalla comparat amb tot el què s’han embutxacat aquesta colla, on encara hi ha infraestructures per inaugurar i d’altres pressupostades sense construir, on es pateix el declivi de la sanitat pública en favor de l’augment de despeses militars, on es fan homenatges al feixisme i al nazisme, on un ex-tresorer corrupte i mal educat s’ha convertit en heroi nacional, on el gran partit de l’oposició ha de parlar amb la boca petita després de fer de les seves per Andalusia, i, en definitiva, un país on les compareixences del seu president son a través d’una pantalla, on es carreguen la identitat de les comunitats autònomes i, fins i tot, el potencial esportiu català, on es menteix reiteradament a la ciutadania...Ja ens adverteix l’actor brasiler Marcelo Novaes : “Compte! que el caviar també li agrada a les rates” i hi podríem afegir que se’l mengen amb el pa dels altres, el nostre, que som qui paga la festa.

A casa nostra les coses tampoc pinten bé, però potser les formes son menys escandaloses, el cas Palau pesa massa i el Govern de la Generalitat tampoc fa cap esforç per desmentir-ho...Clar que 5 milions d’euros costen de justificar per part de CDC, encara que el portaveu del Govern Francesc Homs s’afanyi a dir que veu contradiccions entre les conclusions del jutge i les dels representants del Palau, i que no hi ha fets provats. Potser seria bo no anar de vacances i escoltar de primera mà les explicacions del president Mas al respecte, doncs el dia 31 de juliol, que es preveu mogut, ha decidit comparèixer malgrat ningú se l’escolti aquell dia...

La que podríem considerar com a bona noticia, atès les circumstàncies, és la tramitació de la llei de consultes amb caràcter d’urgència, a petició de CIU, i per tal que pugui ser aprovada a l’octubre. Hi ha votat a favor ERC i ICV-EUiA, i el PSC no s’hi ha oposat.

De totes maneres, dic “podríem” perquè la situació actual jugaria a favor nostre en cas d’una Declaració Unilateral d’Independència, doncs el detriment de l’estat espanyol està en boca de tota la comunitat internacional, i no així, el nostre camí cap a la llibertat, cap a un Estat Propi amb el futur econòmic, social , polític i cultural garantit, on no hi mancarien socis de fora.

És ara, quan l’enemic està debilitat, quan cal aprofitar les oportunitats, quan cal ser valent, quan s’han de prendre decisions abans no sigui massa tard i els fets ens arrosseguin al desastre més absolut. A més, la proclamació de la DUI, amb tot el què comportaria sumada a la de problemes que té l’Estat Espanyol ara mateix, deixaria poc o cap marge de reacció al Govern Central...Cal aprofitar-ho, ens hi juguem molt.

El futur té molts noms. Per als dèbils és l'inabastable. Per als temorosos, el desconegut. Per als valents és l'oportunitat” (Victor Hugo, escriptor francès)

El Ventilador de Bárcenas

Bon dia i bon dimarts internautes. 'Les llàgrimes més amargues que es vessaran sobre la nostra tomba seran les de les paraules no dites i les de les obres inacabades.' Una frase de l'escriptora nord-americana Harriet Beecher Stowe que ben bé podria subscriure el protagonista de la jornada d'ahir i probablement de l'any. Després d'unes quantes hores declarant davant el jutge Pablo Ruz, Luis Bárcenas va deixar clar el canvi d'estratègia amb la posada en marxa d'un ventilador que amenaça d'esquitxar el govern i la cúpula popular. De la declaració d'ahir podem destacar-ne l'admisió de l'autoria de la comptabilitat B i el pagament de sobresous en negre a presidents i secretaris generals, entre els quals cità a Rajoy i Cospedal, que haurien rebut 90.000 euros entre 2009 i 2010.

Un fet significatiu que passa desapercebut en molts mitjans és que Bárcenas es presentà a l'Audiència Nacional sense corbata ni cordons de les sabates, seguint el protocol antisuïcidi que s'aplica a determinats presos. En aquest sentit la premsa internacional veuen un suïcidi polític la postura de Rajoy i se'n fa creus que amb tot el que està caient, el president del govern no presenti immediatament la dimissió com faria qualsevol dirigent europeu.

Ahir Mariano no va tenir més remei que comparèixer davant la premsa, igual que feia a desgrat Mourinho en els partits de la Champions, obligats ambdós per la normativa. Però es clar, de les 4 preguntes permeses als mitjans de comunicació, dues foren adreçades al primer ministre polonès, Donald Tusk i dues al president espanyol. Donada aquesta circumstància els nombrosos mitjans pactaren les preguntes que farien la periodista de El Mundo i el seu company de l'agència EFE. Com que això podia desestabilitzar encara més el govern, sobtadament La Moncloa vetà la periodista del diari de Pedro J., donant la paraula al periodista d' ABC que seguint les instruccions del seu director féu una pregunta prou còmode a Rajoy. Tan còmode que fins i tot el president tenia la resposta prèviament escrita. I la resposta a EFE l'enllestí aviat dient que es remetia al que ja havia contestat en la primera pregunta. Maco, molt maco, sobretot perquè no saben ni dissimular i els convindrien unes bones lliçons d'interpretació enlloc de mirar 70 vegades el paper amb la resposta confeccionada amb anterioritat.

Per tal de donar suport a Rajoy, hores més tard la secretària general del PP, Dolores de Cospedal sortia a la palestra, acceptant més preguntes que el seu cap, titllant de calúmnies i mentides les acusacions que l'extresorer del PP havia fet al tribunal. A l'igual que el president del govern, destacà que no acceptaran mai el xantatge d'un presumpte delinqüent i desmentí que el PP li oferís 500.000 euros a Bárcenas pel seu silenci. La presidenta de Castella-La Manxa tornà a referir-se a la comptabilitat del PP dient que el Tribunal de Comptes sempre l'ha aprovat. Un fet que ens hauria de fer reflexionar sobre si els mecanismes de control de l'estat funcionen o no, tenint en compte el que cada dia sembla menys presumpte i més real.

I aquells que us pregunteu per què dediquem tant temps a aquest afers espanyols us diré que la debilitat d'aquest govern complica força la possible negociació vers una consulta acordada, tal com apunta el diari ARA. Precisament és ara, aprofitant el debilitament de diverses institucions de l'Estat, quan cal avançar posant data i formulant la pregunta de la consulta, tot i que ahir la presidenta del Parlament, Núria de Gispert tornà a insistir que no passaria res si la consulta es posposes pel 2015 o 2016. O sigui, que en el fons quan més lluny millor. Al marge d'això, potser caldria preguntar el sentit del vot a la coalició que governa, perquè fins ara UDC defensa el dret a decidir, però en canvi no els hem sentit defensant un nou Estat.

Acabem amb les perles d'aquest dimarts. El diari El País destaca que més de 300 investigadors de tot el món exigeixen que al govern espanyol tenir accés als fons documentals de Defensa i Exteriors. El primer ha tancat el seu arxiu i el segon manté com a secrets 10.000 informes de fa més de 40 anys. Interessant el que deuen pensar els historiadors internacionals sobre aquest blindatge. Com deia Jean Paul Sartre: 'Fins i tot el passat pot modificar-se, els historiadors no paren de demostrar-ho'.

Lúltima perla ens la serveix La Vanguardia que es fa ressò de la invenció d'un sostenidor que s'obre gràcies als aplaudiments. Una invenció que triomfa especialment en el món àrab on la roba interior electrònica té un èxit espectacular. De tota manera, vist el personal masculí i femení que corren per aquestes platges de déu, no sempre convida a aplaudir, però es clar Quevedo ja ho deia fa més de 300 anys: 'El que vol d'aquesta vida totes les coses al seu gust, tindrà molts disgustos'.