Sang només blau cel

Bon dia i bon dimarts internautes. 'La família és base de la societat i el lloc on les persones aprenen per primera vegada els valors que els guien durant tota la seva vida'. Aquestes paraules del Papa Joan Pau II, no només podrien aplicar-se al comú dels mortals sinó també a monarquia espanyola, si tenim en compte les darreres informacions. El refranyer també és ric amb aportacions com aquesta 'A quien Dios no le dio hijos, el diablo le dio sobrinos'. En el cas dels Borbons caldria afegir també gendres, filla i cosines. Poc han trigat des de la Zarzuela a posar terra pel mig dient que tan sols són cosines llunyanes del rei.
 
La Vanguardia explica que María Margarita Borbón Dos Sicilias Lubomiska, la seva germana María Inmaculada, i la seva filla, María Ilia García de Sáez han estat imputades en la trama de blanqueig de diners de l'empresari xinès Gao Ping. Segons apunten les investigacions els implicats haurien creat una trama per evadir presumptament diners a Suïssa. Tornem a refranyer, perquè 'El que és fill d'un gat si no se li coneix amb la cua se li coneix amb el cap'.

Sense deixar la flor i nata borbònica ens fem ressò de la declaració com a imputat de Miguel Zorío. L'empresari valencià ha explicat al jutge Castro que Urdangarín li ordenà canviar el concepte d'una factura de l'Institut Nóos per valor de 241.971 euros. La factureta gens menyspreable serví perquè la Generalitat Valenciana abonés aquesta bonica quantitat per l'organització dels Jocs Europeus que no es celebraren mai.

Per si això fos poc, la ma dreta del Duc de Palma, Mario Sorribas hauria pactat col·laborar amb la fiscalia a canvi de rebaixar-li la condemna. D'aquesta manera, declarava que Aizoon SL, només tenia en nòmina treballadors fantasma, sense comptar als propietaris entre ells.

En l'àmbit internacional, el ciberespionatge, torna a l'actualitat no de la mà de Método 3 sinó del govern dels Estats Units. Ho detallava en exclusiva el diari The Guardian, el qual revelava la identitat de l'exagent de la CIA que va decidir fer públic el programa Prisma, sota el qual el govern nord-americà hauria espiat i controlat milions de correus i telèfons del país. I en aquest mateix context, coincideix la polèmica llei del ministre Alberto Ruiz Gallardón que permetria fer el mateix a l'estat espanyol, amparant-se en raons de seguretat nacional.

Acabem amb diverses joies en forma de perles. La primera ens trasllada al carrer Gènova de Madrid, perquè ahir el PP pretenia donar explicacions sobre l'oblit del President del Senat, Pío García-Escudero Márquez, IV conde de Badarán. El PoPular aristòcrata, confirmà que no va declarar els 24.000 euros demanats al PP perquè no sabia que era obligació fer-ho a Hisenda. Per més inri, el vicesecretari d'Organització, Carlos Floriano, argumentà aquesta decisió dient que els espanyols haurien d'estar-li agraïts a Escudero perquè va pagar més impostos del que li pertocaven. Suposo que només falta que la Sra. Llanos de Luna li doni una medalla per aquest gest tan NOBLE i pijo, com a la delegada li agraden.

La segona fa referència a la bronca que l'Alcalde de Barcelona, Xavier Trias, etzibà a l'arquitecte i a l'empresa constructora dels nous Encants, els quals van veure's afectats per la pluja del passat cap de setmana amb goteres i inundacions considerables que posaren a prova les instal·lacions de 55 milions d'euros, així com també la paciència de l'alcalde.

La darrera ens arriba de fora, i gairebé de l'espai exterior tenint en compte de qui es tracta. Nació Digital publica que Peter Mayhew, l'actor que va donar vida al gran Chewbacca d'Star Wars, fou detingut per les autoritats de l'aeroport de Denver, als Estats Units, el passat tres de juny per portar una espasa làser que feia servir com a bastó. En defensa dels policies, direm que potser no el deurien reconèixer perquè anava d'incògnit, en la versió depilada.

En fi internautes, la ignorància és el pa nostre de cada dia. Quedeu-vos amb aquesta frase del gran escriptor Mark Twain: 'Quan jo tenia catorze anys, el meu pare era tan ignorant que no podia el suportar. Però quan vaig complir els vint, em semblava increïble tot el que el meu pare havia après en set anys'.