L'Excel·lència

Magda Picañol Oliva
OPINIÓ

Tal dia com avui m’agradaria fer un petit homenatge, a modus de reconeixement, a tots aquells joves que demostren que, a banda d’estudiar i de passar-ho bé, també cal implicar-se en les causes socials i demostrar al món que existeixen. Hi ha qui pensa que els joves d’avui només van a la seva, que no els importa el què passa al seu voltant, ja sigui perquè estan desorientats, decebuts o, en molts casos, perquè viuen massa bé mentre estudien i no volen complicacions. Això no ha de fer-nos perdre el sentit, ni ha de desviar-nos a l’hora de recolzar i animar al jovent que està implicat en diferents causes. També és feina nostra fer-los partícips de la realitat i inculcar valors, per exemple, el de la solidaritat i el dels ideals; educar-los en l’esperit crític; i dotar-los de la consciència de viure en societat.

Ja ho deia Immanuel Kant, filòsof alemany, “L’educació és el desenvolupament en l’home de tota la perfecció de la qual la seva naturalesa és capaç”.

Començarem, ja que és l’actualitat més recent, per felicitar a la dotzena de joves que van negar el dimarts la salutació al Ministre Wert, altrament dit “ministre de la wertgonya”, durant l’entrega dels Premis Nacional Fi de Carrera que s’atorgava a l’Auditori de Madrid i que distingeix als universitaris més brillants en cada especialitat. El seu desacord amb la nova “llei” LOMCE , la reivindicació d’una escola pública de qualitat i la seva protesta amb les retallades en educació van fer posar vermell al nostre Ministre “predilecte”. També van fer extensiu el seu malestar a la secretària d'Estat de Formació Professional, Montserrat Gomendio i al secretari general d’universitats Federico Moran. Aquest gest ha estat ben rebut per la societat catalana, ja que aquest senyor és el que fa temps, massa temps, que menysprea tot el que ve de Catalunya i del nostre model educatiu. El fet que aquest gest estigués portat a terme per universitaris “cum laude” de tot l’estat, encara el fa més rellevant. Si senyor, li varen donar la raó a Montesquieu ( filòsof francès) quan deia que “ El govern pitjor és el que exerceix la tirania en nom de les lleis”...frase que podríem extrapolar a altres àmbits, però que avui no vénen al cas. El Ministre ha estalviat fer declaracions a la premsa, però el Govern Central hauria de fer un replantejament dels seus ministeris.

Per altra banda, tenim tres joves catalans que estan als Estats Units divulgant ,de costa a costa, declaració de sobirania de Catalunya i explicant el procés d’autodeterminació del nostre país. Aquests joves són Jordi Cases, Julio Gómez i Neus Màrmol, integrants de l’associació Dretadecidir.com. En tres setmanes volen recórrer els EUA per donar a conèixer la voluntat del poble sobre el dret a decidir de Catalunya, expressat en les eleccions del 25 de Novembre. Ho volen fer entregant la declaració de sobirania del Parlament mitjançant una carta personalitzada a cada president o governador, regalant una samarreta del F.C. Barcelona amb l’estelada estampada al pit i portant el llibre de Liz Castro “ What’s up with Catalonia” a les cambres de diferents estats nord-americans. La seva intenció és fer un documental amb la seva experiència i saber el grau de coneixement que tenen els americans del nostre procés cap a la Independència. El seu objectiu, però, és fer-ho per tot Europa. Ja ho deia Disraeli ( polític i escriptor britànic ): “Els joves de la nació són els dipositaris de la posteritat

Al Regne Unit també hi tenim una representació dels nostres joves, la qual cosa va fer que a Londres és celebrés al maig el Primer Festival de Teatre Català, on s’han representat fragments d’obres catalanes traduïdes a l’anglès. Es tracta de la companyia “Bots and Barrals” que està formada i creada per la directora artística Sílvia Ayguade, el productor Miquel Valls i la directora de moviment Iera Delp, tots ells, viuen a Londres, on fa un any van fundar la seva pròpia companyia. El “Pensa, creu, somia i atreveix-te” de Walt Disney està fent efecte entre els nostres joves, molts d’ells obligats a marxar per manca d’oportunitats. Inundem Londres de teatre català!!!!

Per últim, la jugadora de bàsquet Helena Boada, ha obtingut el passaport eslovè i podrà jugar amb aquesta selecció. Segons la protagonista, està convençuda de jugar amb Eslovènia ja que no ho pot fer amb Catalunya. Val a dir que la premsa espanyola “s’ha estirat els cabells” davant aquest fet i que l’Helena ha rebut insults i atacs a la xarxa...Sembla mentida el grau d’intolerància d’alguns personatges. Estem amb tu Helena!!!! I com deia T. Wilson ( 28è President dels Estats Units): “La nostra conducta és l’única prova de sinceritat del nostre cor”.

Hem parlat i reconegut quatre fets diferents impulsats per diferents joves, però cal fer-ho extensiu a tots aquells que lluiten cada dia en diferents àmbits per fer un país millor, construint el dia a dia que ens portarà a un futur ple d’esperança.
 

Els joves són com les plantes: pels primers fruits es veu el què podem esperar per provenir” ( Demòcrates, filòsof grec)

Reaccions: