Jutges republicans?

Bon dia i bon dijous internautes. 'A vegades passa així en la vida: quan són els cavalls els que han treballat, és el cotxer el que rep la propina'. Aquesta metàfora sobre la injustícia que la novel·lista britànica Daphne Du Maurier va escriure, la deurien compartir també 4 jutges de l'Audiència Nacional, entre els quals el president de la Sala Penal, Fernando Grande-Marlaska. Els magistrats van criticar que la Casa Reial gaudeixi d'un estatus especial per protegir el seu honor. Tot aixo arran de la sentència que condemna l'excoronel Amadeo Martínez Inglés a pagar 6.480 € per un delicte d'injúries al titllar el monarca de 'puter, borratxo i cabró'. Ho llegim a elplural.com.

Sense deixar l'àmbit de la justíca resulta sorprenent la resposta que ahir Alberto Ruiz Gallardón, ministre del ram, donava a Rosa Díez de UPyD en referència a la reducció del nombre d'aforats que planteja la diputada. La resposta increïble de Gallardón fou que el govern tan sols pot la retirar la immunitat a 57 persones dels 10.000 càrrecs que en tenen, però que de tota manera 'ser aforat no suposa cap privilegi'. Seguint el seu raonament, si no és així, que deixin de tenir immunitat parlamentària com la resta de mortals.

L'altre gran tema del dia és la querella que la fiscalia ha presentat contra Leo Messi i el seu pare per presumpte frau tributari. La fiscal de Gavà, lloc on resideix el crac del Barça, pensa que ambdós haurien comès un delicte a l'amagar 4 milions d'euros per drets d'imatge. No sabem si s'ha obert la beda contra els futbolistes d'èlit o és només un toc d'atenció a un dels pilars del barcelonisme. Un fet aquest últim que no seria d'estranyar si tenim en compte que des de fa més d'un any el nombre d'inspeccions tributàries a Catalunya és molt superior que a la d'altres comunitats de l'estat. Per si fos poc, encara és l'hora que Hisenda explicacions als clubs de futbol milionaris que acumulen un deute de 752 milions, segons el professor José Mª Gay de Liébana, mentre milers d'empreses tanquen la persiana diàriament per no poder fer front als pagaments.

Parlant de tancaments, El Periódico explica que Alicia Sánchez-Camacho insta Josep Antoni Duran Lleida a tancar la porta a CDC, si no volen acabar com la desapareguda UCD, que per cert té les mateixes sigles que Unió Democràtica de Catalunya.  Com a deferència i consideració vers el partit democristià, la líder del PPC aconsella i commina Duran a "no enfonsar-se" amb el sobiranime del president de la Generalitat.

D'altra banda, toc d'atenció a l'anglesa de David Cameron a Mariano Rajoy. El primer ministre britànic, en conversa amb els corresponsals estrangers va afirmar que 'S'ha de deixar que la gent decideixi. No es pot ignorar les qüestions de nacionalitat i independència'. Queda clar la idea de Cameron d'explicar els seus arguments als escocesos i deixar-los decidir no són compartits pel govern de Rajoy, per alguna cosa, Gibraltar no vol ser pas espanyol, però es clar aquesta possibilitat tampoc la preguntaria Mariano als habitants de la Roca.

Finalitzem La Mossegada amb tres perles. La primera té com a eix un camió d'aigua que els Mossos d'Esquadra pensen utilitzar en manifestacions i aldarulls. Fruit de la mala imatge que els agents de la BRIMO han causat els darrers temps amb les polèmiques pilotes de goma, el departament d'Interior ha decidit reciclar el vehicle que ja compta amb 27 anys i no ha estat mai utilitzat. Anunci que ha coincidit amb la imputació de nou Mossos per danys causats per les bales de goma. Al marge d'aquest fet, el Director General de la Policia, Manel Prat, deixà clar que el canó d'aigua no sustituirà les tècniques actuals, sinó que les complementarà. En conclusió, que als Mossos no se'ls ha de 'tocar les pilotes', en tots els sentits.

La segona ens trasllada a Los Angeles, perquè Pedro Almodovar demanava un refèrendum sobre la monarquia, perquè els espanyols haurien de tenir dret a decidir quin model d'estat volen. De ben segur que el director manxec no rebrà cap mena de subvenció a partir d'ara, tot i que ha estat un dels referents de La Marca Espanya, tan estimada per alguns.

I el Huffington Post desvetlla que el president del Govern i el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, van tancar una important acord sobre l'estratègia que seguirà Espanya en el proper consell europeu del dia 27 de juny. En aquesta ocasió, el pacte es feu després d'una conversa telefònica. A l'igual que la recent reforma constitucional pel dèficit, feta en un cap de setmana, tenim una nova mostra que els temes d'estat es ventilen de pressa, excepte els que tenen com a protagonista Catalunya, que són eterns, inviables i sense solució.