Girar-s’hi d’esquena

MAGDA PICAÑOL OLIVA
OPINIÓ
 
No és casualitat que encapçali l’article d’avui amb aquesta coneguda pintura que nosaltres anomenem “La balsa de la Medusa”...El seu significat farà que entengueu el perquè. La imatge, basada en un fet real que va impressionar al pintor i el va inspirar en la seva primera obra coneguda, representa el naufragi de la fragata Méduse, de la marina francesa, que va quedar encallada a la costa de Mauritània l’any 1816. Més d’un centenar de persones varen restar a la deriva a sobre una balsa construïda precipitadament, van passar 13 dies abans no varen ésser rescatats i només hi havia 15 supervivents, que varen suportar la fam, la deshidratació, el canibalisme i la follia. Aquest fet va suposar un escàndol internacional, ja que el tràgic succés se li va atribuir, en part, a la incompetència del capità francès que va actuar segons les ordres de la nova i restaurada monarquia francesa.

Un cop explicat això, podem començar a entrar en matèria, ja que els darrers esdeveniments a Catalunya s’ho valen. Tothom, qui més qui menys, esperava la compareixença del MHP de la Generalitat, doncs la situació al nostre país requereix una solució ràpida i d’extrema necessitat. I una vegada més ens hem trobat amb un discurs descafeïnat, on passats gairebé set mesos de govern, esdevingut per unes eleccions anticipades ja que la ciutadania reclamava “ Catalunya Nou Estat d’Europa” i on un partit que mai ha estat independentista es va aprofitar de la situació per ésser el més majoritari i fent ús de l’engany... tot just ara presenta un “PLA DE GOVERN”? Aquests 7 eixos, aquests 77 objectius i les 355 mesures, no estaven previstes? De què han servit les cimeres? De què serveix el “Consell de Transició Nacional”? És possible que encara no hi hagi data per fer un Referèndum que van prometre “si o si”? Què vol dir “marc legal”? Per què descartar de “totes totes” una Declaració Unilateral d’Independència, quan la majoria de països ho han fet?...

Crec que s’està fent tard en moltes coses, però la més important de totes és la d’anunciar DATA DE LA CONSULTA. Només necessitàvem aquesta resposta per poder tenir un objectiu clar com a Poble, per a poder creure que el Govern no ha canviat el rumb. A més, el conformisme del “si no es pot fer el 2014, es farà més endavant”; el fet de no voler liderar una negociació pel finançament esperant que ens ofereixin quatre “rals”; l’esgotar la legislatura fins el 2016; el no veure cap diferència entre Unió i Convergència en el procés sobiranista, reconèixer la legalitat d’unes eleccions plebiscitàries i descartar la DUI, son declaracions que espanten...Senzillament, perquè ens ha quedat clar que el vaixell encara està al port, el capità no hi és i la tripulació encara neteja la coberta. Crec que el Govern de la Generalitat, en certa manera, ens ha girat l’esquena.

Com diu un fragment de la cançó de Brams: “...sóc d’un país on de la por se’n diu seny...

Quan tens una gran massa social cohesionada i que va creixent, treballant cada dia per convèncer als ciutadans amb arguments contrastats amb escreix i recollint signatures al carrer a favor del “si”, NO POTS JUGAR A “DONAR-LOS L’ESQUENA”. La ciutadania creu en això, creu en la sortida econòmica, social, cultural i moral de Catalunya com a PAÍS.

Per altra banda, ja em sembla del tot inadmissible, per la manca de respecte que suposa cap als ciutadans, demanar al PSC que formi govern...Si és un partit dividit, esquinçat, amb idees federalistes i poc allunyades del PSOE, que ja sabem com les gasta també. Ens hem begut l’enteniment?

L’altre soci de Govern, ERC, tampoc té massa clara la seva postura. Si que defensa la coherència i compliment del seu programa, però dins el partit també hi ha diferents interpretacions. Per mi, l’opinió que té més validesa és la del seu president, el sr. Oriol Junqueras, que no afluixa quan diu que els ciutadans són l’única eina que té Catalunya i que el futur l’han de posar a les nostres mans, i que al no haver-hi possibilitat de pactar una consulta amb Espanya, aquesta s’ha de fer el més aviat possible per tal d’acabar amb el patiment de les escoles, dels hospitals, dels aturats, dels autònoms i dels empresaris. Ells no entraran al Govern si no hi ha data, pregunta clara i resposta explícita. També s’ha negat a descartar una Declaració Unilateral, un cop esgotades les demés vies legals. Les paraules del sr. Junqueras ahir en una entrevista a RAC1, deixen clar que el Govern de la Generalitat ha de fer un pas més i valent:

'El referèndum és una necessitat urgentíssima. Ningú no ens farà creure i ningú no es creurà que el govern espanyol, sigui qui sigui, canviarà d'actitud envers Catalunya . Per què hem de fer esperar els ciutadans de Catalunya? Si el problema el tenim ara, si l'economia cau ara, si el país se'ns desfà a les mans ara. Com hem de renunciar a tenir les millors eines possibles, als ciutadans anant a les urnes amb una papereta a la mà? Doncs fem-ho ara o el més aviat possible.'

Doncs sí, la ciutadania és l’eina determinant, però aquesta eina ja la tenim i cada vegada està més esmolada, per això cal reconèixer, que si estem on estem, és gràcies a ciutadans anònims que a títol individual o col·lectiu, fan la feina cada dia, construeixen cada dia, i actuen com a fonament d’un PAÍS NOU, MODERN I RIC en molts sentits.

NOSALTRES NO DEFALLIREM!!!! VISCA CATALUNYA LLIURE ||*||

Reaccions: