El meu país és tan petit

Bona tarda i bon dilluns internautes. El gran escriptor Aldous Huxley deixava escrit un dia com avui: 'Un intel·lectual és una persona que ha trobat alguna cosa més interessant que el sexe”. Mariano Rajoy, intel·lectual i estratega per excel·lència, va deixar anar una altra de les seves frases eloqüents en el marc de les jornades organitzades pel Cercle d'Economia a Sitges: 'Per tenir força a Europa cal ser grans, els països petits no compten gens'.

No sé si recordant aquell famós Petit País de Lluís Llach, el president de la Generalitat de Catalunya no tardà en respondre a Rajoy que 'els petits països acostumen a ser més solvents i a tenir xifres d'atur molt inferiors als grans estats', posant com a exemples Àustria  i Espanya amb un 4%  i un 27 % desocupació, respectivament. Una de les explicacions que podem donar als raonaments del gran Mariano és que no deu estar massa posat en tractats de sexologia, els quals afirmen que el 'tamaño no importa, lo importante es que sea juguetona'. I ves per on, resulta que Catalunya és petita i ben aviat podrà jugar més gràcies al Barcelona World.

Parlant de joc, darrerament el líder d'Unió Democràtica en dóna molt, si més no a socialistes i populars que aprofiten qualsevol mostra de discrepància per fer sang al govern de la Generalitat i al dret a decidir. Tan sols unes hores enrera el portaveu del PSC al Parlalment, Maurici Lucena demanava a Artur Mas que s'escoltés més Duran, el qual segueix fent ús d'un discurs moderat i conciliador amb el govern central. Lucena a més, va tornar a posar de relleu la coincidència de postulats amb el PP afirmant que els petits països no compten a Europa.

I el PP precisament, torna a cercar excuses de mal pagador per justificar la creixent onada migratòria dels joves espanyols a l'exterior. El darrer disbarat ens el servia un dels seus vicesecretaris, Esteban González Pons, assegurant que treballar a Europa no és fer-ho a l'estranger, sinó a casa. És a dir, que malgrat els milers de quilòmetres de distància i el cost personal i econòmic que suposa, els joves estan tan encantats d'haver de deixar la seva terra, que fins i tot ho haurien d'agraïr al govern per motivar-los de manera tan singular.

Però es clar, afortunadament n'hi ha que no ho veuen igual. Aquest és el cas del flamant primer ministre italià, Enrico Letta, que ja demanat perdó als joves d'aquell país obligats a emigrar per la falta d'oportunitats al seu propi país. Itàlia i Espanya, sovint tan a prop i tan allunyades, si més no per la sensibilitat dels seus dirigents vers les persones.

Sense abandonar l'àmbit internacionsl ens fem ressò d'una notícia que pot donar força de sí. El Centre for European Policy Studies, un dels Think Tank més important d'Europa proposa la figura d'un mediador extern que ajudi a normaalitzar les relacions entre Catalunya i Espanya. Segons expliquen fonts del laboratori d'idees asseguren que, malgrat es vulgui amagar, a Brussel·les són freqüents les converses sobre la possible independència d'Escòcia i Catalunya. El que està clar, és que coneixent el cantó fosc, no acceptaran mai algú que qüestioni el dret a conquesta.

Un fet aquest que també es posava de manifest aquests dos últims dies, en que Barcelona acollia un congrès mundial d'anestesiologia. Ara bé, no tothom hi fou benvingut, perquè 15 científics procedents de Kosovo no aconseguiren els visats per participar-hi degut al veto del govern espanyol. La raó oficial fou que Espanya no reconeix, ni té cap intenció de fer-ho, la independència dels kosovars. Aquest nou ridícul internacional no obeeix a res més que impedir de totes i per totes que el virus independentista s'encomani per aquestes contrades.

Acabem La Mossegada amb quatre interessants perles. La primera ens la brinda El Confidencial.com que explica com un dels bancs de referència, Bankia, torna a ser notícia. Segons el diari digital l'entitat estaria augmentant el sou de determinats treballadors per tal d'evitar que marxin a altres bancs. I tot en això mentre hi ha sobre la taula un ERO que afecta a 4.500 treballadors.

Un altra que n'hi ha per sucar-hi pa. Nació Digital publica que CDC estaria estudiant crear un Fons de compensació català, per tal de compensar els nostres veïns espanyols, en cas que Catalunya assolís la independència. Sorprèn veure que tot i el dèficit fiscal de 16.000 milions anuals encara hauríem de seguir pagant-los 3.000 per deixar-nos el dret a emancipar-nos, com aquells esclaus d'ara fa uns quants centenars d'anys compraven la seva llibertat als nobles romans.

La tercera també ens ha deixat bocabadats literalment per la seva contundència. Ho llegim al diari britànic The Guardian, el qual relata una entrevista a Michael Douglas. El popular actor de Hollywood assegura que la causa del seu càncer de gola fou el sexe oral i no pas l'abús del tabac i l'alcohol. En fi internautes, com molt bé diu la sabiduria popular 'en boca tancada no entren mosques', ni altres objectes més o menys estranys.



Reaccions: