Massachussetts o Àustria?

Bon dia i bon divendres internautes. 'No hi ha cap vent favorable per aquell que no sap a quin punt es dirigeix', ho deia fa uns quants anys el filòsof alemany Arthur Schopenhauer. Una frase que s'adapta perfectament al recull de metàfores marineres que acostuma a fer Artur Mas. Ahir però, no va emprar massa metàfores en les jornades organitzades pel Cercle d'Economia. En un discurs de gairebé una hora i tres quarts, Mas va rebaixar el to sobiranista, i no va descartar col·laborar en una refundació d'Espanya si els dos principals partits es posessin d'acord. Òbviament, potser degut al context on es trobava, el president va anar desgranant els greuges econòmics patits per l'Administració catalana i rebrotà novament l'exemple de la confederació d'estats nord-americana. El científic i polític Benjamin Franklin ho tenia força clar: 'La pitjor decisió és la indecisió'.


Desconeixem les negociacions i els possibles acords que puguin estar gestant-se amb el govern central, però el que és evident que el poble de Catalunya va deixar sentir la seva veu cridant INDEPENDÈNCIA i optant per ser més un país com Àustria i no com Massachussetts, President. 

Mentrestant, el seu soci de coalició, continua campant per lliure. Ahir, Josep Antoni Duran i Lleida era entrevistat a TVE i al ser preguntat sobre si es sentia culpable en la pèrdua de vots de les darreres eleccions, no va poder estar-se'n de fer un altre comentari enverinat. 'No em sento culpable, però cal tenir clar que no es pot fer seguiment del programa d'un altre partit, perquè al final la gent prefereix l'original a la còpia'.  Potser caldria reformular-li al líder d'Unió si la seva formació no és també una còpia a la catalana del Partit Popular.

Sense deixar casa nostra, l'hereu de la Corona i la seva muller descobrien que el malestar dels catalans comença a trencar barreres. Els Prínceps d'Astúries, Felip de Borbó i Letizia Ortiz foren escridassats al Gran Teatre del Liceu, quan es disposaven a assistir a la representació de l'òpera L'Elisir d'Amore de Gaetano Donizetti. Precisament, AMORE, no és que en rebessin massa ans al contrari, si tenim en compte els xiulets que arribaren de varis fronts, llotges incloses. Un fet que ha estat notícia perquè fins avui els habituals clients del Liceu, membres de la burgesia, s'havien mostrat amables i propers a la corona. Sigui com sigui, els Princeps i les autoritats presents hagueren d'aguantar estoicament, el malestar d'un bon nombre dels assistents que ja no són, pel que sembla, seguidors de la doctrina coneguda com POLÍTICAMENT CORRECTE. No ens estranyaria que Maria de Los Llanos de Luna, assistent també a l'esdeveniment, comenci a limitar l'entrada en aquest recinte només si els espectadors es comporten després de jurar els principis del movimiento i van adequadament vestits, és a dir, amb la camisa blava.


Parlant de roba, Alícia Sánchez Camacho, gran amant de lluir modelets, per tal d'apareixer no sempre amb els mateixos vestits a la premsa, intuim que tindrà un vestidor notablement imponent si fem cas del que publicava el diari EL PAIS. Segons el rotariu, la presidenta del PPC hauria triplicat el seu sou en només tres anys, arribant als 180.000 euros en concepte de ser senadora, presidenta de la formació, rebre retribucions i dietes vàries. Bonic exemple el sacrifici que suposa ser dirigent d'aquesta formació.

Acabem amb diverses perles. La primera ens la porta el conseller d'Interior Ramon Espadaler, el qual va anunciar ahir que la Mossa d'Esquadra que fou protagonista al diari ABC per portar una estelada a la pistola, serà sancionada pels seus superiors. Interessant la doble bara de mesurar que tenen certes autoritats, quan n'estem tips de veure policies i guàrdies civils lluint motius en forma d'aligues franquistes. Ho explica en detall Nació Digital.

La darrera perla ens la porta novament la FAO, perquè si fa unes setmanes recomanaven menjar insectes per combatre la fam, ahir ampliaven la dieta aconsellant les meduses. No us estranyi, que aviat recomani als catalans menjar-nos amb patates el nostre estatut, que malgrat pregoni el president del Constitucional que està ben viu, em temo que està tan viu com les meduses fora de l'aigua.

En fi internautes, després d'escoltar declaracions com aquesta, em ve al cap una reflexió del gran Alan Coren: 'La televisió és més interessant que les persones. Si no ho fos, tindríem persones col·locades als racons del menjador, enlloc d'un televisor'.

Reaccions: