El manuscrit Chacón

Bona tarda i bon dilluns internautes. Deia el gran cineasta Orson Welles que 'El pitjor és quan has acabat un capítol i la màquina d'escriure no aplaudeix'. I això en bona mesura és el que li passa a Carmen Chacón des que va perdre les eleccions a la secretaria general del PSOE. L'exministra de Defensa no ha acabat d'assimilar la derrota davant Alfredo Pérez Rubalcaba.

Lluny d'aprofitar el desgast del líder socialista, Chacón està patint l'oblit de bona part del partit que segons ha trascendit estaria buscant un relleu entre José Antonio Griñan, Patxi López o Eduardo Madina. No és estrany doncs que l'excandidata hagi optat per publicar una carta a El Periódico i El Mundo, bàsicament, perquè El País, mitjà sempre proper al PSOE no la cités en les travesses per substituir Rubalcaba.

En la carta o míssiva, adreçada especialment a un altre líder força qüestionat com Pere Navarro, l'exministra demana novament que el PSC no opti pel Dret a decidir, no assisteixi a la Cimera convocada per aquesta setmana i s'allunyi d'Artur Más, el qual només pretén enfrontar els aturats catalans amb els de Galícia, Andalusia i Extremadura.

Des de l'executitva del socialistes catalans no han trigat a respondre l'encara companya de files i l'han tornat a desautoritzar, afirmant que Carme Chacón va per lliure i les seves opinions no són compartides per la direcció del PSC. Nova sortida de to, que de ben segur acabarà en un no res, donat que la protagonista, defensada per cert per la líder del PP català, espera que l'expulsin del PSC i el PSC espera que ella marxi.

Avui també llegíem el que molts ja suposàvem, la pinça PP-PSC a la Diputació de Barcelona. El motiu? Ben senzill, l'intent que CiU ha volgut fer un canvi de polítiques en matèria de subvencions. Si fem una ullada a les subvencions dels darrers anys en que l'organisme estava dirigit pels càrrecs del PSC, observarem que el 74 % eren concedides a cases regionals i la resta s'havia de repartir entre entitats i associacions culturals catalanes. No cal que sigueu malpensats, perquè estic convençut que darrera la negativa de PP i PSC a canviar aquesta política no hi ha un motiu amagat com la bossa de vots que això els garanteix, segur que és per una cosa que encara no han explicat i jo és que acostumo a pensar malament.

D'altra banda, cal destacar la campanya 'De ciudadano a presidente' que ha endegat la Plataforma del Afectats per la Hipoteca (PAH), en que de manera directa i elegant denuncien la manca de democràcia que està fomentant el Partit Popular, al rebutjar la major part de les propostes presentades per aturar la sagnia dels desnonaments, i la negativa del president del govern a respondre les preguntes dels periodistes.

I malgrat aquesta mala maror de la ciutadania resulta sorprenent el darrer baròmetre del CIS sobre la intenció de vot a Espanya. Curiosament el PP tornaria a guanyar les eleccions amb un aventatge de gairebé 6 punts sobre el PSOE, que lluny de guanyar segueix perdent votants estan a l'oposició. Per tant, a l'igual que ja ha passat amb casos tan flagrants com els del País Valencià o les Illes Balears, no s'enten que malgrat la corrupció i la ineptitud de bona part dels seus dirigents, la gent continui votant-los. Com cantava molt bé Raimon, 'Nosaltres no som d'eixe món'.

I acabem amb dues perles, la primera ens la serveix la primera autoritat de l'Estat. I és que el passat cap de setmana coneixíem que el rei Joan Carles ha fet una crida a la unitat i al consens davant l'atur. La pregunta que es fan molts és per què no ho havia fet fins ara? Doncs, molt simple, perquè fins ara Iñaki Urdangarín no s'havia quedat a l'atur.
Segona perla. La que ens portava Miguel Ángel Rodríguez, exportaveu del govern amb José María Aznar, el qual fou detingut durant unes hores, després que el seu cotxe xoqués contra diversos vehicles en un carrer cèntric de la capital madrilenya, a causa de conduir sota els efectes de l'alcohol, que per cert quadriplicava la taxa permesa. En defensa d'ell, direm que potser si fossim del PP i veient el panorama, potser també acabaríem emborratxant-nos per oblidar les penes.


Reaccions: