Bon dia i bon dilluns internautes. Ara fa més de dos-cents anys l'escriptor francès Honoré de Balzac deixava escrit: 'Cal deixar la vanitat als que no tenen altra cosa que exhibir'. I això és el que li passa a la líder de PP de Catalunya, la qual tornava a sortir a la palestra per oferir novetats sobre el cas Método 3?
Per oferir una solució pactada amb Espanya? No, res més lluny de la realitat. La seva primícia fou demanar la dimissió del President de la Generalitat. Gran novetat la d'aquesta senyora, que ha arribat a estimar-se tant a ella mateixa, que a molts ens recorda una famosa madrastra d'un compte infantil, en que cada dia preguntava al seu mirall qui era la més bonica del regne.
Iniciativa també ha estat notícia aquest cap de setmana, al celebrar-se la X Assemblea que ha servit per proposar un front comú d'esquerres per tal de fer front al govern actual. En aquest bloc podria sumar-s'hi també la plataforma impulsada per Arcadi Oliveras i Teresa Forcades. L'Assemblea també aprovà una resolució que demana formular una pregunta clara i inequívoca per a la consulta. Sigui com sigui, la formació dirigida per la bicefàlia Herrera-Camats segueix sense pronunciar-se sobre el sentit del seu vot i probablement donarà llibertat als seus militants i seguidors.
D'altra banda, segons apunten diverses informacions, PSOE i PSC haurien acordat un nou protocol de relacions que donaria llibertat a ambdós partits per actuar de forma autònoma. Aquest fet també contempla que cap membre del PSC podria dirigir el socialisme espanyol. Per tant, augurem que certa exministra de defensa podria abandonar el partit de Pere Navarro, per tal de continuar amb les seves aspiracions a substituir Alfredo Pérez Rubalcaba, al qual cada dia li surt més competència.
I avui acabem amb quatre perles:
Primera. La formació conservadora que té com a secretària general, la sempre conciliadora i prudent, Dolores de Cospedal ha signat un acord entre el PP i el Partit Comunista Xinès. Com deia un savi, que no sé si era conegut de Confuci o no, tots els extrems es toquen.
Segona. Segons el diari El Mundo, fa uns mesos la Casa Reial hauria demanat al Barça que contractés Iñaki Urdangarín, ja que amb el sou que la Infanta reb de la Fundació La Caixa no en tindrien prou per front al ritme de vida, els advocats i la fiança que encara no s'ha fet efectiva.
Tercera. L'infumable i vomitiu article que publica l'irreverent Tolo Leal a Libertad Digital. Tenint com tècniva l'insult gratuït a la intel·ligència, el periodista calumnia i crítica la fins fa poc seleccionadora de l'equip espanyol de natació sincronitzada. Segons l'article, Anna Tarrés no podia haver caigut més baix al convertir-se en el Torrente de l'Independentisme Català. Llegiu-lo si teniu estòmac i veureu com ens estimen alguns.
I quarta, sensacional l'entrevista que la publicació Jotdown, ha fet a José María Sanz Beltrán. El músic de Sants, declara el nacionalisme consisteix en un negoci d'uns bojos que pretenen uniformitzar el pensament. Té conya que l'afirmació la faci algú que es fa anomenar Loquillo, que va decidir marxar a l'Euskadi de la Kale borroka, perquè a Catalunya es vivia un clima de violència extrema que no el permetia viure en castellà.
