Mobilitat exterior? Bonica expressió

Bon dia i bon dijous internautes. Escrivia el poeta nord-americà Robert Lee Frost: 'El cervell és un òrgan meravellós. Comença a treballar tot just llevar-nos i no deixa de funcionar fins entrar a l'oficina'. I si em permeteu extrapolar la frase, també deu passar-li el mateix a determinats polítics com la ministra de Treball, Fátima Báñez, que en una nova dosi d'eufemismes recalcitrants, s'inventà l'expressió mobilitat exterior. Uns termes que amaguen la fuga de joves, sobradament preparats, que no han tingut més remei que EMIGRAR a l'exterior per tal d'intentar aconseguir una feina que aquí no han trobat, ni perspectives de que ho facin.

Però es clar, haver de justificar la pèrdua de mà d'obra altament qualificada, suposaria reconèixer el fracàs de les mesures econòmiques, que en el cas espanyol, han convertit el país de la Senyora Báñez en l'estat de la UE amb l'índex d'atur juvenil més alt.

Sense deixar el govern de Mariano Rajoy, ens fem ressó de les paraules de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, la qual posà cullerada a la manca de consens en el sí de la Generalitat, i recordà que mai acceptaran ni pactaran una consulta que no sigui plenament constitucional, per si a algú encara en dubtava. Santamaría a més, en un to crispat i visiblement molesta, va respondre els periodistes que les previsions fatalistes de l'FMI no responen a la realitat i són catastrofistes perquè no tenen en comptes els grans esforços fets pels espanyols i el seu govern.

Parlant d'esforços, els que està fent Moncloa per tal de captar aliats catalans que l'ajudin a frenar el procés independentista. Ahir coneixíem la reunió secreta que el titular de la Presidència del Govern va tenir amb dos prohoms de la societat catalana, Isidre Fainé i Javier de Godó. Rajoy mira de desactivar els suports al govern català, i ho fa amb dos dels agents més significatius que serien vitals per a la creació d'estructures d'Estat. En l'àmbit financer La Caixa és un dels creditors principals de la Generalitat i en el terreny econòmic el Grup Godó engloba importants mitjans audiovisuals i escrits que generen opinió pública.

Dues perles per acabar. La primera en arriba de l'exterior, amb un dur editorial del rotatiu britànic The Times, en que adverteix del desastre que suposaria el trencament d'Espanya i Catalunya, el qual provocaria una crisi de conseqüències macroeconòmiques molts importants que afectaria la zona Euro. Dues dades, és el mateix diari que té com a assessor José María Aznar i per si fos poc, d'un país que mai no ha volgut entrar a la zona euro. Bonica lliçó, predicant l'exemple.

I l'última, ens la brinda el bisbe d'Alcalà de Henares, Juan Antonio Reig Pla, que ha acusat Universitats, Sindicats i Nacions Unides de formar part d'una conxorxa que pretén reduir la població mundial a través de l'avortament indiscriminat. Amb gent així, que Déu ens agafi confessats.
.