Milions per aquí, milions per allà

Bon dia i bon dimecres internautes. Un dels referents mundials pels més rics del món és la revista Forbes, popularitzada entre la resta de mortals pel rànquing que fa periòdicament sobre les principals fortunes mundials. Publicació nord-americana que tingué entre els seus editors a Malcom Forbes, que en una ocasió deixà escrit: 'Els diners no ho són tot, almenys això diuen els que els tenen'.

I els darrers temps no fem més que parlar de les misèries d'uns i els milions d'uns altres. Jordi Pujol Ferrussola torna a estar a la diana mediàtica, al fer-se públic el pressumpte moviment, entre els anys 2004-2012, de 32,5 milions per 13 països, alguns del quals paradisos fiscals. Aquesta és la informació que l'Agència Tributària ha facilitat al jutge Pablo Ruz. L'efecte d'aquest nou míssil contra la família Pujol s'ha vist ampliat per un altre torpede judicial al  desestimar-se la demanda que l'expresident de la Generalitat va presentar contra el diari El Mundo, després d'acusar-lo de tenir comptes no declarades a Suïssa.

Sigui o no veritat, el que no ha de fer un Estat de Dret, en aquest o altres casos, és tenir desats al calaix informes i expedients que contenen irregularitats o delictes, i treure'ls a la llum pública segons el vent que bufa. Però si ens centrem en la desestimació contra els rotatiu de Pedro J. sobta, per no dir indigna, que en l'explicació es diu que els periodistes no se'ls pot exigir que tot allò que publiquen s'ajusti a la veritat. En altres paraules, s'obre la porta a legitimar les insinuacions i calúmnies.

En l'àmbit regi, també anomenat monàrquic, ens fèiem ressó de l'oferta que via Valero Rivera, el govern de Qatar ha fet a Iñaki Urdangarín, per tal que l'ajudi a planificar la selecció d'handbol d'aquell país àrab. Però el pressumpte oferiment de l'exseleccionador espanyol queda en entredit, si més no perquè segons fonts periodístiques i de la pròpia Zarzuela, el rei Joan Carles ja fa dies que es manté en contacte amb l'emir de Qatar. Tot i això, expliquen que és per negociar la venda d'uns vaixells a la marina d'aquell país. El tema de contractar Urdangarín, posar milles pel mig, intentar apagar el foc mediàtic i perdre'l de vista, això no hi té res a veure, és simplement casual, o no.

I la perla del dia ens la brinda el Tribunal Constitucional, gran amic dels catalans i el seu Estatut. En relació al recurs d'inconstitucionalitat presentat pel govern central, l' alt tribunal ha sol·licitat al Parlament de Catalunya que aclareixi si la segona declaració aprovada defensant el Dret a Decidir substitueix l'anterior sobre Sobirania. En fi, ganes de marejar la perdiu o seguidors d'aquell famós film dels germans Marx, en que parlaven de 'la parte contratante de la primera parte será considerada como la parte contratante de la primera parte...'

Reaccions: