El fre de mà

 


Bon dia i bon dimarts internautes. Segons el filòsof i escriptor francès Albert Camus 'Aquell que no té valentia troba sempre una filosofia que ho justifica'. I això és el que sembla estar passant aquests dies a casa nostra si tenim en compte les darreres declaracions de Germà Gordó. El Conseller de Justícia, estret col·laborador d'Artur Mas, va dir ahir en el marc del Fòrum Europa, que la consulta sobre el dret a decidir cal ser acordada amb el govern espanyol si es vol celebrar.

A ningú se li escapa el canvi de rumb que comença a tenir CiU, ja que fa dies que estan prement el fre de mà del tren independentista, no sé si per evitar el xoc amb el tren unionista i d'aquesta manera evitar la fallida total. El cert és que no pot fer-se marxa enrere i anar contracorrent d'allò que presumiblament pensa la majoria de la societat catalana i els polítics cal que prenguin nota d'aquest punt, perquè els moviments socials ja els ho van deixar ben clar el passat onze de setembre.

Amb l'excusa de posposar la consulta, a l'espera de que donin llum verda des de Madrid, es vol tallar de soca-rel aquest sentiment il·lusionant que milions de catalans tenim. I què hi diu Esquerra? Doncs de moment calla i es remet a confiar en la paraula donada per Artur Mas. Tot i així, ningú no ha desautoritzat Germà Gordó, sinó que ja apel·len a anar a poc a poc i posposar quan el moment sigui més favorable. Des de 1714 ja han transcorregut gairebé tres segles, però es veu que cal seguir esperant 300 anys més perquè les condicions siguin més  favorables, i si pot ser sense molestar massa a Espanya, ja que la condició natural per alguns passa perquè els catalans seguim sent submisos i políticament correctes.

Per tant, no cal ser massa espavilat per pensar que la consulta mai, mai de la vida, serà autoritzada des de Madrid. En aquest sentit, Oriol Junqueras va recordar que 'només el 10% dels països han aconseguit la Independència per la via del referèndum' i per tant 'no podem descartar altres vies per assolir-la'. Sumant-se a aquesta filosofia, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), presidida per l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, va pronunciar-se ahir que cal esgotar tot els diàleg possible i si no, optar per la Declaració Unilateral d'Independència (DUI). Una posició valenta que hauria de fer reflexionar altres institucions catalanes, ja que l'AMI ja compta amb més de 500 municipis i organismes municipals.

Una perla i un perla per acabar, la que ens deixava a Barcelona el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García Margalló, el qual va negar no només un tracte singular en un nou finançament per Catalunya i a més va rebutjar que la Generalitat pugui diposar d'un objectiu diferenciat de la resta d'autonomies. En fi, el cafè per tothom que no falti, encara que sigui 'aiguaxirri' i la paguem nosaltres.
En fi amigues i amics, hi ha governants que deuen llegir molt Mario Benedetti:   'No som covards, sinó que encara no hem trobat el nostre coratge'.

Reaccions: