Calma i Tranquilitat

Bon dia i bon divendres internautes. Com molt bé deixà escrit en el seu dia l'advocat i polític valencià Francisco Rubio 'La prudència és la mare de la tranquil·litat', un mot escàs últimament en el sí del Consell Executiu de la Generalitat. Això precisament és el que reclamava Artur Mas als seus consellers per tal de pacificar el debat que hi ha hagut aquests dies entre diversos consellers. El President demanà prudència i reflexió per tal de calmar unes manifestacions i contramanifestacions que podrien donar una idea de discrepància entre els membres del seu govern. Cal ser clars, la discrepància fa molt temps que existeix, el que passa és que fins fa poc no es fan públiques i això no ajuda gaire al vaixell que pretén portar-nos cap a Ítaca.

Mentrestant, ja tenim 11 ajuntaments catalans que han decidit ser insubmisos i pagar els seus impostos directament a l'Agència Tributària de Catalunya. Tot i ser minoritari, cal valorar la valentia d'aquests municipis que aposten obertament per les estructures d'estat pròpies. Per tant, aquest petit gest cal que es converteixi en tot un símbol per els centenars de municipis que ja s'han adherit a l'Associació de Municipis per la Independència, per anar mostrant al govern de Madrid que també ho tenim molt clar a l'hora de gestionar els nostres tributs.

Centrant-nos en la informació política estatal, cada vegada queda més clar que el Partit Popular no pensa fer cap gest conciliador amb els centenars de milers d'afectats pels desnonaments, tal com s'havia apuntat en un primer moment per tal d'apagar la indignació del carrer. Tot el contrari, Dolores de Cospedal no para de comparar la Plataforma d'Ada Colau amb el Partit Nacional Socialista d'Adolf Hitler. Un fet que ja ha provocat la reacció de l'Amical de Mauthausen que ha convidat la secretària general del PP a visitar els camps de concentració nazis i se n'adoni del que realment surt per la seva boqueta.

A això cal sumar-hi la desestimació de 198 esmenes a la Llei de desnonaments que l'oposició havia presentat al Congrés de Diputats. Motiu pel qual la PAH ha decidit retirar, amb molt bon criteri, la ILP que va presentar per tal que el PP no se l'apropiï i targiversi la idea original. Nova demostració que els Populars cada vegada estan més allunyats de la realitat del país i l'únic que fan és escudar-se en el corró que els proporciona la majoria absoluta.

Al marge d'aquestes consideracions tan negatives, permeteu-me una notícia positiva que cursiosament ens arriba des de la capital del reino. Ramón Cotarelo, catedràtic de Ciències polítiques de la UNED ha penjat un interessant vídeo a Youtube, que se suma al de la noia andalusa que defensava els catalans. En el vídeo, que ja ha registrat més de 100.000 visites, el catedràtic madrileny afirma que si ell fos català no dubtaria a ser independentista i critica obertament aquells que fins fa poc tenien desat el Federalisme en un calaix. Llàstima que siguin ben poques les personalitats espanyoles que defensen el dret a decidir que demanem els catalans per la via pacífica i democràtica. Començo a pensar que aquesta actitud obeeix a la falsa idea que defensar Catalunya resulta políticament incorrecte de cara a la galeria i prefereixen no mullar-se, no fos cas que els jutgessin malament.

En l'àmbit del joc hi ha preocupació al Ministeri d'Hisenda de l'humorista Montoro, el rei de les gracietes. Segons alguns mitjans, Loterias y Apuestas del Estado hauria recaptat durant aquests primers mesos d'any un 12 % menys en el seus jocs. I perquè preocupa això al govern? Doncs ves per on, perquè aquesta maquineta de diners que tenen anomenada Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) té com a garantia l'entitat de Loteries estatal. O sigui, que la majoria de gent no sabem ben bé amb qui ens juguem els quartos.

I aquells que fins el dia d'avui defensen que una Catalunya independent quedaria aïllada d'Europa, només cal que llegeixin els diaris, perquè la Unió Europea aprovà per àmplia majoria el reconeixement de Kosovo, que fins fa ben poc formava part de Sèrbia. Els que a la votació del Parlament europeu quedaren, no només aïllats, sinó també en evidència foren: Romania, Eslovàquia, Grècia, Xipre i.... sí amics, Espanya.

I acabo amb una reflexió provocadora, però tampoc massa allunyada d'allò que és possible. Ahir llegíem que les olles emprades per l'atemptat de la marató de Boston eren fetes a Euskadi. Ja em veig qualsevol dia, llegint la portada d'algun diari de la caverna mediàtica explicant que els autors eren catalans amb vinculacions filoetarres, que els haurien proporcionat les olles, i que haurien perpetrat l'atemptat com a venjança per haver estat desnonats. Temps al temps.