Som a l’aire

Des de l’antena altiva, escampant critiques i paraula viva.

Opinions sinceres

L’anàlisi crítica i àcida d’allò que està passant

Una pinzellada àcida amb gotes d’humor

Perquè no cal farcir la informació amb paraules que no s’entenen.

Com un bon vi

Si la collita és bona, l’aroma i el perfum informatiu té un altre gust, no?

A caseta amb 88 milions

Bon dia i bon dimarts internautes. Arthur Schopenhauer, un dels gran de la Filosofia alemanya deixà escrit: 'La riquesa és com l'aigua salada; quan més es beu, més set provoca'. Un dels assedegats per definició en el món de la banca ha estat el fins ahir conseller delegat del Banco Santander, Alfredo Sáenz. Interessant història la d'aquest personatge, el qual fou condemnat per presentar una acusació i falsa denúncia el 2009.

Poc temps després, el govern Zapatero demanava el seu indult i la retirada dels antecedents penals. Aquesta setmana però, el Banc d'Espanya havia de fer pública la decisió d'inhabilitar del seu càrrec al banquer, donat que al haver estat condemnat no podia seguir exercint com a conseller d'Emilio Botín. Tot i el comiat, el fins ahir conseller delegat i company de cacera del rei, no marxarà amb les mans buides, sinó amb un gran 'botín' de 88 milions d'euros en concepte de jubilació. En fi amigues i amics, com deia el poeta: 'Hi ha gent tan pobre al món que l'únic que tenen són diners'.

En l'àmbit politico-judicial, segueix l'ofensiva contra el procés sobiranista, personalitzada ahir en la figura de l'Advocacia de l'Estat. Segons llegim al Punt Avui, aquest organisme, la Declaració de Sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya suposa un clar desafiament a la Constitució espanyola i adverteix la Generalitat que si convoca eleccions plebiscitàries no tindran cap mena de validesa. A més recorda que només el poble espanyol té dret a decidir. Per tant, els catalans calladets i sense protestar, que estem més macos.

Aquesta mateixa consigna és la que empra el president d'Extremadura, José Antonio Monago, el qual presentava ahir l'Informe Monago. Lluny de trobar solucions i ponts de diàleg, el dirigent popular difonia un document que afirma que s'ha acabat el café para todos i ara només podem tirar de menú. Segons l'estudi de Monago, la flexibilitat del dèficit només hauria de ser de menys de l'1%, i caldria que altres autonomies, prenguessin exemple de la seva comunitat, la qual té un dèficit mínim i no ha hagut d'aplicar grans retallades. Com molt bé deia Artur Mas ahir, potser cal una mica de decència i no fer afirmacions tan alegres, especialment perquè és la comunitat que més diners reb de les regions més riques de l'estat i menys produeix.

A casa nostra segueix el serial pressupostari, cada dia més lluny de ser aprovats per la negativa d'Esquerra a fer una retallada de 3.800 milions d'euros. Davant la crítica de populars i socialistes, Oriol Junqueras reptà Pere Navarro i Alicia Sánchez-Camacho a dir d'on retallarien. Evidentment, ningú agafà el guant, però si recordaren a Artur Mas, la necessitat de canviar de socis per tal d'aprovar els pressupostos i deixar els plans sobiranistes que no tenen res a veure amb la crisi. Potser caldria recordar-los, tot i que ho saben perfectament, que si el govern espanyol pagués el que deu i corregís el dèficit fiscal que tant castiga als catalans, potser sí que aleshores el procés no tindria res a veure amb la crisi.


En el terreny mediàtic, un dels personatges nominats a Català de l'any és el periodista Jordi Évole, el qual ha provocat un terratrèmol polític al País Valencià, després del seu darrer programa de Salvados a la Sexta. En ell, es destapa les manipulacions que el 2006 feren membres del govern de Francisco Camps, per tal de tapar les irregularitats i negligències que causaren 43 morts i 47 ferits, en l'accident més greu del metro de València. Segons alguns testimonis, Juan Cotino, actual president de les Corts Valencianes, hauria dirigit una operació d'adoctrinament del que havien de dir els treballadors del Ferrocarrils, complementant-la amb l'oferiment de feina als familiars de les víctimes per tal de comprar el seu silenci. Bonica conducta per l'exdirector general de la Policia i membre numerari de l'Opus Dei.

Acabem amb les perles del dia. El celler de Can Roca ha estat premiat com el millor restaurant del món segons la revista britànica Restaurant Magazine. Si feu una repassada a la majoria dels rotatius espanyols, observareu que curiosament s'obliden de la catalanitat del negoci dels germans Roca i s'omplen la boca, de l'èxit de la cuina espanyola, puntal de la Marca España.
I segona, les paraules de la ministra de Treball, Fátima Bánez, que de ben segur indignaran als més de 6 milions d'aturats. Segons la brillant titular del ministeri, 'La Reforma Laboral està salvant milers de llocs de treball'. Internautes, o aquesta senyora és autista o una cara dura com una casa de pagès.





 

La Paciència de Rajoy

Bon dia i bon dilluns internautes. Com en molts altres àmbits de la vida, les veritats maquillades sempre han anat associades a la política.'Només les dones i els metges saben quan important, necessària i benefactora és la mentida'. Anatole France, escriptor francès del S.XIX ho deixava escrit i sembla que són moltes les persones que avui en dia encara segueixen els seus postulats.

Tens 1 minut? Doncs ja no tens feina

Bon dia i bon divendres internautes. 'El contribuent és una persona que treballa pel Govern, però sense haver fet les oposicions a funcionari'. Això és el que afirmava Ronald Reagan durant la seva presidència, i no deixava de tenir raó, si tenim en compte la fiscalitat que patim cadascun de nosaltres, tinguem o no feina. En aquest aspecte i tal com era previsible, l'enquesta de població activa (EPA) tornà a disparar les alarmes nacionals i internacionals. Polvoritzant tots els rècords des de la dictadura, l'Espanya de los brotes verdes, assolia l'esgarrifosa xifra de 6.200.000 aturats, el que representa el 27,26% de la població activa.
Una sagnia que a Catalunya també va en augment, ja que avui tenim 900.000 persones que tampoc tenen feina. 

El vicesecretari general del Partit Popular, Carlos Floriano, tot i reconèixer les males dades de l'atur "Que no nos ciegue ese mal dato para comprobar cómo la política económica está dando buenos resultados a nivel macroeconómico que más pronto que tarde va a llegar a las familias". Aquestes dosis de fals optimisme o mentides maquillades, no són només patrimoni de l'actual govern sinó que els ministres de Zapatero també van errar. Per tant, ja que són sords i cecs, val més que també siguin muts i deixin d'escampar mentides als quatre vents.

Amb aquestes dades, el comissari europeu d'afers econòmics Olli Rehn es mostrà preocupat per les xifres de desocupació i demanà que Espanya aprovi reformes àmplies i concretes, per tal de contenir el deute imparable de l'Estat, situat en el 84'2% el 2012. Òbviament, aquest poti-poti de notícies negatives han estat portada de les principals capçaleres europees, que com no, continuen posant en qüestió la Marca Espanya, i malgrat pesi a alguns, no a causa dels independentistes.


I el que també s'ha mostrat preocupat a casa nostra és l'expresident Montilla, el qual es personarà en la causa contra Método 3 segons revela El Periódico. El diari barceloní publica que tant Montilla com la seva família van ser espiats per ordre, com no, de Xavier Martorell. Tal com apuntava molt bé Pilar Rahola, clama al cel, que aquest senyor sigui cessat de les seves responsabilitats al front de la direcció general d'Institucions Penitenciàries. Cessat, perquè com ja sabem, aquest país no coneix el significat de la paraula DIMISSIÓ.

D'un escàndol a una altres. Vergonyós també resulta la no renovació de la professora Clara Ponsetí en la càtedra Príncep d'Astúries per la Universitat de Georgetown. No cal ser massa llest per veure que el detonant és la defensa de la Independència que Ponsetí va fer en un programa de la cadena Al-Jazeera i en la campanya 'Stop l'espoli'. Malgrat el desmentiment de censura que va fer el secretari d'universitats espanyol, quedeu-vos amb les paraules que la Universitat nord-americana, van fer els professors denunciant pressions de les autoritats espanyoles per tal que la professora no seguís.

I acabem amb tres perles ben diferents totes elles. Els advocats del matrimoni Urdangarín-Borbón han presentat recurs contra la sol·licitud de les declaracions de renda que el jutge Castro va fer-los. Motiu? Que això vulnera el dret a la intimitat. Bonic argument que em recorda aquella mítica sèrie de TV3 anomenada 'Secrets de Família'.
Si fem zapping ens trobem que aquesta setmana, TVE havia d'entrevistar Ada Colau per parlar del seu llibre 'Sí se puede'. Doncs bé, la màquinaria de censura ha tornat a fer-se present, argumentant, que aquesta senyora 'no té cabuda política'. El seu crim? Ser portaveu d'una plataforma inoconformista que cada vegada té més damnificats.
Finalment, em quedo amb la informació que els mitjans navarresos han publicat. Segons expiquen, han detectat restes fecals en el menjar de l'Hospital de Navarra. En fí amigues i amics, al final hauré de donar la raó als pacients que diuen que el menjar, amb perdó, és una merda.




Ha arribat l'hora!!!

OPINIÓ
Magda Picañol Oliva.

Present i passat s’ajunten amb un mateix anhel i no podem obviar-ho. Ahir em va sobtar, com gairebé sempre, una frase d’Espriu :“Estat absorbent, en fallida. Quan siguem independents, no passaran, aquests abusos enormes” ( recordem que Salvador Espriu va morir a Barcelona un 22 de febrer de 1985 ). 

El més impactant del contingut de l’afirmació és que si ens mirem la situació econòmica, política, social i cultural actual, podríem parlar d’un visionari, d’un referent per tots nosaltres . Com ell va explicar en una entrevista al programa “ A Fondo” de TVE l’any 1976 realitzada per Joaquín Soler Serrano, al parlar de la seva llengua va etzibar que mai havia tingut professor de català i que l’únic que reconeixia com a mestre era Joaquim Ruyra, un desconegut “per vosaltres els castellans”. Per tant, i segons indica el propi Espriu, tot ho va construir a base d’una certa intuïció i estant molt atent a l’evolució literària de l’obra escrita en la seva llengua, “ a la que estic absolutament dedicat, al meu poble català, la meva nació catalana i la meva cultura”.

Després d’aquesta introducció de temps passats, però no aliens al què està passant ara, cal posicionar-nos d’una manera clara davant tanta misèria social, política, econòmica i cultural que ens ve, en alguns casos imposada , en d’altres censurada o, senzillament, no ens ve de cap manera materialitzada en solucions pràctiques.
Ens despertem cada dia amb noticies esfereïdores de les quals ja n’hem parlat en un moment o altre...però sembla ser que no n’hi ha prou, que cada dia que passa n’hem d’aguantar una de nova que ens indigna i ens fa perdre l’esperança d’un temps millor. 

Podem resumir-ne unes quantes en la darrera setmana:

- L’economista catalana Clara Ponsatí que ostentava la Càtedra Príncep d’Astúries a la Universitat de Georgetown on es tracten temes d’economia i política, no ha estat renovada per les seves declaracions sobre el dret a decidir de Catalunya a la cadena Al-Jazira i per la seva intervenció al vídeo Stop l’espoli ( de la Fundació Cat-Dem) on deixava entreveure que el Govern espanyol no publica les balances fiscals . La seva renovació ha estat bloquejada pel malestar del Govern per les seves declaracions. La renovació era una qüestió del ministeri i, tot i tenir el suport del supervisor de la càtedra, l’ambaixador espanyol no va voler interferir en la decisió final. Val a dir que la Càtedra aquest any ha quedat vacant.

- El Govern de Rajoy no reconeix Kosovo perquè “no creu en les declaracions unilaterals d’independència”...això després de que Sèrvia, part implicada en tot el procés, ja que hi ha un 6% de servis entre la població kosovar, en reconeixes la seva independència. Aquest fet històric, va passar un dia després de l’impecable conferència d’Uriel Bertran sobre com és va fer la declaració d’independència al Kosovo, a ran del seu viatge allà feia pocs dies i on va poder parlar amb fonts directes que van intervenir en el procés i és va poder informar de primera mà...Un altre “guru”, potser?

- Europa demanarà explicacions al ministre Wert sobre les seves sortides de to amb el sistema català, doncs a Europa se’n fan creus de tal despropòsit. Al mateix temps que el Consell d’Estat ( organisme que molts no sabíem ni que existia per la poca participació que té i no és vinculant) també diu “no” a que el Govern de la Generalitat hagi de pagar l’escola privada als nens que volen escolaritzar-se en castellà.

- L’atur entre els joves arriba al 57%, quan recordem que el Sr. Rajoy, a l’accedir al càrrec de president va dir que amb ell l’atur baixaria i , proporcionalment, ha pujat més que en l’època de Zapatero. Ara ja hi ha 6.202.700 aturats en total, 902.300 són catalans!!! Això després de la qüestionada Reforma Laboral i de deixar la caixa de les pensions buida.

- El Govern espanyol va tornar a pujar el rebut de la llum, quan Espanya és el país de la Unió Europea on la tarifa de la llum és més alta. I avui hem sabut que no descarta una nova pujada d’impostos.

- Segons publica, Le Monde: “A Espanya, sense l’economia submergida, ja hi hauria hagut una revolució”.

Podríem continuar amb més corrupció, amb la monarquia,... però crec que no val la pena, com tampoc val la pena anar-nos carregant de raons per no aconseguir res pràctic. El temps ens juga en contra i, com diu Uriel Bertran, “cada dia , cada hora, cada segon, que passa, és temps que regalem a l’estat espanyol per ofegar-nos i dividir-nos més”. Jo també penso el mateix, les ànsies de sortir d’aquesta situació fa que no ens respectem els uns als altres quan tenim un mateix objectiu, quan, com a poble hem d’aconseguir pressionar per totes les vies pacífiques als nostres representants per tal que estiguin al  servei de la nació catalana i al costat dels seus ciutadans. Doncs com deia Francesc Macià:  El seny si no va acompanyat d’una ferma voluntat de combat, només serveix per tapar covardies”.

Avui també hem sabut que Jordi Portabella demanarà a Trias que l’Ajuntament de Barcelona pagui els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya, per tant, hem d’estar expectants a la resposta de l’alcalde, doncs la capital de Catalunya ha de predicar amb l’exemple de tants municipis que s’hi ha adherit sense por i han tingut el suport de la ciutadania.

Si, aquells ciutadans que tenen pressa perquè estan en situació límit, però també al costat d’aquells ciutadans que de manera multitudinària i, sense precedents, varen manifestar-se l’11 de setembre de 2012. El clam era clar: INDEPENDÈNCIA, no pactes fiscals, ni consultes, ni fer bullir l’olla...Aquella alegria ha d’encoratjar-nos cada dia, ha de servir-nos per unir forces, per participar en totes les iniciatives populars en la mesura del possible...ESTEM MÉS VIUS QUE MAI!!! Nosaltres no fallarem al Govern de la Generalitat si fa el pas definitiu, però també demanem que no ens falli a nosaltres.

Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres
Lluís Companys

No oblideu el bastó per anar a treballar

 
Bon dia i bon dijous internautes. La beatificada Mare Teresa de Calcuta, misionera per excel·lència, deixà escrit 'No puc parar de treballar. Tindré tota l'eternitat per descansar'. Potser amb aquesta idea el govern espanyol està estudianat revisar a l'alça l'edat de jubilació per sobre dels 67 anys. La meva àvia centenària, ja comença a plantejar-se fer un curs de reciclatge per reincorporar-se al mercat laboral l'any que ve.

Bromes a banda, per tal de justificar aquesta mesura, així com també altres probables i dramàtiques com són la pujada d'impostos, augment dels anys cotitzats per cobrar el 100 per cent i una rebaixa del temps de la prestació de l'atur. Sense immutar-se, com ja és habitual en el President del Govern espanyol, ho justificava explicant que Espanya ha perdut sobirania i que ha de complir tot allò que marca la Unió Europea. Això sí, exceptuant el reconeixement de Kosovo, com sí han fet la majoria de països membres de la Unió.

En l'àmbit educatiu, els astres no acaben de somriure al ministre Wert. Ahir, el Consell d'Estat girava l'esquena a l'impulsor de la polèmica reforma educativa, instant a retirar l'apartat que obliga a la Generalitat a pagar l'escolarització a aquells alumnes que vulguin estudiar en castellà.

Per si això no fos poc, el pobre ministre també va haver d'assabentar-se de les explicacions que l'eurocomissària d'Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, Androulla Vassiliou, demanarà a l'Estat espanyol, després que una delegació d'eurodiputats catalans es reunissin amb ella per explicar-li els greuges i deficiències que suposa la reforma de Wert pel català.

Parlant d'Europa, Ada Colau explicava a Brussel·les allò que fa temps que la majoria dels mortals sabem, que el govern espanyol només ajuda als bancs i fa cas omís de les persones que perden els seus habitatges per una llei de desnonaments que no contempla la dació en pagament. La portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) explicà la poca entesa amb el govern de Rajoy, que els darrers dies ha difamat i criminalitzat aquest col·lectiu pacífic.

Gairebé al mateix temps que Ada Colau expliqués i denunciés això, el Parlament de Catalunya debatia sobre les mesures que el Govern prendrà sobre l'habitatge. El més vergonyós és que mentre el conseller Santi Vila les presentava, l'hemicicle amb 135 membres només comptava amb 35 diputats presents. O sigui, visca l'interés i l'empatia dels nostres representants vers un problema que pel que es veu, és menor per ells.

Sense deixar d'indignar-vos us brindo dues perles interessants per a fer-vos reflexionar. El Tribunal Suprem, aquell que fins el 2012 va veure com el seu president dimití per l'escàndol de 32 viatges particulars pagats amb fons públics, tornava a donar mostres que la justícia també viu allunyada de la ciutadania. Després de desestimar la querella de Democracia Real Ya contra el president del Govern i altres 60 diputados, la qual denuncià que cobren dietes per desplaçament, tot i tenir casa a Madrid. L'argument principal de l'arxivament és que representa una despesa que no tributa a Hisenda i no ha de ser justificat.

I segona, l'enquesta elaborada per un institut d'opinió sobre la imatge que tenen dels espanyols a l'exterior. Per la majoria d'alemanys, Espanya és un país corrupte, poc fiable, pobre i massa ociós. En fi internautes, tota una oda a la confiança.


La rosa d'espines

Bon dia i bon dimecres internautes.'La política és un acte d'equilibri entre la gent que vol entrar i aquells que no en volen sortir'.Ja ho tenia ben clar el Clergue i escriptor francès, Jacques Benigne Bossuet. I és que un cop passada la ressaca de Sant Jordi, és moment de repassar algunes reaccions que ahir es pogueren sentir durant la diada. Un dels comentaris més escoltats entre els polítics fou la notícia publicada per La Vanguardia, assegurant que Artur Mas podria repetir com a candidat en les properes eleccions.

Tot i no haver-se pronunciat directament l'interessat, sí que ho feu Josep Rull, secretari d'organització de Convergència Democràtica que ha explicat que aquesta és la voluntat de la formació, ja que entenen que l'actual President hauria de tutelar el procés fins assolir l'estat propi. Com ja comentavem ahir, si es confirma aquest canvi de posicionament, no vindria directament per l'ambició de Mas sinó més aviat per les pressions del partit davant la manca d'alternativa dins la formació, especialment, després de la imputació d'Oriol Pujol i el retorn de Lluís Recoder a l'empresa privada.

El que sí feu el President de la Generalitat ahir fou un breu discurs institucional en que s'oblidà de les metàfores marineres i emprà les florals, ja que s'adeia més amb la diada. 'Esquivarem millor les espines si ho fem junts', aquesta fou la frase més punyent d'un discurs que, malgrat reivindicà la identitat dels catalans, fou més aviat light. El que és evident, és que la nostra divisió ens afebleix com a poble i enforteix el govern espanyol. Malgrat 'la rosa té espines però també té una flor', cal que siguem conscients que la nostra rosa no només té unes espinetes sinó un esbarzer ben frondós que causa esgarrinxades si el volem travessar.
 
Sigui com sigui, Sant Jordi tornà a ser una festa de la convivència, la cultura i la tradició, on segons les dades ofertes pels editors, la venda de llibres en català ha augmentat, especialment els de temàtica independentista, com bé demostren 'Victus' d'Albert Sánchez Piñol, en l'apartat de ficció i 'S'ha acabat el bròquil' en la no ficció, del periodista Jaume Barberà.

D'altra banda, al marge de la possible pujada d'impostos que ahir va deixar entreveure Mariano Rajoy, ens centrarem en l'àmbit internacional. Sembla que els partidaris de la independència per Escòcia comencen a fer forat, si més no aquesta és la conclusió que se'n pot extreure per les paraules que George Osborne va pronunciar. El ministre de Finances britànic va presentar un informe del Tresor en que qüestiona que Escòcia pugui seguir utilitzant la Lliura esterlina en cas de separar-se del Regne Unit. Com ja sabem molt bé els catalans, quan es recorre al discurs de la por és que les coses no estan prou bé pels defensors de la unitat indivisible.
 
Retornant al continent, la família socialista no viu el seu millor moment tampoc, perquè al marge dels problemes per la successió i la discrepància amb el PSC sobre el dret a decidir, a Rubalcaba se li ha obert un nou front a Galícia. El PSG manté des de fa uns quants dies un pols amb la direcció federal del PSOE per tal de triar el nou secretari general dels socialistes gallecs, els quals volen triar-lo amb el sistema de primàries. I ves per on, l'excusa que hi posen des de Madrid és que això no ho contemplen els estatuts del partit i per tant no és pot fer. Uns altres, que s'apunten a la teoria de l'immobilisme antidemocràtic.

Acabem amb dues perles. La primera ens ve de José Manuel Lara, editor de Planeta, que va tornar a qüestionar la independència de Catalunya per la impossibilitat de poder pagar el deute català. A més, va afegir que ell sempre ha reivindicat més respecte i consideració cap a Catalunya, alhora que ha promogut la necessitat de fomentar el català a totes les universitats de l'estat. Que això ho digui el propietari del diari La Razón, dirigit per Paco Marhuenda, té una credibilitat majúscula, tanta com que ahir era el dia dels innocents.
I la segona perla, anecdòtica i visual la tingueren els que s'acostaren a les parades de llibres, on com ja és tradicional s' hi aproparen els polítics. Mentre Oriol Junqueras passà unes dues hores a la parada d'Esquerra, al comptar d'un gran èxit de públic que volia coneixe'l i fotografiar-se amb ell, a la parada del PSC en canvi, l'encara líder dels socialistes catalans hi està 10 minutets mal comptats. Potser és que va perdre's entre les altres parades a la recerca d'algun llibre que parlés de Federalisme. Llàstima que ningú advertís a Pere Navarro que aquests títols estan descatalogats des de fa anys.


Ens tancarà la porta Europa?

Bon dia i bona diada de Sant Jordi Internautes. Un que acostuma a encuriosir-se per les coses que ja es donen per fet i tenim assumides com a pròpies, sovint em troba amb sorpreses que no deixen de formar part de l'imaginari col·lectiu. Llegint i navegant a la xarxa trobem frases tan eloqüents com aquesta : 'Analfabet no és aquella persona que no sap llegir, analfabet és aquella persona que sabent llegir no ho fa'.

Doncs bé, avui que és Sant Jordi, cal recordar que fou un soldat romà que serví a les ordres de l'emperador Dioclecià. I explica la història que es reconvertí a cristià i no executà els presoners que havien de represaliar. Posteriorment es convertí en icona dels cavallers, però també fou venerat a l'Islam amb el nom de Khidr o El Cavaller Verd. I precisament des d'aquelles terres ens arribà a nosaltres la llegenda sel cavaller que matà el drac per salvar la princesa, i un cop morta la bèstia grossa, miraculosament brotà un roser amb un munt de roses, que no sé si en aquells temps eren socialistes o federalistes.

I ahir el President de la Generalitat viatjà a Brussel·les per entrevistar-se amb els comissaris europeus d'Interior, Joventut i Cultura. Tot i no ser una trobada centrada en el dret a decidir català, Artur Mas no defugí les preguntes que els periodistes li feren posteriorment. El més rellevant de la compareixença fou quan explicà que 'Europa veu amb respecte la consulta sobre el dret a decidir i amb preocupació la independència'. 

És evident que els estats els preocupen els canvis de fronteres, especialment, perquè més d'un s'ha de mirar el melic per les singularitats que tenen als seus territoris, on res és del tot homogeni, malgrat alguns s'esforcin a fer veure el contrari. El cas més clar el tenim a l'Estat espanyol, on la intransigència als canvis retraten perfectament el tarannà i les formes d'allò que fa temps fou un imperi.

Interessant la notícia que publica La Vanguardia sobre la possible reelecció d'Artur Mas en les properes eleccions. Tot i les reiterades afirmacions que el President feu en el seu dia de no optar a presentar-se novament. No sabem si aquest possible canvi, no confirmat, obeeix a la crisi interna i oberta que pateix CiU, o bé si Mas vol conduir el procés cap a la independència fins el final i amb la feina feta. El que és evident és que nombrosos càrrecs del CDC aposten per un lideratge ferm d'Artur Mas, tenint en compte que no hi ha a dia d'avui una alternativa consolidada.

Encara amb el dubte de saber si Espanya flexibilitzarà el dèficit a les autonomies, el ministre d'Economia, aprofitant la distància i llunyania, aprofità el The Wall Street Journal per avançar que les previsions de creixement espanyol han quedat desfassades. Segons De Guindos, l'economia espanyola caurà aquest any fins l' 1'5%, un punt més del que havia predit el govern de Rajoy. Probablement, el ministre feia aquestes declaracions després que l'Oficina d'estadística de la UE hagi informat que l'any passat el deute d'Espanya fou del 84'2% del PIB mentre que el 2011 fou del 69'3%.
O sigui, més motiu per qüestionar tanta retallada en forma de reforma que enlloc de contenir el dèficit no fa més que augmentar-lo i matar l'economia, com ja pregonen algunes veus europees.

I com que el llegir no ha de perdre'ns l'escriure, acabem amb dues perles. La primera ens la porta la Direcció General de la Policial que ha enviat una circular a totes les comissaries en què ordena als agents a deixar d'usar el terme 'escrache' substituïnt-lo per 'assetjament, amenaces i coaccions'. Aquest canvi no és gratuït perquè escrache normalment és pacífic, en canvi els altres termes comporten en el seu significat un delicte.
I acabem amb el rei, el qual va reapareixer en públic en la recepció que la Zarzuela va fer al guanyador del premi Cervantes, Caballero Bornald. En un gest del rei dels 'campechanos', el monarca va etzivar 'Aviat estaré donant guerra un altre cop'. No sabem si això li deia a la Corinna, però en tot cas dir-li  a sa Majestat que, moltes gràcies, però no cal que torni.

Ah! Aquells que pensen que el saber no ocupa lloc, que s'ho pensin dues vegades, avui que és el dia Internacional del llibre, no fos cas que els regalin una enciplopèdia de 30 volums, i no tinguin prou espai por col·locar-la.
 

Bon Sant Jordi!!!

FELIÇ DIA DE SANT JORDI 2013

OPINIÓ
Magda Picañol Oliva.


“Nosaltres volem només,

amb esperança humil,

la plenitud eterna de la rosa,

una suprema eternitat de flor.”

( Salvador Espriu, La pell de brau ,LIV, 1960)


Esgarrifances, papallones a l’estómac, alegria de percebre allò que sents teu...això és el què hem de sentir tots els catalans tal dia com avui.
Perquè la Terra,  cal regar -la com la rosa d’El Petit Príncep, perquè és la nostra i de la qual n’hem tingut cura malgrat les adversitats.
 
Avui seré breu, només vull desitjar-vos una diada plena de color i d’alegria, esperant que sigui un dia on només pensem en positiu...Us convido a fer-ho durant tot el dia: Omplim els carrers, les trobades, les xarxes i els pensaments de positivisme, de flors i d’estelades.

Regalem llibres avui, demà i sempre!!! Procurem  llegir sense parar durant tot l’any. És a través d’ells on tenim la possibilitat d’ésser completament lliures de pensament, d’aprendre a escoltar, d’aprendre a escriure i de guarnir-nos, si cal, d’esperit crític.
Llegim, no per contradir i impugnar, no per creure i acceptar, sinó per pensar i considerar 
(Francis Bacon, 1561-1626, filòsof, estadista i assagista anglès )
PASSEU FELIÇ DIA DE SANT JORDI I RECORDEU QUE  A CADA LLIBRE HI HA UNA FRASE PER CADA MOMENT DE LA NOSTRA VIDA.

Protagonisme? Què dius?

Bon dia i bon dilluns internautes. Ara fa més de dos-cents anys l'escriptor francès Honoré de Balzac deixava escrit: 'Cal deixar la vanitat als que no tenen altra cosa que exhibir'. I això és el que li passa a la líder de PP de Catalunya, la qual tornava a sortir a la palestra per oferir novetats sobre el cas Método 3? 

Per oferir una solució pactada amb Espanya? No, res més lluny de la realitat. La seva primícia fou demanar la dimissió del President de la Generalitat. Gran novetat la d'aquesta senyora, que ha arribat a estimar-se tant a ella mateixa, que a molts ens recorda una famosa madrastra d'un compte infantil, en que cada dia preguntava al seu mirall qui era la més bonica del regne.

Iniciativa també ha estat notícia aquest cap de setmana, al celebrar-se la X Assemblea que ha servit per proposar un front comú d'esquerres per tal de fer front al govern actual. En aquest bloc podria sumar-s'hi també la plataforma impulsada per Arcadi Oliveras i Teresa Forcades. L'Assemblea també aprovà una resolució que demana formular una pregunta clara i inequívoca per a la consulta. Sigui com sigui, la formació dirigida per la bicefàlia Herrera-Camats segueix sense pronunciar-se sobre el sentit del seu vot i probablement donarà llibertat als seus militants i seguidors.

D'altra banda, segons apunten diverses informacions, PSOE i PSC haurien acordat un nou protocol de relacions que donaria llibertat a ambdós partits per actuar de forma autònoma. Aquest fet també contempla que cap membre del PSC podria dirigir el socialisme espanyol. Per tant, augurem que certa exministra de defensa podria abandonar el partit de Pere Navarro, per tal de continuar amb les seves aspiracions a substituir Alfredo Pérez Rubalcaba, al qual cada dia li surt més competència.

I avui acabem amb quatre perles:

Primera. La formació conservadora que té com a secretària general, la sempre conciliadora i prudent, Dolores de Cospedal ha signat un acord entre el PP i el Partit Comunista Xinès. Com deia un savi, que no sé si era conegut de Confuci o no, tots els extrems es toquen.
Segona. Segons el diari El Mundo, fa uns mesos la Casa Reial hauria demanat al Barça que contractés Iñaki Urdangarín, ja que amb el sou que la Infanta reb de la Fundació La Caixa no en tindrien prou per front al ritme de vida, els advocats i la fiança que encara no s'ha fet efectiva.

Tercera. L'infumable i vomitiu article que publica l'irreverent Tolo Leal a Libertad Digital. Tenint com tècniva l'insult gratuït a la intel·ligència, el periodista calumnia i crítica la fins fa poc seleccionadora de l'equip espanyol de natació sincronitzada. Segons l'article, Anna Tarrés no podia haver caigut més baix al convertir-se en el Torrente de l'Independentisme Català. Llegiu-lo si teniu estòmac i veureu com ens estimen alguns.

I quarta, sensacional l'entrevista que la publicació Jotdown, ha fet a José María Sanz Beltrán. El músic de Sants, declara el nacionalisme consisteix en un negoci d'uns bojos que pretenen uniformitzar el pensament. Té conya que l'afirmació la faci algú que es fa anomenar Loquillo, que va decidir marxar a l'Euskadi de la Kale borroka, perquè a Catalunya es vivia un clima de violència extrema que no el permetia viure en castellà.




Calma i Tranquilitat

Bon dia i bon divendres internautes. Com molt bé deixà escrit en el seu dia l'advocat i polític valencià Francisco Rubio 'La prudència és la mare de la tranquil·litat', un mot escàs últimament en el sí del Consell Executiu de la Generalitat. Això precisament és el que reclamava Artur Mas als seus consellers per tal de pacificar el debat que hi ha hagut aquests dies entre diversos consellers. El President demanà prudència i reflexió per tal de calmar unes manifestacions i contramanifestacions que podrien donar una idea de discrepància entre els membres del seu govern. Cal ser clars, la discrepància fa molt temps que existeix, el que passa és que fins fa poc no es fan públiques i això no ajuda gaire al vaixell que pretén portar-nos cap a Ítaca.

Mentrestant, ja tenim 11 ajuntaments catalans que han decidit ser insubmisos i pagar els seus impostos directament a l'Agència Tributària de Catalunya. Tot i ser minoritari, cal valorar la valentia d'aquests municipis que aposten obertament per les estructures d'estat pròpies. Per tant, aquest petit gest cal que es converteixi en tot un símbol per els centenars de municipis que ja s'han adherit a l'Associació de Municipis per la Independència, per anar mostrant al govern de Madrid que també ho tenim molt clar a l'hora de gestionar els nostres tributs.

Centrant-nos en la informació política estatal, cada vegada queda més clar que el Partit Popular no pensa fer cap gest conciliador amb els centenars de milers d'afectats pels desnonaments, tal com s'havia apuntat en un primer moment per tal d'apagar la indignació del carrer. Tot el contrari, Dolores de Cospedal no para de comparar la Plataforma d'Ada Colau amb el Partit Nacional Socialista d'Adolf Hitler. Un fet que ja ha provocat la reacció de l'Amical de Mauthausen que ha convidat la secretària general del PP a visitar els camps de concentració nazis i se n'adoni del que realment surt per la seva boqueta.

A això cal sumar-hi la desestimació de 198 esmenes a la Llei de desnonaments que l'oposició havia presentat al Congrés de Diputats. Motiu pel qual la PAH ha decidit retirar, amb molt bon criteri, la ILP que va presentar per tal que el PP no se l'apropiï i targiversi la idea original. Nova demostració que els Populars cada vegada estan més allunyats de la realitat del país i l'únic que fan és escudar-se en el corró que els proporciona la majoria absoluta.

Al marge d'aquestes consideracions tan negatives, permeteu-me una notícia positiva que cursiosament ens arriba des de la capital del reino. Ramón Cotarelo, catedràtic de Ciències polítiques de la UNED ha penjat un interessant vídeo a Youtube, que se suma al de la noia andalusa que defensava els catalans. En el vídeo, que ja ha registrat més de 100.000 visites, el catedràtic madrileny afirma que si ell fos català no dubtaria a ser independentista i critica obertament aquells que fins fa poc tenien desat el Federalisme en un calaix. Llàstima que siguin ben poques les personalitats espanyoles que defensen el dret a decidir que demanem els catalans per la via pacífica i democràtica. Començo a pensar que aquesta actitud obeeix a la falsa idea que defensar Catalunya resulta políticament incorrecte de cara a la galeria i prefereixen no mullar-se, no fos cas que els jutgessin malament.

En l'àmbit del joc hi ha preocupació al Ministeri d'Hisenda de l'humorista Montoro, el rei de les gracietes. Segons alguns mitjans, Loterias y Apuestas del Estado hauria recaptat durant aquests primers mesos d'any un 12 % menys en el seus jocs. I perquè preocupa això al govern? Doncs ves per on, perquè aquesta maquineta de diners que tenen anomenada Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) té com a garantia l'entitat de Loteries estatal. O sigui, que la majoria de gent no sabem ben bé amb qui ens juguem els quartos.

I aquells que fins el dia d'avui defensen que una Catalunya independent quedaria aïllada d'Europa, només cal que llegeixin els diaris, perquè la Unió Europea aprovà per àmplia majoria el reconeixement de Kosovo, que fins fa ben poc formava part de Sèrbia. Els que a la votació del Parlament europeu quedaren, no només aïllats, sinó també en evidència foren: Romania, Eslovàquia, Grècia, Xipre i.... sí amics, Espanya.

I acabo amb una reflexió provocadora, però tampoc massa allunyada d'allò que és possible. Ahir llegíem que les olles emprades per l'atemptat de la marató de Boston eren fetes a Euskadi. Ja em veig qualsevol dia, llegint la portada d'algun diari de la caverna mediàtica explicant que els autors eren catalans amb vinculacions filoetarres, que els haurien proporcionat les olles, i que haurien perpetrat l'atemptat com a venjança per haver estat desnonats. Temps al temps.

Per donar i per vendre!

 


OPINIÓ
Magda Picañol Oliva. 

'L’egoista seria capaç de prendre foc a la casa del veí per fregir un ou'.Avui començo amb aquesta frase de Francis Bacon (filòsof de l’Edat Mitja ) per tal de fer una reflexió sobre els comentaris i “sentències” que vénen del Govern central i de la caverna mediàtica. Un Govern que ja ha dit clarament que farà tot el què estigui a les seves mans per aturar el procés sobiranista i que s’omple la boca, quan interessa, parlant de legalitat i democràcia. Un Govern que té altres prioritats i que no aporta res, està impregnat de casos de corrupció i té un president mancat d’arguments per tirar endavant i responsabilitzar-se dels problemes de la seva ciutadania espanyola , que no la nostra.


En tot el què llegim, sentim i escoltem podem dividir les persones en tres grups i segons els seu llenguatge i formes, deixant de banda si en compartim el contingut o no. Vull parlar de  gentalla, personatges i persones.


Quan parlem de “gentalla” hem de fer esment i donar un cop d’atenció a gairebé a tots els membres del PP, alguns diputats d’altres partits i els periodistes de les cadenes i diaris descaradament “espanyolistes”. Com a ciutadans, no podem permetre que surtin a la llum frases com les següents, i menys per part d’un Govern que ha perdut tota credibilitat al món i, sobretot a Europa on té el rècord d’incompliments ( 99 en concret ) de la legislació comunitària.  Posarem alguns exemples esfereïdors:


- Fàtima Báñez, PP ( Ministra de Treball ): “ Anar-se’n fora a treballar és una experiència positiva” ...Si ho és senyora, però quan s’ha de fer per obligació deixa de ser-ho , perquè no s’aporten solucions, i a qualsevol preu el jovent ha de  sortir d’un país que s’enfonsa. Jo li diria que té un problema, i si enviem el problema fora en lloc de buscar-hi sortida , així ens en rentem les mans. Ara ho considera “mobilitat exterior”.

- Mª Dolores de Cospedal, PP ( Secretària general del PP ): “ La violència es tornarà contra els que l’estan exercint “ i compara els escarnis amb el “nazisme”. Com pot dir això una senyora que representa un partit fundat per un franquista i que s’ha negat sistemàticament a condemnar el franquisme ( recordem que el franquisme neix del “nazisme” ). Aquesta mateixa senyora, segons va publicar La Vanguardia, digué el següent: “ Els votants del PP paguen la seva hipoteca, mentre que la resta fa servir excuses vagues “. Els hi ha preguntat a tots els seus votants, que cada vegada seran menys, si poden arribar a final de mes?

- José López Orozco , PP ( Alcalde de Lugo ): “ Les dones deixen de ser feministes quan es casen”, que ha de saber ell de les dones !!!! A més recordem que està imputat pel cas Pokemon.

- Vicente Martínez-Pujalte , PP ( Vicepresident del Govern) : “ els hi vindria millor la dació en pagament, així es podrien comprar un pis nou” ...em sembla una falta greu de respecte a tota la gent afectada pels desnonaments i donant suport a la gran rialla de Cospedal: els hipotecats volen la dació en pagament per fer negocis comprant pisos”...bé, sense comentaris.

- Elena Valenciano, PSOE : “ No és veritat que els bancs ens vulguin ofegar” i, això, quan hi ha constància tant a la premsa com a les xarxes de les pressions que van rebre per part de la Banca al provar d’aplicar la seva política de dació en pagament i la compensació als afectats per les preferents. En lloc de denunciar-ho, en fan defensa?

-  Toni Cantó , UPyD ( Diputat al Congrés ): “ No he vingut a la política a fer amics i a quedar-me; em sento més lliure “...Ni que ho juris noi, les teves constants sortides de to quan has parlat dels “toros”, dels catalans i, ara, compares la immersió lingüística amb la pederàstia i afirmes que el model d’escola catalana és feixisme lingüístic. No entenc perquè una revista anomenada “cultural” com és Jot Down té l’estomac d’entrevistar aquest tipus de gent.

- Jiménez Losantos ( periodista, que ha estat criticat per la majoria, ha estat expulsat de varis mitjans i, ara, diuen que ha fet renéixer Intereconomia) : “ Catalunya és un càncer a extirpar”...crec que sobren els comentaris, però que no es preocupi que marxarem solets. 


Vistes aquestes perles, em pregunto, on està la classe política que ens ha de defensar com a poble menystingut, com a societat maltractada? Quina imatge estem donant al mon aguantant dins un país com aquest? Com podem deixar que aquesta “gentalla” decideixi per nosaltres?

Els tema és molt seriós i crec que ja ha arribat a uns límits de vulgaritat inadmissibles.

Per altra banda hi ha els “ personatges” que normalment són periodistes, pseudo-periodistes, “ opinadors”, revolucionaris mediàtics, i, entre ells algun polític de segona,  que fan “pallassades” i diuen tota mena de tonteries  per tal de fer pujar l’audiència del programa que els hi paga. N’hi ha uns quants al meu entendre, però els que he seguit més són: Jordi Cañas ( Diputat de Ciutadans), Xavier Sardà ( periodista ), José Miguel Villarroya ( periodista ), Rafael López Diéguez ( advocat i secretari general d’Alternativa Española ), Salvador Sostres ( escriptor i periodista ), i una llarga llista que per la seva formació i experiència crec que a vegades s’abandonen a la grolleria.

Finalment, el meu agraïment a les “ persones” que, independentment de la seva ideologia són educats, tolerants, tenen arguments, són crítics quan cal i rectifiquen quan és precís. Els deixo pel final amb intenció, doncs la llista és molt llarga, començant pel nostre poble que camina amb pas ferm cap a la llibertat sense entrar en el joc del Govern, la nostra gent, la majoria dels nostres polítics, periodistes i tanta gent que de ben segur sap que forma part d’aquest grup. PER A TOTS ELLS AQUESTA FRASE:


La natura fa que els homes ens assemblem uns als altres i ens ajuntem; l’educació fa que siguem diferents i que ens allunyem ( Confuci, pensador xinès. L'essència dels seus ensenyaments són la bona conducta en la vida, el bon govern de l'Estat (caritat, justícia, i respecte a la jerarquia) ).

Mobilitat exterior? Bonica expressió

Bon dia i bon dijous internautes. Escrivia el poeta nord-americà Robert Lee Frost: 'El cervell és un òrgan meravellós. Comença a treballar tot just llevar-nos i no deixa de funcionar fins entrar a l'oficina'. I si em permeteu extrapolar la frase, també deu passar-li el mateix a determinats polítics com la ministra de Treball, Fátima Báñez, que en una nova dosi d'eufemismes recalcitrants, s'inventà l'expressió mobilitat exterior. Uns termes que amaguen la fuga de joves, sobradament preparats, que no han tingut més remei que EMIGRAR a l'exterior per tal d'intentar aconseguir una feina que aquí no han trobat, ni perspectives de que ho facin.

Però es clar, haver de justificar la pèrdua de mà d'obra altament qualificada, suposaria reconèixer el fracàs de les mesures econòmiques, que en el cas espanyol, han convertit el país de la Senyora Báñez en l'estat de la UE amb l'índex d'atur juvenil més alt.

Sense deixar el govern de Mariano Rajoy, ens fem ressó de les paraules de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, la qual posà cullerada a la manca de consens en el sí de la Generalitat, i recordà que mai acceptaran ni pactaran una consulta que no sigui plenament constitucional, per si a algú encara en dubtava. Santamaría a més, en un to crispat i visiblement molesta, va respondre els periodistes que les previsions fatalistes de l'FMI no responen a la realitat i són catastrofistes perquè no tenen en comptes els grans esforços fets pels espanyols i el seu govern.

Parlant d'esforços, els que està fent Moncloa per tal de captar aliats catalans que l'ajudin a frenar el procés independentista. Ahir coneixíem la reunió secreta que el titular de la Presidència del Govern va tenir amb dos prohoms de la societat catalana, Isidre Fainé i Javier de Godó. Rajoy mira de desactivar els suports al govern català, i ho fa amb dos dels agents més significatius que serien vitals per a la creació d'estructures d'Estat. En l'àmbit financer La Caixa és un dels creditors principals de la Generalitat i en el terreny econòmic el Grup Godó engloba importants mitjans audiovisuals i escrits que generen opinió pública.

Dues perles per acabar. La primera en arriba de l'exterior, amb un dur editorial del rotatiu britànic The Times, en que adverteix del desastre que suposaria el trencament d'Espanya i Catalunya, el qual provocaria una crisi de conseqüències macroeconòmiques molts importants que afectaria la zona Euro. Dues dades, és el mateix diari que té com a assessor José María Aznar i per si fos poc, d'un país que mai no ha volgut entrar a la zona euro. Bonica lliçó, predicant l'exemple.

I l'última, ens la brinda el bisbe d'Alcalà de Henares, Juan Antonio Reig Pla, que ha acusat Universitats, Sindicats i Nacions Unides de formar part d'una conxorxa que pretén reduir la població mundial a través de l'avortament indiscriminat. Amb gent així, que Déu ens agafi confessats.
.




Sí o un sí arrossegat ?

 


Bon dia i bon dimecres internautes. Fa uns quants anys Kurt Tucholsky, periodista i escriptor satíric alemany escrivia: 'L'avantatge de ser intel·ligent és que així resulta més fàcil passar per tonto. El contrari és molt més difícil'. No sabem si des del govern de la Generalitat es pensen que els catalans formem part d'aquest col·lectiu de babaus, però el que està clar és que al mateix consell executiu hi ha discrepàncies importants sobre el tema de la consulta, i no només entre socis sinó també en la mateixa Convergència.


Ahir es materialitzava aquest extrem quan el Conseller i Portaveu Francesc Homs reiterava la voluntat de l'executiu de Mas a favor de realitzar la consulta, sí o sí. Segons les enquestes encara hi ha un important sector de la societat catalana que es mostra indecisa al respecte, aquestes contradiccions internes, fetes públiques, no els ajuden gaire a decantar-se pel sí. Especialment, si van escoltar el líder d'Unió Democràtica en l'entrevista concedida a RNE. Aprofitant les declaracions de Germà Gordó, Duran i Lleida va aprofitar les ones de la ràdio pública espanyola per recordar que CiU mai no ha defensat la independència i que volen seguir mantenint una bona relació amb l'estat i assolir un millor finançament.

Si no fos perquè des de l'altra banda ens estan fent la campanya, potser que ho tindríem més fumut els que creiem que podem arribar a tenir un Estat propi. El quu és evident és que malgrat de cara a la galeria Esquerra Republicana mostri el seu suport al Govern, en clau interna no han sentat gens bé les declaracions del Conseller de Justícia supeditant el dret a decidir a la decisió de Madrid. Això i al fet de no haver donat suport al pressupostos, han provocat que el responsable d'economia del partit republicà, Albert Castellanos cessés com a assessor de Mas-Colell, tal com recull el DOGC, un fet que no pot considerar-se menor.

En un altre àmbit, tampoc són menors les darreres declaracions d'un altre gran amic de Catalunya, l'actor convertit en diputat, Toni Cantó. L'Il·lustre Senyor, representant d'UPyD, va tornar a pixar fora de test, com ja és costum, al comparar la immersió lingüística amb la pederàstia. Lluny de quedar-se satisfet, va advertir que probablement si es realitza la consulta es prohibirà votar al més grans de 50 anys i que el President de la Generalitat és un nazi que practica la mateixa política manipuladora que Goebbels, Ministre de Propaganda i Il·lustració popular del Tercer Reich. Sense entrar en desqualificacions personals, simplement diria que val més tenir un mal actor que un mal polític.

En el terreny econòmic, nou míssil internacional contra les previsions positivistes del govern espanyol. Ahir, l'FMI de Christine Lagarde, advertia de la necessitat de realitzar amb caràcter urgent noves retallades i vaticinava un 27% d'atur per aquest 2013. Si les perspectives ja són dolentes, molt pitjor és la realitat a l'observar que segons les dades fetes públiques recentment, la Generalitat de Catalunya ja acumula la meitat del dèficit autonòmic, tot i les retallades sagnants d'aquests darrers anys.

Acabem amb les perla del dia. En un gest estrany en un personatge com el Ministre d'Exterior, García Margallo, va cessar fulminalment el Cònsol espanyol a Boston. El seu pecat? Simplement haver complert el seu horari funcionarial i haver plegat a les 5 de la tarda, deixant penjats als conciutadans espanyols que es trobaven a Boston. Es veu que els terroristes no saben que a partir de les 5 de la tarda ja no s'ha de treballar i les bombes cal posar-les en horari consular.