Xipre a la catalana


Bon dia i bon dilluns internautes. Iniciem La Mossegada parlant citant el gran escriptor nord-americà Mark Twain : 'Un banquer és algú que us deixa un paraigües quan el sol brilla i us el reclama al caure la primera gota d'aigua'. I és que la tempesta d'aquests dies a Xipre sembla que comença a amainar, gràcies en part, als ministres europeus i el govern que finalment han arribat un acord in extremis per salvar l'economia de l'illa, evitant-ne l'expulsió de la zona euro.

Malgrat el robatori legitimat des de les institucions europees i l'FMI, almenys la quitança de prop del 40 % només afectarà als dipòsits de més de 100.000 euros, no per evitar una injustícia, que és el que se'ns pretén vendre, sinó per esquivar una revolució social i antisistema, que és el que més temen els estats i els poders fàctics.

De moment, aquest pedaç frenarà el contagi a altres països com Itàlia i Espanya, que aquests dies han tornat a l'actualitat financera com a possibles nominats al temut rescat. Els que no seran rescatats del tot són els damnificats i/o estafats de les Preferents, aquestes participacions amb un valor financer sense venciment i venudes com a valors segurs per la majoria d'entitats bancàries. És ben cert que tota inversió en productes financers comporta un risc, però és èticament reprobable l'actitud de bancs i caixes que van col·locar aquests productes en col·lectius que confiaren plenament en la seva oficina de tota la vida, enganyats en molts casos, tal com ja recull alguna sentència judicial. I a casa nostra, els màxims directius de Caixa Laietana i Catalunya Caixa hi tenen molt a dir en la pèrdua que ha suposat entre un 10 i un 70% als estalviadors, tot i que l'única solució que han donat és bescanviar preferents per accions, que en el cas de Bankia ara valen 1 cèntim.

Al marge de l'economia, cal fer-nos ressó de les declaracions de la segona autoritat institucional de Catalunya, Núria de Gispert. La presidenta del Parlament ha explicat en una entrevista que potser hauríem de posposar la Consulta fins que la crisi ja hagi passat. Una declaració gens gratuïta que segueix la línia del secretari general d'Unió, Josep Maria Pelegrí, que fa pocs dies deia que la consulta es faria estrictament dins la legalitat, sense dir si era l'espanyola o la catalana. És a dir, mentre el Senyor Duran va dient que ERC hauria de fer un gest de valentia i entrar al govern de Mas, la formació democristiana segueix tendint ponts al PP i aigualint el debat sobiranista.

Acabem amb dues perles que tenen segells ben diferents. La primera té denominació d'orígen Bárcenas, perquè l'ínclit extresorer del PP, lluny de cohibir-se per l'escàndol milionari que l'esquitxa, com un mil homes ha manifestat que n'està 'tip d'anar als jutjats i no hi pensa tornar més', Ole mi niño! I l'altra perla que, com tantes altres coses, es difumina en les publicacions dels diaris oficials i no ens assabentem, ens la descobreix avui el diari El País. Segons revela el diari de Prisa, l'Agència Catalana del Consum, hauria concedit a la Fundació del Futbol Club Barcelona el 60% de la seva partida pressupostària, mentre el 40 % restant s'haurien repartit entre una desena d'organitzacions no lucratives. Tot i el meu barcelonisme i sense pecar de demagog, no crec que un club que té un pressupost milionari hagi de rebre diners públics, ara que les vaques no són precisament grasses.

Reaccions: