Som a l’aire

Des de l’antena altiva, escampant critiques i paraula viva.

Opinions sinceres

L’anàlisi crítica i àcida d’allò que està passant

Una pinzellada àcida amb gotes d’humor

Perquè no cal farcir la informació amb paraules que no s’entenen.

Com un bon vi

Si la collita és bona, l’aroma i el perfum informatiu té un altre gust, no?

Bona setmana santa. Tornem el 2 d'abril.

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigVNyN3nxh2jzGxBryGUSMx4QDMU8VsccXMEcUMg1PxMiVx2S1mDDezVJqhjXly6pu6FVAu3TN7hU4OgLWy2kH51vc1xkeiLjV_-yU1GP98EvXOVGRvzPeXYpQO2TnVLjp-cDEp5tNUj6p/s1600/tancat+per+vacances.png

Xipre: model exportable?

Bon dia i bon dimarts internautes, el cineasta Woody Allen, en una d'aquelles rauxes de genialitat que a vegades té va escriure: 'De petit vaig voler tenir un gos, però els meus pares eren pobres i només van poder comprar-me una formiga'. Tristament, malgrat aquesta hipèrbole tant de l'estil del seu autor, la cosa econòmica no pinta bé pels xipriotes i potser tampoc per la resta de països de l'eurozona. 
 
No sabem si fruit d'una dosi de sinceritat o d'insensatesa, segons qui ho valori, ahir el president de l'Eurogrup, l'holandès Jeroen Dijsselbloem,va afirmar que les mesures adoptades a Xipre serien un model vàlid per adaptar-se en futurs rescats d'altres països. Segons el madatari, 'els rescats no s'haurien de realitzar amb fons públics, sinó que els haurien de pagar les pròpies entitats financeres, els seus accionistes i com a últim recurs els dipositaris'. Òbviament, les seves paraules feren saltar totes les alarmes, un fet que es traduí en una caiguda de les borses i un augment de la prima de risc.

Per tal d'apagar el foc, Jeroen Dijsselbloem, va treure foc a les seves declaracions i es va autodesmentir dients que el cas xipriota no es fruit d'un experiment ni una plantilla a exportar, sinó que es tracta d'un cas molt particular. Aquesta marxa enrere, típica entre la majoria de polítics del món mundial, obeeix a la tant emprada fórmula del 'políticament correcte'. La veritat sovint no agrada, especialment als poders fàctics i supranacionals que acaben imposant els seus propis governants per damunt de la voluntat dels ciutadans del país. Però es clar, hi ha pocs polítics que s'enfrontin a la crua realitat i en cas de rebre pressions optin per dimitir.

Mentrestant per les Espanyes, un dels ariets més destacats del PP a la capital va tornar a la càrrega amb les seves provocacions gratuïtes i desafortunades, com ja és habitual. Així, la Delegada del Govern a Madrid, Cristina Cifuentes, va comparar la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) amb grups filoetarres, per les accions de pressió que aquesta associació està fent sobre els diputats del Partit Popular. Evidentment, això molesta en gran manera, ja que trasllada el malestar i patiment de centenars de milers de ciutadans que s'han quedat sense feina i sense casa. Esperem que la Plataforma porti als Tribunals la senyora Delegada per les paraules incendiàries i siguin els tribunals que la posin al seu lloc.

El novel·lista francès Victor Hugo va escriure que 'El futur té molts noms. Pels dèbils és l'inassolible. Pels los temorosos, el desconegut. Pels valents és l'oportunitat.' Veurem si Esquerra Republicana fa ús d'aquesta valentia i acaba entrant al govern de la Generalitat, marcant el camí cap allò que tants defensem, l'Estat Propi.

Xipre a la catalana


Bon dia i bon dilluns internautes. Iniciem La Mossegada parlant citant el gran escriptor nord-americà Mark Twain : 'Un banquer és algú que us deixa un paraigües quan el sol brilla i us el reclama al caure la primera gota d'aigua'. I és que la tempesta d'aquests dies a Xipre sembla que comença a amainar, gràcies en part, als ministres europeus i el govern que finalment han arribat un acord in extremis per salvar l'economia de l'illa, evitant-ne l'expulsió de la zona euro.

Malgrat el robatori legitimat des de les institucions europees i l'FMI, almenys la quitança de prop del 40 % només afectarà als dipòsits de més de 100.000 euros, no per evitar una injustícia, que és el que se'ns pretén vendre, sinó per esquivar una revolució social i antisistema, que és el que més temen els estats i els poders fàctics.

De moment, aquest pedaç frenarà el contagi a altres països com Itàlia i Espanya, que aquests dies han tornat a l'actualitat financera com a possibles nominats al temut rescat. Els que no seran rescatats del tot són els damnificats i/o estafats de les Preferents, aquestes participacions amb un valor financer sense venciment i venudes com a valors segurs per la majoria d'entitats bancàries. És ben cert que tota inversió en productes financers comporta un risc, però és èticament reprobable l'actitud de bancs i caixes que van col·locar aquests productes en col·lectius que confiaren plenament en la seva oficina de tota la vida, enganyats en molts casos, tal com ja recull alguna sentència judicial. I a casa nostra, els màxims directius de Caixa Laietana i Catalunya Caixa hi tenen molt a dir en la pèrdua que ha suposat entre un 10 i un 70% als estalviadors, tot i que l'única solució que han donat és bescanviar preferents per accions, que en el cas de Bankia ara valen 1 cèntim.

Al marge de l'economia, cal fer-nos ressó de les declaracions de la segona autoritat institucional de Catalunya, Núria de Gispert. La presidenta del Parlament ha explicat en una entrevista que potser hauríem de posposar la Consulta fins que la crisi ja hagi passat. Una declaració gens gratuïta que segueix la línia del secretari general d'Unió, Josep Maria Pelegrí, que fa pocs dies deia que la consulta es faria estrictament dins la legalitat, sense dir si era l'espanyola o la catalana. És a dir, mentre el Senyor Duran va dient que ERC hauria de fer un gest de valentia i entrar al govern de Mas, la formació democristiana segueix tendint ponts al PP i aigualint el debat sobiranista.

Acabem amb dues perles que tenen segells ben diferents. La primera té denominació d'orígen Bárcenas, perquè l'ínclit extresorer del PP, lluny de cohibir-se per l'escàndol milionari que l'esquitxa, com un mil homes ha manifestat que n'està 'tip d'anar als jutjats i no hi pensa tornar més', Ole mi niño! I l'altra perla que, com tantes altres coses, es difumina en les publicacions dels diaris oficials i no ens assabentem, ens la descobreix avui el diari El País. Segons revela el diari de Prisa, l'Agència Catalana del Consum, hauria concedit a la Fundació del Futbol Club Barcelona el 60% de la seva partida pressupostària, mentre el 40 % restant s'haurien repartit entre una desena d'organitzacions no lucratives. Tot i el meu barcelonisme i sense pecar de demagog, no crec que un club que té un pressupost milionari hagi de rebre diners públics, ara que les vaques no són precisament grasses.

Duran no se'n pot estar


 


Bon dia i bon divendres internautes. La filosofia oriental és rica en proverbis i especialment la hindú, que avui ens en brinda aplicable al protagonista de La Mossegada: 'Quan parlis, procura que les teves paraules siguin millors que el silencio'. Com molts ja haureu imaginat estic parlant d'un polític que, probablement, era un gran seguidor d'un programa de TV3 que presentava Roger de Gràcia.

En aquest concurs es jugava amb la llengua i la cultura catalana amb una finalitat amena, lúdica i divertida, i tenia per títol El Bocamoll. Com ja haureu endevinat, l'estrella de l'editorial torna a ser Josep Antoni Duran i Lleida, el qual va manifetar en un acte de Nueva Economía Fórum que té 'la impressió que ERC s'anirà distanciant de CiU'. Lluny de quedar-se aquí, el líder d'Unió seguí sembrant malestar amb els republicans i afirmà  que 'la consulta podria posposar-se' i 'fer-se sota la legislació espanyola'.

Evidentment, aquestes paraules de Duran forem molt ben acollides pel ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, i per Miquel Roca que també assistiren a l'acte celebrat a la capital d'Espanya. Des de les files d'Oriol Junqueras ja han mostrat el seu desconcert pel canvi de discurs que tenen alguns membres de la federació nacionalista i han preguntat si s'ha decidit modificar el full de ruta pactat ara fa un mesos al Palau de la Generalitat.

Al marge d'aquestes consideración, Madrid acollia una nova reunió del Consejo de Política Fiscal y Financiera, amb l'assistència del ministre d'Hisenda i els consellers d'economia autonòmics. Totes les mirades se centraren en bona part en Andreu Mas-Colell que sortí força satisfet de la trobada, a diferència d'algunes comunitats del PP, i destacà la bona predisposició del govern central en rebaixar l'objectiu de dèficit per a les comunitats, sempre i quan ho autoritzi Brussel·les.

En l'àmbit internacional, Escòcia continua fent els deures i ja té data per realitzar el referèndum per la independència. El 18 de setembre del 2014 els esocesos i només ells, seran preguntats sobre si 'Escòcia hauria de ser un país independent'. Sense marejar la perdiu ni fer volar coloms s'ha consensuat la pregunta que tindran la sort de respondre en un o altre sentit, cosa que de moment aquí queda força llunyana, donada la concepció que alguns encara tenen de la democràcia, posant les lleis per davant de les llibertats.

I l'última reflexió ens la porta el poeta bengalí Rabindranath Tagore, el qual va escriure en una ocasió 'Si plores per haver perdut el sol, les llàgrimes no et deixaran veure las estrelles'. Així que potser ja comença a ser hora que sigui CDC la que es distanciï d'una vegada d'UDC i no perdi la visió de l'estelada.

El bisturí de Montoro

 



Bon dia i bon dijous internautes. 'El millor metge és el que coneix la inutilitat de gran part de les medecines', ho deia l'estadista i científic nord-americà Benjamin Franklin. I és que en aquesta vida, qui més qui menys, ha conegut algú frustrat per no haver exercit la professió que desitjava i aquest modest opinador de la 'cosa pública', us convida a reflexionar sobre allò que alguns sempre haurien volgut ser i no van poder ser-ho. Em refereixo al ministre d'Hisenda, aspirant com sabeu a estadista i també al Club de la Comèdia, el qual estaria sospesant si convertir-se, metafòricament parlant, en cirurgià de les finances catalanes.

Finances que podrien veure's afectades pel que fa a la subvenció per a la formació contínua dels especialistes en transplantaments, una mesura que deixaria sense els actuals 126.000 euros que permeten els professionals de la medicina conèixer i aprendre noves tècniques que comporten que el model català sigui un referent a nivell mundial. La pregunta que ens hauríem de fer és si aquesta suposada retallada, aplicable a les comunitats que no compleixin amb el dèficit marcat pel govern central, obeeix realment a aquest criteri o també hi ha quelcom més, com pot el debat identitari.

La mateixa qüestió podem extrapolar-la al nou model de finançament que podria aplicar-se a partir d'ara. Avui, precisament, els consellers de les comunitats autònomes estan convocats pel Consejo de Política Fiscal y Financiera. Pel que s'ha filtrat aquests dies a diferents mitjans, el govern de Rajoy estaria estudiant rebaixar el debat independentista trencant el que fins ara era la norma. D'aquesta manera, l'objectiu de dèficit s'aplicaria individualment segons cada comunitat. Veurem com es planteja en aquest tema i si no és més que la tàctica de l'ase i la pastanaga.

Sense abandonar l'àmbit econòmic, parlem de la conferència que el Col·lectiu Wilson va fer al Cercle d'Economia de Barcelona. El grup, format per diverses personalitats catalanes com els professora Xavier Sala Martín o Carles Boix, va exposar raons per les quals no surt a compte seguir formar part del projecte espanyol. Segons els ponents Catalunya no tindria per què fer-se de càrrec de la seva part del deute amb l'Estat i a més donaren dues dades prou significatives: un català en una Catalunya independent hauria de pagar 383€/any; avui en dia, el fet de pertànyer a Espanya ens suposa 2.251€/any a cadascun de nosaltes.

La perla del dia ens arriba, com no, des de Madrid. Segons l'Alt Comissionat de la Marca Espanya, el debat independentista ha suposat un gran deteriorament per la imatge exterior d'Espanya. Potser no ha tingut en compte casos com Bárcenas, Gürtel, Institut Nóos, caceres a Botswana...


La primavera la sang altera



Bona tarda i bon dimecres internautes. Avui celebrem, l'entrada de la primavera, una estació que enguany coincideix amb el Dia Internacional de la Felicitat. I no sé si déu ser precisament feliç Oriol Pujol Ferrussola perquè la notícia ve marcada per la decisió del jutge d'imputar-lo com a presumpte beneficiari de tràfic d'influències per la concessió de les ITV. Finalment, doncs, allò que ja es predeia ha succeït i tal com ja va anunciar el fins ara secretari general de CDC deixa tots els càrrecs al partit i al Parlament, excepte l'acta de diputat.

Aquesta delegació temporal de funcions, ja ha obert un nou front al Parlament entre els que defensen la innocència de l'hereu Pujol i aquells que demanen que deixi també l'escó al Parlament. Si finalment es demostra que no es culpable, com ja ha passat en alguna altre cas, seria una gran injustícia el linxament polític i mediàtic que s'està fent a una persona imputada, que sent qui és i el que representa, no deixa de tenir sentit que hi hagi un especial interés a deixar fora de combat la ma dreta d'Artur Mas, en ple procés sobiranista.

I com molt bé diu la dita 'la primavera a sang altera', també a la petita illa de Xipre, on des de fa dies es viu la incertesa sobre si el país caurà en fallida o bé aplicaran alguna de les directrius europees per tal de rebre el rescat. Sigui com sigui, aquest atracament frustrat induït des de les institucions europees, s'ha aconseguit aturar a hores d'ara per part de la mobilització ciutadana, que no només aquesta estació primaveral els ha alterat la sang sinó que els l'ha fet bullir.

Per tant, alguna cosa comença a canviar, perquè decisions que afecten en gran manera la ciutadania no poden prendre's a la lleugera, pensant que no tindrà conseqüències. Ahir, la pressió a Nicòsia fou tan gran que ni tan sols els membres del partit governant a Xipre van votar a favor de l'esborrany que suposava una quitança per a tots els estalviadors. Una lliçó que haurien d'anar aprenent els tecnòcrates que últimament s'erigeixen en governants no electes d'uns estats on cada cop hi ha menys a decidir.

Acabem amb una d'aquelles paradoxes que tan agraden al professor Sebastià Serrano. La jornada passada també es feia pública la dimissió de Jérôme Cahuzac, després de que la fiscalia l'investigui per blanqueig de diners i frau fiscal. El més paradoxal és que fins ahir era el ministre de Pressupostos francès.

En fi, com deia Sigmund Freud, pare de la psicoanàlisi 'Existeixen dues maneres de ser feliç en aquesta vida, una és fer-se l'idiota i l'altra ser-ho'.

Les 30 monedes

Bon dia i bon dimarts internautes. Al costat de Santa Maria del Mar trobem un dels punts de trobada imprescindible cada onze de setembre, el conegut com Fossar de les Moreres. Un espai on hi trobem una placa que ens recorda el sacrifici que van fer per Catalunya aquells que van caure en el Setge de Barcelona (1713-1714), durant la Guerra de Successió. I en aquesta inscripció hi llegim: 'Al fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor'.

Doncs bé, aquest recordatori de la nostra història també el deuria tenir fa ben poc el President de la Generalitat durant aquesta famosa reunió secreta amb el seu govern. Trobada que, pel que explica el diari Ara, no fou una bassa d'oli ja que s'hi visqué certs moments de tensió amb els consellers d'Unió, vicepresidenta inclosa. Sembla que l'actual rumb que està prenent el conflicte amb l'Estat no agrada precisament el soci de govern i fou en aquest context que Artur Mas els etzibà que ell no vol passar a la història com un traidor.

En aquest sentit, la maquinària mediàtica a fi al govern de Rajoy ja comença a esbombar que Mas podria acceptar renunciar a la plena sobirania a canvi d'un pesudo Pacte Fiscal. I ho fan la mateixa setmana que es reuneix el Consell de Política Fiscal i Financera. És a dir, extrapolant la coneguda traició de Judes Iscariot per 30 monedes de plata.

Parlant de Monedes, l'euro comença a afeblir-se després del terratrèmol econòmic que va suposar aquest cap de setmana de la taxa als ciutadans de Xipre. A hores d'ara, la Unió Europea ha get un pas enrere i ara recomana al govern de l'illa que la taxa només s'apliqui als dipòsits superiors a 100.000 euros. No sabem si aquesta nova posició de la Comissió obeeix a un globus sonda per tal d'advertir a altres països en risc de contagi del què els pot arribar a passar. Estarem atents de com evoluciona aquesta crisi de la quitança imposada als estalvis dels xipriotes. Això si, Europa comença a perdre la credibilitat internacional incomplint garanties com les que va aprovar no fa massa. Potser que ens comencem a plantejar si realment surt a compte perdre la sobirania per donar-la a una Unió Europea dirigida amb mà de ferro des de Berlín.

I acabem fent-nos ressó de l'acte que el Barça i la Plataforma per la Llengua van organitzar en un institut de Barcelona. Davant d'un auditori ple d'estudiants d'origen divers, el president del club blaugrana, Sandro Rosell, va aprofitar per recomanar que aprenguin català si realment volen integrar-se a Catalunya, tal com va fer en el seu dia el suís Hans Gamper, el qual convertí la llengua de Pompeu Fabra en l'idioma oficial del Barça. Aquest gest de Rosell l'honora, però potser que comenci a predicar amb l'exemple, perquè no conec massa jugadors del planter que parlin català, tret dels de sempre.


'Corralito' a l'europea


 Bon dia i bon dilluns internautes. El 1890 naixia un dels personatges que més han marcat aquells que ens agrada el món de l'humor. Julius Henry Marx, més conegut com Groucho Marx escrivia : 'Hi ha tantes coses a la vida més importants que els diners! però costen tant!'. I si no que els ho preguntin avui als xipriotes, perquè els ciutadans d'aquest petit país s'han vist sorpresos per l'anunci que el seu president ha fet no confiscant els dipòsits bancaris i restringint els diners que es poden treure. De moment, els caixers automàtics deixaran de funcionar uns dies. Aquesta dura mesura obeeix a les dures mesures que els ha imposat la Unió Europea per tal d'acollir-se a un rescat, de moment, de 10.000 milions d'euros.

Per tal d'evitar el contagi d'aquesta alarma social a l'estat espanyol, el govern s'ha afanyat a treure ferro a l'assumpte, fent ús del típic discurs que Xipre no és Espanya. Certament és així, però cada vegada ens anem assemblant més a Portugal, Irlanda, Grècia...

Al·ludint a aquesta situació d'emergència econòmica, dissabte Artur Mas convocava de forma extraordinària el govern català al Palau de Pedralbes. Una reunió inesperada que substituïa la fallida cimera anticrisi que finalment fou desconvocada. Trobada governamental que durà prop de 4 hores i que pel poc que ha trascendit s'abordà les cada dia més alarmants dificultats econòmiques que té l'administració catalana. Artur Mas va instar als seus consellers a reobrir ponts de diàleg amb Madrid, però sense renunciar al dret a decidir ni a l'estat del benestar. Potser hauríem de recordar-los que aquest famós benestar ja fa temps que l'han perdut centenars de milers de catalans.

Parlant de reunions, ens fem ressó de l'acte que l'Assemblea Nacional Catalana ha celebrat aquest cap de setmana a Girona, en que també han participat diferents personalitats com Josep Rull (CiU) i Marta Rovira (ERC), els quals no han descartat declarar la independència si finalment no es permet fer la consulta. Al marge d'això, l'Assemblea que presideix Carme Forcadell va anunciar la convocatòria d'una cadena humana pel proper onze de setembre i a més va explicar diverses mesures com la desobediència civil pacífica i proposà el maig del 2014, com a data per realitzar la famosa consulta.

Ens agradaria pensar que en cas de prohibir la consulta i havent esgotat totes les vies, el famós Pla B del President de la Generalitat, sigui aquesta declaració unilateral. Malgrat tot, també aquest cap de setmana llegíem una informació apareguda al diari El Mundo en que s'explicava que Artur Mas estaria disposat a trencar els acords amb Esquerra i a renunciar a la independència a canvi d'una millora substancial del finançament. Però, es clar ja sabem que el rotatiu de Pedro J. no és precisament un referènt fidedigne quan parla de Catalunya.

A Madrid, capital de l'encara Reino de España, Dolores de Cospedal declarava que 'ara no és hora de fer experiments sobre el model d'Estat'. Aquí observem novament la disposició del Partit Popular a trobar vies per solucionar les reivindicacions del nostre país. Segurament ara no és el moment, perquè recordem que Cospedal s'ha aficionat al concepte Diferit.

Acabem La Mossegada recomenant un web que ha nascut fa pocs dies i on trobareu informacions i articles sobre història, política, economia, cultura i un llarg etzètera que expliquen de forma planera i didàctica la realitat del nostre país, pels d'aquí i pels de fora. Catalunya-Catalonia.

Europa renya Espanya


 



Bon dia i bon divendres internautes. 'Si vols conèixer el valor dels diners, tracta de demanar-los prestats', ho escrivia el gran estadista i cientític nord-americà Benjamin Franklin ja parlant del negoci bancari. Sector que no deu estar precisament content per la sentència que ahir feia pública la Unió Europea declarant contrari al Dret Comunitari la legislació espanyola en matèria d'hipoteques. Com ja és habitual, el govern espanyol de Rajoy, gran aliat de la banca des de sempre, va treure importància a la notícia. Aquesta decisió europea originada per la denuncia fa dos anys d'un ciutadà de Martorell que fou desnonat de casa seva. El jutge que portà el cas dugué la queixa a Brussel·les i finalment han provocat que el govern es vegi obligat a rectificar i modificar la llei hipotecària.

Gran bofetada d'Europa i magnífica victòria per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) d'Ada Colau. Com diuen a casa, 'Una flor no fa estiu, ni dues primavera', però aquesta sentència pot servir perquè els jutges puguin aturar els desnonaments i alleujar una part del patiment que pateixen milers de famílies d'arreu de l'Estat, a causa no tan sols de la pèrdua de l'habitatge, sinó també per la hipoteca que han de seguir pagant, mentre les grans corporacions bancàries tanquen la mà als crèdits i obren l'altra per rebre ajudes públiques.

D'altra banda i en una altre ordre de coses, la Generalitat farà que els antiavalots portin un codi alfanumèric a l'esquena per tal que se'ls pugui identificar. Un xic tard, però almenys la pressió ciutadana ha pogut més que la lògica política, sobretot arran del cas de les càrregues indiscriminades en les darreres manifestacions i, especialment, el lamentable incident que patí Ester Quintana que després de perdre un ull s'enfronta al sistema per tal d'identificar-ne els responsables.

Al marge de l'acord del Parlament que demana la substitució de la Delegada del Govern espanyol, María de los Llanos de Luna, gran enèmiga de tot allò que fa olor a català, també es produí la desconvocatòria de la Cimera Anticrisi que havia convocat el President Mas a instàncies del PSC. Realment, resulta vergonyós que ni en això pugui haver-hi conscens, i que els nostres polítics no s'adonin de la situació gravíssima que estan patint molts conciutadans. Potser el dia que les retallades i la falta de liquidesa a les arques públiques, facin impossible el pagament del sou als il·lustres diputats, aleshores comencin a baixar del núvol parlamentari on viuen.

Fumata blanca

Bon dia i bon dijous internautes. 'M'avorreixen els ateus: sempre estan parlant de Déu' ho escrivia fa uns anys l'escriptor alemany Heinrich Böll. A La Mossegada d'avui no parlarem de Deú, però si dels seus autoanomenats representants. No han trigat pas massa en triar Papa. Finalment, fou ahir quan una de les xemeneies més famoses del món treia el fum celestial i papal que revelava l'acord del conclave per triar al Sum Pontífex. Com diu la tradició cap dels candidats prelats fou nomenat, perquè els qui entren com a Papa en surten com a cardenals. Novetats interessants que segons apunten els experts pot suposar canvis en l'esglèsia tenint en compte el perfil del fins ara Arquebisbe de Buenos Aires, Jorge Mario Bergoglio.


Amb el nom de Francesc I, es converteix en el primer pontífex jesuïta i llationamericà que prendrà les regnes que recentment deixà l'ara hemèrit Papa Benet XVI. Tot i així, un que no creu precisament en la hipocresia vaticana, auguro que no hi haurà grans canvis en el missatge però si en les formes. L'austeritat pròpia dels jesuïtes i la proximitat vers els més pobres potser si que suposen un canvi en la tradició de la institució, però sense creuar la línia vermella, perquè el Papa Francesc I s'ha mostrat sempre molt crític, com els seus predecessors, en contra de l'avortament i amb el govern argentí dels Kirchner, especialment perquè van aprovar el matrimoni homosexual.

Sigui com sigui, el pressumptament, representant de déu a la Terra, amant del tango i el futbol, serà obserbat amb lupa arreu del món. Parlant de fumates blanques, la que es produí ahir al Parlament de Catalunya sobre la ponència del dret a decidir presentada pel PSC. En aquesta ocasió fou aprovada per 104 diputats, el 77% del vots. Evidentment, votaren en contra el front unionista de PP i Ciutadans. D'aquesta manera, l'acord insta al govern de Catalunya a negociar amb les institucions de l'Estat per tal d'acordar un referèndum que permeti el Dret a Decidir del poble de Catalunya. Veurem si quan des de Madrid, neguin, vetini prohibeixin qualsevol tipus de consulta, el PSC es maté ferm i i no baixa del tren. De tota manera, el més sorprenent d'ahir fou l'absència incomprensible del President de la Generalitat, tenint en compte el que representa aquest procés.

Acabem amb una perla que no deu haver agradat massa a La Zarzuela i als seus residents. En un article molt crític, el setmanari alemany Der Spiegel augura la fi de la monaquia espanyola, apuntant com a causes el divorci que pateix la primera institució amb el poble, degut als darrers escàndols de corrupció,  carceres i llençols de la marca Corinna. La publicació acaba dient que finalment els espanyols s'han despertat perquè no són estúpids. No perdrem la fe en aquesta escomesa i veurem si acaben tenint raó.

Sí, pero no...

Bon dia i bon dimecres internautes. 'Nunca es tarde si la dicha es buena', això és el que diu un popular refrany castellà que, de ben segur, tindran com argument els membres del gabinet del ministre de l'Interior. Després de 4 mesos, no fou fins ahir que Jorge Fernández Díaz va comparèixer per desmentir, amb la boca petita i amb un llenguatge carregat de barroquisme, que el famós informe fantasma sobre els comptes suïssos no té cap mena de validesa.

La pregunta subsegüent que ens formulem és 'per què si l'informe no prové de la UDIF ni de cap funcionari policial se li va donar credibiliat, tant des del PP com des del govern?   I tot això, recordem es produí a pocs dies de les eleccions catalanes. Per tant, es confirma el que molts fa temps que pensem, una gran maniobra generada a les clavegueres de l'Estat i impulsada per mitjans a fins.

El ministre i membre de l'Opus Dei, no va poder donar el nom de l'autor de l'informe que, recordem va perjudicar greument els interessos de CiU, però si que va confirmar que no es correspon amb document oficial del cas Palau. Obviament, des de la Generalitat no van trigar gens a demanar una rectificació pública del govern espanyol per les calúmnies que tacaven l'honorabilitat dels presidents Mas i Pujol. No cal ser il·lús perquè és evident que aquesta no arribarà. Això sí, esperem que des de Madrid comencin a entendre la pèrdua de suport electoral a Catalunya.

En l'àmbit de les infraestructures el govern espanyol torna a fer gala de la seva ceguesa. La ministra del ram, Ana Pastor, va signar un acord a Brussel·les amb diversos països per tal d'implementar el transport ferroviari de mercaderies a través del Corredor Mediterrani, ja que Brussel·les es nega a finançar el Corredor Central, que tan agrada al govern de Rajoy. Ara bé, resulta que si llegim l'acord, el govern espanyol ha incorporat una ruta que també passa per Madrid. O sigui, han fet seva aquella dita que 'tots els camins porten a Roma', i ara resulta que Madrid forma part del Mediterrani, si al final resultarà que sí tenen platja. I jo que pensava que sabia geografia...

En el terreny econòmic, els pressupostos de la Generalitat de moment no s'aproven. Ho explicava el Conseller Mas Colell i també la secretaria general d'Esquerra, Marta Rovira. Per la republicana, l'objectiu d'assolir el 0,7€ del dèficit suposaria una sagnia de 4.400 milions més per la ciutadania que, òbviament, no estan diposats a permetre. I si els pressupostos d'ajornen uns mesos, el farmacèutics veuen com el negoci que era tan rentable no fa pas tants anys, ara els està obligant a demanar crèdits i a tancar en alguns casos. Són ja 305 milions d'euros els que el govern català deu a les farmàcies, un fet que provocarà mobilitzacions i segurament la convocatòria d'una vaga per part del sector.

I acabem amb un dels nostres ministres favorits, Cristóbal Montoro, un crac del Club de la Comèdia, famós pels seu somriure sorneguer i també per la seva mala fe, per no dir, mala baba. Ahir coneixíem les sorprenents dades sobre el dèficit del primer mes del 2013. Resulta que els comptes del gracietes del Montoro no són tan bons com deien, perquè s'increment un 35% respecte al gener de l'any passat. Li recomano allò que ja deia Aristòtil fa uns quants segles: 'El càstig del mentider és no ser cregut malgrat alguna vegada digui la veritat'.

De Bárcenas a Barcina. Anar sumant...

Bon dia i bon dimarts internautes. Iniciem La Mossegada d'avui parlant d'un escàndol que ha passat més aviat de resquitllada per tertulies i mitjans de casa nostra. Cada vegada, aquells que diuen que no hi ha un pam de net a la política, tenen arguments més sòlids. Malauradament, el pelegrinatge per la geografia corrupta ens porta avui cap a Navarra. Comunitat Foral on governa tradicionalment UPN amb el suport del PP.


La notícia saltava fa pocs dies al Diario de Navarra amb una carta de l'actual Presidenta, Yolanda Barcina, en que reconeixia haver cobrar gairebé 68.000 Euros en concepte de dietes per la seva participació, o no, en la Comissió Permanent de Caja Navarra. En aquest cas, Barcina, ha dit que malgrat aquests cobraments s'ajusten a llei, pensa retornar-los pel context de crisi que pateix el país. Aquesta conducta, no eximeix ni a ella ni a la resta de polítics que no pensen retornar l'import de les dietes, d'un comportament clarament reprobable, indigne i fastigós. Bàsicament, perquè no s'han pronunciat sobre el tema fins que s'ha filtrat a la premsa.

Aquesta idea que alguns tenen de fer política és ben curiosa, perquè enlloc de servir a la ciutadania prefereixen més servir-se d'ella. Cal doncs, fer un pensament i un cop puny sobre la taula, perquè les incompatibilitats polítiques també haurien d'estar vigents en formar part dels consells d'administració d'empreses públiques i entitats financeres. El problema radica en que cadascun d'aquests càrrecs són retribuits per cada reunió a la que assisteixen. En el cas de la Presidenta de Navarra i altres polítics de la comunitat, haurien cobrat entre 5.000 i 6.000 euros per 2 hores de reunió. El més menyspreable no és només aquesta retribució tan inflada, sinó que van cobrar en varies ocasions a reunions on no hi assistiren.

Avui no parlaré de Método 3 ni de la picabaralla entre la líder del PP català i el director general dels Mossos d'Esquadra, però si que apunto dues perles que no vull que passin desapercebudes.. La primera la deixava Rajoy en l'esmorzar informatiu a l'Hotel Ritz de Madrid, que serví per donar suport a Dolores de Cospedal, que pobreta viu moments no massa bons arran de la mala gestió que ha fet del cas Bárcenas. 'La casa es grande!!' per alguns, perquè van comptar amb 1.000 convidats de luxe, entre presidents autonòmics, càrrecs diversos i fins i tot representants diplomàtics. I el gran Mariano, que parla poc, però quan ho fa s'hi llueix no se li acut altra cosa que dir que 'Dolores de Cospedal es una mujer excepcional y un ejemplo a seguir'.

I l'altra perla que, em temo que tindrà poc ressó mediàtic, és que el banc suís on suposadament tenien comptes Artur Mas i Jordi Pujol ha desmentit que fossin clients de l'entitat.

Ja és hora doncs que els nostres representants llegeixin una mica els clàssic com Plató i apliquin el que ja escrivia Plató al S. V abans de Crist: 'La pobresa no ve per la disminució de les riqueses, sinó per la multiplicació dels desitjos'.

Bon dia i bon dimarts internautes. Iniciem La Mossegada d'avui parlant d'un escàndol que ha passat més aviat de resquitllada per tertulies i mitjans de casa nostra. Cada vegada, aquells que diuen que no hi ha un pam de net a la política, tenen arguments més sòlids. Malauradament, el pelegrinatge per la geografia corrupta ens porta avui cap a Navarra. Comunitat Foral on governa tradicionalment UPN amb el suport del PP.


La notícia saltava fa pocs dies al Diario de Navarra amb una carta de l'actual Presidenta, Yolanda Barcina, en que reconeixia haver cobrar gairebé 68.000 Euros en concepte de dietes per la seva participació, o no, en la Comissió Permanent de Caja Navarra. En aquest cas, Barcina, ha dit que malgrat aquests cobraments s'ajusten a llei, pensa retornar-los pel context de crisi que pateix el país. Aquesta conducta, no eximeix ni a ella ni a la resta de polítics que no pensen retornar l'import de les dietes, d'un comportament clarament reprobable, indigne i fastigós. Bàsicament, perquè no s'han pronunciat sobre el tema fins que s'ha filtrat a la premsa.

Aquesta idea que alguns tenen de fer política és ben curiosa, perquè enlloc de servir a la ciutadania prefereixen més servir-se d'ella. Cal doncs, fer un pensament i un cop puny sobre la taula, perquè les incompatibilitats polítiques també haurien d'estar vigents en formar part dels consells d'administració d'empreses públiques i entitats financeres. El problema radica en que cadascun d'aquests càrrecs són retribuits per cada reunió a la que assisteixen. En el cas de la Presidenta de Navarra i altres polítics de la comunitat, haurien cobrat entre 5.000 i 6.000 euros per 2 hores de reunió. El més menyspreable no és només aquesta retribució tan inflada, sinó que van cobrar en varies ocasions a reunions on no hi assistiren.

Avui no parlaré de Método 3 ni de la picabaralla entre la líder del PP català i el director general dels Mossos d'Esquadra, però si que apunto dues perles que no vull que passin desapercebudes.. La primera la deixava Rajoy en l'esmorzar informatiu a l'Hotel Ritz de Madrid, que serví per donar suport a Dolores de Cospedal, que pobreta viu moments no massa bons arran de la mala gestió que ha fet del cas Bárcenas. 'La casa es grande!!' per alguns, perquè van comptar amb 1.000 convidats de luxe, entre presidents autonòmics, càrrecs diversos i fins i tot representants diplomàtics. I el gran Mariano, que parla poc, però quan ho fa s'hi llueix no se li acut altra cosa que dir que 'Dolores de Cospedal es una mujer excepcional y un ejemplo a seguir'.

I l'altra perla que, em temo que tindrà poc ressó mediàtic, és que el banc suís on suposadament tenien comptes Artur Mas i Jordi Pujol ha desmentit que fossin clients de l'entitat.

Ja és hora doncs que els nostres representants llegeixin una mica els clàssic com Plató i apliquin el que ja escrivia Plató al S. V abans de Crist: 'La pobresa no ve per la disminució de les riqueses, sinó per la multiplicació dels desitjos'.

L'Alicia no estima els Mossos




Bon dia i bon dilluns internautes. La política com ja hem dit en més d'una ocasió no només es caracteritza pels fets sinó també pels gestos. Fa ben poc, Alicia Sánchez-Camacho sortia a la palestra, no només perquè la fotografiessin, que també, sinó per denunciar una conspiració contra la seva persona, per tal de destruir la seva carrera política. I això ho deia arran de l'escàndol dels espies de Método 3, en la qual va veure's perjudicada.

Sigui com sigui, potser li hauríem de dir a la líder del PP català que a vegades no cal anunciar a bombo i plateret que hi ha una conxorxa contra la seva persona, sinó que amb actuacions com les que va protagonitzar ahir, un mateix va tirant-se pedres contra el seu teulat. Així, fent gala de la seva provada estima per Catalunya, va enviar una carta al conseller d'Interior, Ramon Espadaler, en el qual renunciava a la protecció dels Mossos d'Esquadra perquè no li mereixen confiança.

Aquest menysteniment cap a la policia de Catalunya, vestit d'excuses barates i pobres, no es precisament un gest massa conciliador, ara que el PP fa ús de la seva declaració de principis, oferint diàleg al govern de Catalunya per a acostar ponts. Fent gala de la seva modèstia habitual i les conegudes costums de passar desapercebuda, Sánchez-Camacho  va informar a la conselleria que a partir d'ara sera la Policia Nacional espanyola, la que la protegirà.

Sense deixar la trama d'espionatge, el diari La Vanguardia publicava dissabte una altra notícia sorprenent, perquè embolica encara més el cas Método 3. Segons el diari barceloní, el mateix dia de la detenció del director de l'agència de detectius, el cotxe del director general dels Mossos hauria estat aparcat al davant i hauria recollit una periodista a la porta. Des de la Conselleria d'Interior s'ha desmentit aquest extrem i s'ha ratificat la confiança en la policia de Catalunya, a l'igual que han fet també altres forces polítiques, excepte qui vosaltres penseu i jo no vull dir.


D'altra banda, no acostumem a tractar amb assumptes més propis del paper cuixé, però sovint es produeix un binomi entre temes d'estat i la premsa rosa. Almenys això és el que estem assabentant-nos aquests dies amb les informacions sobre el cap d'Estat i la princesa Corinna Zu Sayn-Wittgenstein. Tal com escrivíem la setmana passada, Corinna hauria estat la representant d'Espanya en diversos fronts. Ho explica avui Libertad Digital, detallant un fet que ha passat força inadvertit a Espanya i és que l'amiga íntima del rei hauria estat representant de l'Estat en diverses operacions financeres de gran volum, com són les negociacions entre Repsol i diferents monarquies àrabs per acosenguir petroli i, potser la més important, l'adjudicació de l'AVE de la Meca a una empresa espanyola. Però aquestes gestions, òbviament, no les hauria fet de forma desinteressada, sinó que tal com apunta el rotatiu digital, la princesa s'hauria embutzacat una bona pila de milions en comissions a l'haver facilitat aquests contactes al rei Joan Carles.

En l'esfera internacional marxem cap a unes illes que fa 31 anys van ser el focus d'una guerra que causà 600 morts. Aquest conflicte per la sobirania que tensionà les relacions entre Gran Bretanya i Argentina torna a l'actualitat, ja que se celebra un referèndum per conèixer si els habitants de les Illes Malvines o Falkland Islandsvolen continuar sota la tutela britànica o no. Tots els indicis apunten que la majoria dels electors no volen renunciar a la seva nacionalitat. Com era d'esperar, el govern de la presidenta Cristina Kirchner ja ha afirmat que no pensen reconèixer la legitimitat de la consulta. Us sona aquesta actitud de no acceptar la voluntat d'un poble per por als possibles i probables resultats?


Com va deixar dit un dels primers ministres britànics més famosos, 'El polític es converteix en estadista quando comença a pensar en les properes generaciones i no en les properes eleccions'. Curiosament, Winston Churchill no fou reelegit malgrat ser un dels guanyadors de la Segona Guerra Mundial.
 

Quina barra l'Ibarra!

 
Bon dia i bon divendres internautes. Ara feia temps que no el sentíem, si més no uns mesos. L'expresident de la Junta de Extremadura deuria tenir molta bilis acumulada, però no va poder-se'n estar i va tornar a despotricar del procés català i del president Artur Mas. Aprofitant les càmeres d'Antena 3, Rodríguez Ibarra va llançar els seus clàssics estirabots, entre els que destaquen que des de Catalunya s'està fent un atac al sistema i s'està gestant el moviment sobiranista com un cop d'estat intern. Lluny de callar, Ibarra seguir amb els seus afalacs vers Artur Mas, comparant-lo aquesta vegada amb tres exemples de democràcia: Tejero, Hitler i Mussolini.

I com ja és habitual, que no normal, cap dirigent del PSOE el desautoritzà i el PSC va restar-li importància a les declaracions del que ara és membre del Consejo de Estado. El que sí guanya importància és l'informe que la UDEF ha entregat al jutge Ruz, en el que es demostra la connexió entre el cas Gürtel i la comptabilitat B del PP, més conegut com cas Bárcenas. Òbviament, aquest nou gir en la investigació torna a deixar en evidència al Partit Popular, que lluny de donar explicacions clares i arguments sòl·lids, donen la callada per resposta, estratègia aquesta impulsada pel mateix Mariano Rajoy que actua com si sentís ploure.

Mentrestant, es curiós i significatiu que es parla més de Bárcenas que de totes les empreses constructores que van estar finançant la caixa del PP. Potser que hi ha gran interessos que pretenen tapar aquesta compra de voluntats i així fer que els arbres no ens deixin veure el bosc.

I la ciutat bressol del basquetbol, més coneguda com Badalona, ha tornat a apareixer als titulars dels diaris. Després de gairebé dos anys, recollint la reflexió d'IC sobre la necessitat de canviar l'alcalde García Albiol, CiU proposa que no siguin els caps de llista sinó un regidor de perfil tècnic el que ocupi el càrrec. Aquesta estratègia no crec que beneficiï gaire la ciutat, donat que convertiria l'actual alcalde en un màrtir, un fet que podria ajudar-lo a aconseguir la majoria absoluta en els propers comicis del 2015.

I acabem partant del Dia Internacional de la Dona Treballadora, que se celebra avui, no perquè no treballin tot l'any sinó perquè es reivindica la necessitat d'implementar la igualtat entre dones i homes, en una societat on malauradament, encara es prima més el sexe masculí i el mal anomenat sexe dèbil, es veu obligat a fer-se valer el doble per culpa de la injusta discriminació masclista. Sigui com sigui, us deixo amb una interessant reflexió de l'escriptora Ángeles Perillán: 'Ser mujer en el primer mundo es difícil pero serlo en el resto del mundo es heroico'. 


No diguis blat...

 


Bon dia i bon dijous internautes. 'No diguis blat fins que estigui al sac i ben lligat' , aquesta és la màxima que deuen haver pensat des d'Unió Democràtica de Catalunya al conèixer la sorpresa que els donà ahir l'Audiència de Barcelona. Finalment, l'empresari andorrà Fidel Pallerols i dos exalts càrrecs del partit democristià hauran d'anar a la presó, ja que els magistrats han considerat que seria obscè que els acusats no anessin a la presó amb el panorama de retallades i escàndols de corrupció.
Així que malgrat els esforços de Duran i Lleida, sembla que el sac que contenia el pacte amb la fiscalia, tenia un forat ben gros, que ha permès no commutar les penes de presó.

Mentrestant, a la capital d'Espanya el ministre de Justícia que fins fa poc era considerat el més light del PP, carregava contra el Fical en Cap de Catalunya. Segons Alberto Ruiz Gallardón, Martín Rodríguez Sol no hauria d'haver intervingut en el debat polític català ni posicionar-se. El més escandalós del cas és que poc temps abans de la dimissió foçada del fins ara fiscal, el ministre va reunir-se, per planificar l'estratègia seguir, amb Eduardo Torres-Dulce, Fiscal General de l'Estat i Dolores de Cospedal, secretària general del PP. Una mostra més de la particular visió que el Govern de Mariano Rajoy té de la separació de poders.

Tornant a casa nostra, CiU repren el seu joc a dues bandes. Entretant proposa un acord amb les altres forces del consistori badaloní per fer fora Xavier García Albiol de l'Alcaldia, a Barcelona acaben pactant amb el PP el desbloqueig d'una partida d'inversions per la ciutat comtal en aquest 2013. Una política ben distant l'una de l'altra, en la qual potser tampoc hi estava massa d'acord l'exconseller Lluís Recoder. El també exalcalde de Sant Cugat anuncià ahir la seva renúncia a l'acta de diputat per dedicar-se íntegrament a l'àmbit privat i a l'ensenyament. A ningú se li escapa, que Recoder no estava precisament d'acord amb les últimes decisions de privatitzacions del govern català ni tampoc amb la línia impulsada per Artur Mas vers la transició nacional.

I acabem amb parlant de la Corona i la Corinna. Atenció al que pública avui El Confidencial.com, perquè si es confirma suposa un nou escàndol de la monarquia. Segons llegim, la Casa del Rei hauria pagat les reformes de la casa de Corinna a El Pardo amb fons públics. Unes obres que haurien costat més de 2 milions d'euros per tal que la princesa i el seu fill visquessin amb totes les comoditats i a quatre passes del Palau de la Zarzuela.

Sense perdre el fil, Izquierda Unida ha presentat una bateria de preguntes al govern sobre si són certes les informacions que apunten que Corinna zu Sayn-Wittgenstein, amiga íntima del rei Joan Carles, hauria estat protegida durant aquests anys pel Centre Nacional d'Intel·ligència. Veurem com responen o s'acullen al secret ja que la Monarquia no està afectada per la desdibuixada Llei de Transparència.

Notícies que no ajuden precisament a millorar la imatge tan degradada de la primera institució de l'Estat, i menys ajudarà la publicació imminent del nou llibre d Andrew Morton, autor entre altre de la biografia de Lady Di. L'escriptor anglès presentarà aviat una obra que explica fil per randa totes les amants que ha tingut el monarca al llarg dels anys, algunes amb nòmina a càrrec de l'Estat pels serveis prestats a la pàtria.

Un dictador democràtic

Bon dia i bon dimecres internautes. Avui permeteu-me la llicència d'iniciar La Mossegada parlant de la notícia que trascendia ahir des de la capital de Veneçuela, perquè moria un dels dirigents més controvertits dels darrers temps. Després de patir un càncer fulminant, Hugo Chávez moria deixant un llegat amb gairebé tants partidaris com detractors. Un que ha anat seguint molt de prop la realitat d'aquell país, per lligams familiars, ha vist com es passava d'un neoliberalisme a l'esquerranisme més extrem. El personatge no deixa indiferent a ningú i no cal oblidar els seus origens, quan essent tinent coronel intentà realitzar un cop d'estat que resultà fallit.

Dos anys després, un cop alliberat per les autoritats, es presentà a les eleccions guanyant-les de forma arrassadora. El seu populisme mal entès ha fet grans coses per la població però també ha suposat una gran fractura social que encara existeix, entre els més desafavortis i la classe mitjana i benestant. Sigui com sigui, si s'ha trepitjat el país i s'ha conviscut amb els veneçolans un se n'adona que de la doble moral dels dirigents de l'anomenat Socialismo del S.XXI perquè mentre fomentaven i proclamaven als quatre vents les inversions fetes a les missions d'alfabetització, es vulneraven els drets humans, s'empresonaven dissidents polítics, es coartava la llibertat d'expressió o el que és més insòlit, s'utilitzava les expropiacions o els fons provinents del petroli per comprar, en metàl·lic, propietats per a la cúpula governamental i militar.

Aquells que no coneixeu aquest país caribeny, cal que sapigueu que les comarques i provincies en que està organitzat el país, tenen origen català, ja que fou Marc Aureli Vila, diputat per ERC, el que emigrà cap a terres veneçolanes i es convertí en un dels geògrafs més importants del país. Així mateix, també sobta l'antiespanyolisme que va anar predicant el fins ara mandatari bolivarià. L'exemple més símptomàtic és la retirada de l'estàtua de Colom, ja que el règim Chavista el considerava més un col·lonitzador que un descobridor.

Retornant cap a casa destaquem la perla que ens ha deixat Mario Pasqual Vives, advocat d'Iñaki Urdangarín, el qual va reconèixer les informacions aparegudes en que s'explicava que haurien contractat Matías Bevilacqua. I qui és aquest senyor? Un hacker argentí que hauria obtingut 30.000 correus de Nóos, per tal segons diu 'ordenar-los'. Com sempre, excuses de malpagador, sobretot si tenim en compte que aquest pirata també treballa habitualment pel Ministeri de Defensa espanyol.
En fi, que a l'igual que IKEA ha retirat diversos postres de 23 països a causa d'una contaminació fecal, potser que els imitéssim i retiréssim de la vida política alguns personatges virtuals i re(i)als.

Pensament Únic

 




Bon dia i bon dimarts internautes. Un dia com el d'avui, el Capità Haddock diria 'Per mil milions de llamps i trons!!' Ben segur que aquest és un dels renecs que bé pot haver sonat a la seu de la Fiscalia General de l'Estat després de llegir les declaracions del fins avui Fiscal en Cap de Catalunya. Com ja apuntàvem ahir a La Mossegada, la destitució de Martín Rodríguez Sol estava gairebé cantada, coneixent el tarannà del seu cap directe, Eduardo Torres-Dulce, nomenat directament pel govern de Rajoy. En aquesta Espanya que no només retalla pressupostos sinó també en llibertats individuals com el dret a la lliure expressió. De fet aquest existeix, ara bé, altra cosa és el que pugui passar després de desviar-se un mil·límetre del sistema.

Aquesta ha estat el pecat mortal que ha comès Rodríguez-Sol, un fiscal de caràcter conservador que ha gosat dir que avalaria una consulta pel dret a decidir dins la legalitat. Menys mal que no va dir que era independentista que sinó enlloc de cessar-lo l'haurien cremat públicament. 

Però aquest no és l'únic aspecte que ha molestat la Fiscalia i el govern central, perquè aquest mateix fiscal va cometre dues faltes gravíssimes fa pocs dies. Primer desautoritzà el famós informe de la UDEF publicat per El Mundo sobre els suposats comptes de Mas i Pujol a Suïssa. L'altra pecat fou assistir a la cimera anticorrupció impulsada pel President de la Generalitat.

És doncs paradoxal pensar en aquells que des de la ignorància fan ús del dit acusador titllant als nacionalistes de fomentar el Pensament Únic excloent aquells que no pensen com ells. Aquest fet demostra una vegada més que vivim temps convulsos que ens apropen cada vegada més a aquella època en blanc i negre en que els segells sortia un senyor calb, amb bigoti i cara de pocs amics.

Acabem l'editorial no sense certa dosi d'esperança, malgrat els pronòstics tan negatius d'un dels pocs economistes que diu les coses clares. En aquest sentit i segons publica el diari Nació Digital Esquerra ja estaria planificant l'estratègia per tal de fer una Declaració Unilateral d'Independència, donat que és molt probable que el juliol d'enguany el govern espanyol prohibeixi qualsevol tipus de consulta o referèndum pel Dret a Decidir. Així que la formació d'Oriol Junqueras no descarta aquesta via o bé celebrar eleccions plebiscitàries. Com diu la dita catalana: 'Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit'.

Duran de dretes? No em diguis

 



Bon dia i bon dilluns internautes. Hi ha persones que generen titulars fàcilment, cosa que els mitjans agraeixen, i fins i tot n'hi ha també que sorprenen en gran manera. Aquest cap de setmana Josep Antoni Duran i Lleida, l'home que viu a cavall entre Madrid i Barcelona, ha tornar a furgar en les ja tenses relacions amb Convergència en una entrevista a El Periódico.

El líder d'Unió torna a qüestionar el pacte amb Esquerra afirmant que la lluna de mel també té un termini. A més, etreu a CDC que les polítiques de retallades semblen més d'un partit de dretes que de centre, i això que ho digui el líder democristià a casa ens ha fet molta gràcia. Duran assenyala que no es resigna a perdre el liderat a favor d'ERC. Nova evidència, doncs, que les discrepàncies i ferides en el sí de la coalició no cicatritzen ni privada ni públicament.

Mentrestant, a la capital del catolicisme s'hi celebrava un col·loqui sobre 'Religió i Espai Públic' organitzat per l'ambaixada espanyola davant la Santa Seu. I un dels ponents ha estat Jorge Fernández Díaz, ministre de l'Interior i membre destacat de l'Opus Dei. Segons va afirmar, 'el matrimoni gai no pot tenir la mateixa protecció per part dels poders públics que el matrimoni natural' i una altra perla 'el matrimoni gai no garanteix la pervivència de l'espècie'. Què a aquestes alçades encara hi hagi dirigents que tenen aquesta mentalitat homòfoba resulta trist, preocupant i reprobable, com a mínim és paradoxal, si tenim en compte que és a l'esglèsia on segons diversos estudis hi ha més homosexuals.

D'altra banda, el rei Joan Carles era operat amb èxit de dues hèrnies discals que el mantindran de baixa entre 2 i 6 mesos. Tornen a sonar les veus que donat el precari estat de salut del cap d'estat, hauria de pensar en l'abdicació. Un fet semblava força versemblant la setmana passada al ser portada de la revista Hola, la seva amiga especial Corinna. Diuen que 'No existeix la casualitat, existeix la CAUSALITAT' i aquesta aparició mediàtica de la Sa Altesa Sereníssima
Corinna zu Sayn-Wittgenstein pot apuntar una tendència cap al relleu i acabar amb una jubilació amb menys hipocresies.

I un apunt breu però no menys important, el Fiscal Superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, s'ha mostrat a favor del Dret a Decidir perquè 'cal deixar expressar el poble'. Veurem quan dura en el càrrec, temps al temps.


El Papa se'n va volant

Bon dia i bon divendres internautes. Un dia trist, grisós i entrenyinat arreu del país meteorològica i espiritualment parlant, perquè després de 6 segles el vicari de Roma, més conegut com El Papa, renuncia al seu Pontificat per raons de salut i altres coses innombrables, com molt bé diu la dita: 'Al Vaticà, el que no és sagrat és secret'.

En aquest sentit, té un especial significat el titular que fa pocs dies publicava el prestigiós Corriere della Sera, al fer un joc de paraules qualificant el papa emèrit com a pastor entre llops. A casa, tenim la impressió que la retirada del fins ara Bisbe de Roma té quelcom més a veure amb les lluites que deixen de facto el màxim responsable de l'esglèsia catòlica en mans de determinats cardenals.

Sembla que sa Santedat no deixarà del tot el Vaticà, ja que per raons de seguretat o de control, si ho preferiu, viurà en un monestir de clausura, dins dels seus murs i prometrà total obediència al nou pontífex. Vist com se les gasten a la capital on les hosties tenen un sentit més sagrat, o no, vaticino que tornaran a sorgir informacions filtrades des de dins sobre nous escàndols sexuals i financers. Per tant, és normal que el Papa marxés volant cap a la residència de Castel Gandolfo, ja que amb la seva avançada edat és dificil que ho fes cames ajudeu-me.

En l'ambit judicial, encara que ja no sigui portada per raons òbvies, els periodistes de El Mundo, que van publicar l'existència de comptes a Suïssa d'Artur Mas i la família Pujol, a partir d'un suposat informe de la UDEF que encara estan buscant. Doncs bé, ahir Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta, van declar davant el jutge que les informacions publicades van ser confirmades des del Ministeri de l'Interior de Jorge Fernández Díaz. Nova prova dels entrebancs i guerra bruta que s'impulsa des de Madrid.

El sainet Chacón-Navarro comença a convertir-se en un partit de tennis, vist que la picabaralla entre ambdós dirigents socialistes es segueix a partir de les respostes i acusacions que es llancen des dels mitjans de comunicació. Una de les principals de la passada jornada fou quan Pere Navarro afirmà que si l'exministra no accepta el dret a decidir, que es vagi acomiadant d'encapaçalar les llistes per Barcelona. Lluny de callar, potser per la seva condició de guerrera al haver passat per Defensa, Chacón va respondre que tampoc aniria a les llistes d'un partit que la convenç. Veurem com acaba aquest matx entre, de moment, companys de partit.