Ese toro enamorado de la Lengua

Bon dia i bon dilluns internautes. Un dia estrany per molts, després d'una setmana atípica degut a les diverses festivitats i ponts entre mig. Ponts de diàleg que a hores d'ara no són massa visibles entre els governs d'Espanya i Catalunya, tenint en compte l'activitat frenètica del ministre d'educació, José Ignacio Wert, que els darrers dies s'està cobrint de glòria. L'home, que com diuen a Madrid 'es más chulo que un ocho', sortia a la plaça pública cridant als quatre vents, que ell era com un 'toro bravo que se crece ante las adversidades'. Pel que es veu,Wert no deu ser massa aficionat a la tauromàquia perquè als toros bravos se'ls mata, se'ls talla ' las orejas y el rabo', i tothom ho celebra. Un fet que a hores d'ara, fins i tot gent del PP català celebraria, per les incomoditats que els està causant aquest toro enamorat de la llengua.

En aquest sentit han estat moltes les mostres d'adhesió a la immersió lingüística per part de diferents personals. No sé si fruit d'un miracle o de la inspiració divina, però una persona poc procliu a manifestar-se sobre aquests temes és l'Arquebisbe de Barcelona, Martínez Sistach, el qual es pronuncià donant suport a la llei catalana, perquè cohesiona la societat i evita la disgregació. Sembla mentida que gairebé trenta anys després de la seva implantació, torni a qüestionar-se el model lingüístic català, per part no tant sols d'un ministre sinó també dels alts tribunals de l'Estat. Només cal com escrivia un pare aquest cap de setmana, que es passegin per les escoles d'aquí i veuran com moltes matèries encara s'ensenyen no en català, i majoritàriament als patis es juga en castellà.

Interessant també ha estat l'entrevista que la Presidenta de l'Assamblea Nacional Catalana concedia a Catalunya Informació. En ella, Carme Forcadell demanava a CiU i ERC que pactin una data per a fer la consulta, però que no la facin pública fins a tenir unes estructures d'estat mínimes. Una posició en la que coincideixen molts experts, ja que el primer pas hauria de ser disposar d'una Hisenda pròpia i tenir els suficients suports internacionals per tirar endavant un nou país. Per tant, no cal adormir-se però malgrat el que deia Heribert Barrera en les seves memòries, tenim pressa, però no tanta, no sigui cas que el llegir ens faci perdre l'escriure o com du el mestre Cuní, 'tampoc cal posar-hi més pa que formatge'.

I acabem La Mossegada amb les diferents aparicions estelars que alguns exoficials de l'exèrcit van fent per les televisions afins al PP. Dissabte, a 13 TV, televisió per cert de la Conferència Episcopal, apareixia un general tornant a amenaçar d'intervenir Catalunya, o mani o no el govern, perquè per damunt de tot està la Unitat d'Espanya. El millor fou quan una de les contertulies abandonà el plató i els deixà plantats per les actituds clarament colpistes dels participants. Sort que encara hi ha gent amb principis.



Reaccions: