Espanya té un problema: Catalunya

Bon dia i bon dijous internautes. El focus polític de la jornada se centrava ahir en la primera trobada entre els líders de CiU i ERC. Amb un nou escenari polític, Artur Mas busca suports i la primera porta que ha trucat és la d'Oriol Junqueras, líder del principal partit de l'oposició. Un càrrec que sembla continuarà ostentant, ja que reiterava la seva negativa a entrar al govern, però amb matitzos, ja que demana a la força guanyador que canvii el rumb en polítiques nacionals i socials. A canvi ofereix quatres grans punts d'acord: investidura, pressupostos, consulta i política exterior.

Aquesta actitud d'Esquerra es veu, per part de l'òrbita nacionalista com un 'vull i no puc, i no s'acaba d'entendre perquè no formen part d'un govern que ha dedicit fer un gir radical cap a la independència, i només mostren el seu suport puntual, segurament per si les coses van maldades, puguin protestar al carrer. No sabem si aquesta manca d'implicació ve per una simple estratègia o bé per una manca de preparació política per governar.

En aquest sentit, després d'uns dies, l'Assamblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència, tres de les principals organitzacions independentistes feien un balanç dels resultats electorals. La conclusió que en treieren fou una diversificació del vot independentista i l'impuls d'un debats entre aquestes forces per fer un govern fort. Acord sobiranista que per cert, segons les organitzacions hauria de deixar al marge el PSC, per la seva vinculació amb un PSOE que compta amb dirigents poc tolerants amb les aspiracions catalanes.

Parlant dels socialistes, n'eren uns quants els que participaren a Madrid en un debat sobre el Model d'Estat. Entre els convidats hi havia Felipe González, Maria Dolores de Cospedal, Miguel Herrero de Miñón i Miquel Roca. Un dels que sorprengué l'auditori fou un altre amic de Catalunya, l'expresident extremeny, Rodríguez Ibarra, el qual va llançar una proposta per tal que Felipe González i el Príncep Felip liderin un nou pacte institucional que garanteixi la convivència a l'Estat. Una proposta que rebé una resposta inquietant per part de l'Audiència, perquè sent un clar reflex de la filosofia mesetaria esclataren a riure. Miquel Roca, poc prodigat en les seves aparcions públiques, tornà a posar negre sobre blanc i s'adreça als seus companys recordant-los que ja fa dècades que Espanya té un problema i s'anomena Catalunya. Fins que més enllà de l'Ebre, això no ho tinguin clar, i enlloc de riure-se'n s'ho prenguin seriosament, aquest país no aixecarà el cap.

Reaccions: