Som a l’aire

Des de l’antena altiva, escampant critiques i paraula viva.

Opinions sinceres

L’anàlisi crítica i àcida d’allò que està passant

Una pinzellada àcida amb gotes d’humor

Perquè no cal farcir la informació amb paraules que no s’entenen.

Com un bon vi

Si la collita és bona, l’aroma i el perfum informatiu té un altre gust, no?

Setembre del 2013?

Marta Rovira, en una foto d'arxiuBon dia i bon divendres internautes. Setembre del 2013, aquesta és la data que proposa Esquerra Republicana per a realitzar la consulta sobre la independència, segons anunciava en la seva secretaria general, Marta Rovira. Tot i que les negociacions amb CiU, encara són preliminars, sembla que poden fructificar aquest cap de setmana, especialment després de la plantada que ahir va fer el PSC a la trobada que havien de tenir amb Artur Mas. Sembla que els socialistes estarien molestos per haver-se filtrar als mitjans la reunió.

En l'àmbit internacional, ens arriba la notícia sobre el triomf diplomàtic de Palestina, que finalment entrarà com estat observador a les Nacions Unides, gràcies entre altres als vots favorables d'Espanya. Aquesta doble moral espanyola que per un fals orgull patriòtic, amb  reminiscències del dret a conquesta, és una cosa que a molts encara ens sobta. Val a dir, que en el cas Palestí el vot favorable d'Espanya, no estigué clar fins a últim moment, perquè José María Aznar no era precisament partidari del vot positiu, ja que són molts els interessos econòmics que el vinculen amb Israel. Finalment, el pols el guanyà el ministre d'Afers Exteriors, García-Margallo que fa poc qualificava el nacionalisme de càncer terminal.

Més a prop, ens trobem amb les recomanacions polèmiques que ha fet la OCDE per tal de corregir la gravíssima situació que pateix l'estat espanyol. Així, l'organisme internacional felicita el govern de Mariano Rajoy per les mesures empreses fins ara, però adverteix i recomana que Espanya prengui mesures més estrictes, tal com: increment de l'IVA, rebaixar la indemnització improcedent i la creació de nous impostos. Per tant, ja cal que ens anem calçant perquè s'esperen grans borrasques i tempestes, que novament recauran en les classes socials de sempre.

Si fa un instant parlàvem de mesures econòmiques, lamentable fou fa uns mesos quan el govern aprovà una amnistia fiscal, per tal de recaptar segons una primera previsió del ministre Montoro, 2.500 milions d'euros. Però, com moltes de les previsions governamentals, aquesta tampoc s'ha acomplert, perquè segons diuen els experts s'haurien recaptat tan sols uns 150 milions, un extrem que per raons òbvies, el govern ni confirma ni nega. I per més inri, les grans fortunes i els professionals que tenien diners fora, tan sols han pagar la penalització d'un 10% , però els diners no han tornat a Espanya.

No deixem les previsions poc realistes, perquè la famosa llei express sobre desnonaments, que va vendre el govern del PP, a bombo i plateret, ara resulta que no beneficiarà a les 600.000 persones anunciades pel ministre De Guindos, sinó a 120.000, tot i que segons va matitzar ahir aquesta és només una projecció, que segurament, afegeixo jo, també anirà a la baixa, previsiblement es clar.

I el President d'Extremadura, José Antonio Monago, s'omplia d'orgull i satisfacció a l 'anunciar, no retallades, sinó que el govern farà efectiu la paga de nadal dels funcionaris d'aquella regió. Comunitat, que no oblidem, és la que té gairebé un 30 % de funcionaris respecte la població treballadora, i a més , és un dels territoris més beneficiats de la solidaritat de la resta d'autonomies. Ara s'entén una mica més, la frase que un dia pronuncia el president extremeny, 'Catalunya demana i Extremadura paga', això sí, amb els diners dels altres.


Espanya té un problema: Catalunya

Bon dia i bon dijous internautes. El focus polític de la jornada se centrava ahir en la primera trobada entre els líders de CiU i ERC. Amb un nou escenari polític, Artur Mas busca suports i la primera porta que ha trucat és la d'Oriol Junqueras, líder del principal partit de l'oposició. Un càrrec que sembla continuarà ostentant, ja que reiterava la seva negativa a entrar al govern, però amb matitzos, ja que demana a la força guanyador que canvii el rumb en polítiques nacionals i socials. A canvi ofereix quatres grans punts d'acord: investidura, pressupostos, consulta i política exterior.

Aquesta actitud d'Esquerra es veu, per part de l'òrbita nacionalista com un 'vull i no puc, i no s'acaba d'entendre perquè no formen part d'un govern que ha dedicit fer un gir radical cap a la independència, i només mostren el seu suport puntual, segurament per si les coses van maldades, puguin protestar al carrer. No sabem si aquesta manca d'implicació ve per una simple estratègia o bé per una manca de preparació política per governar.

En aquest sentit, després d'uns dies, l'Assamblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència, tres de les principals organitzacions independentistes feien un balanç dels resultats electorals. La conclusió que en treieren fou una diversificació del vot independentista i l'impuls d'un debats entre aquestes forces per fer un govern fort. Acord sobiranista que per cert, segons les organitzacions hauria de deixar al marge el PSC, per la seva vinculació amb un PSOE que compta amb dirigents poc tolerants amb les aspiracions catalanes.

Parlant dels socialistes, n'eren uns quants els que participaren a Madrid en un debat sobre el Model d'Estat. Entre els convidats hi havia Felipe González, Maria Dolores de Cospedal, Miguel Herrero de Miñón i Miquel Roca. Un dels que sorprengué l'auditori fou un altre amic de Catalunya, l'expresident extremeny, Rodríguez Ibarra, el qual va llançar una proposta per tal que Felipe González i el Príncep Felip liderin un nou pacte institucional que garanteixi la convivència a l'Estat. Una proposta que rebé una resposta inquietant per part de l'Audiència, perquè sent un clar reflex de la filosofia mesetaria esclataren a riure. Miquel Roca, poc prodigat en les seves aparcions públiques, tornà a posar negre sobre blanc i s'adreça als seus companys recordant-los que ja fa dècades que Espanya té un problema i s'anomena Catalunya. Fins que més enllà de l'Ebre, això no ho tinguin clar, i enlloc de riure-se'n s'ho prenguin seriosament, aquest país no aixecarà el cap.

El mercuri és molt tòxic

Bon dia i bon dimecres internautes. Un dels elements químics més tòxics que forma part dels metalls pesats és el mercuri. Contaminat és com està el PSC on al marge dels pitjors resultats de la història ara se li afegeix un nou cas de corrupció urbanística. En aquest cas, a Pere Navarro no li ha tremolat el pols i ha suspès temporalment dels seus càrrecs a l'executiva, al número 2 dels socialistes catalans, Daniel Fernández, i al responsable municipal del partit, l'alcalde de Sabadell, Manel Bustos. El balanç a hores d'ara és de 12 detinguts i 26 imputats, entre empresaris, funcionaris i polítics.

Segons les primeres informacions, aquesta xarxa estaria cobrant el 3% de les adjudicacions a les empreses guanyadores. Això sí, exigien com a mínim 120.000 €, o sigui que res de la voluntat. Aquestes quantitats s'haurien repartit entre els polítics i funcionaris de la trama que, afecta els ajuntaments de Sabadell i Montcada i Reixac. Si es confirma aquest nou episodi, seria novament paradoxal perquè fa només 2 anys que la ONG Internacional premiava l'ajuntament de Bustos com a Municipi més transparent d'Espanya. O tenien poca vista o bé tenien subvenció municipal.

En el context internacional els mitjans continuen parlant del conflicte català, i a diferència de la caberna mediàtica madrilenya, apunten que el govern espanyol no pot mirar cap a un altre cantó, pensant que l'independentisme s'ha fos com el gel a l'estiu, però resulta que ara estem a la tardor i les temperatures fredes mantenen aquest sentiment sobiranista entre la ciutadania. Altra cosa és que aquesta voluntat s'hagi fragmentat en diversos partits, però el cert és que segons mitjans estrangers, tan prestigiosos com The Guardian i The New York Times, no entenen com el cap de l'executiu espanyol no comença a fer gestos a partir del nou panorama clarament sobiranista al Parlament de Catalunya.

Acabem la mossegada parlant d'una notícia econòmica transcendent perquè CaixaBanc ha comprat el Banc de València, rescatat ara fa uns mesos pel FROB per la seva delicada situació. No oblidem que l'entitat catalana, presidida per Isidre Fainé, és de les que menys partidaries del procés sobiranista, com ja li ha recordat a Artur Mas en més d'una ocasió, i si no fixeu-vos si amb la nova adquisició el Banc de València canvia de nom o no, per tal de no ferir susceptibilitats dels poders fàctics valencians, tradicionalment poc amics de tot allò que fa olor a català. I una dada que potser a molts els resultarà curiosa: el principal patrocinador del programa de ràdio de Federico Jiménez Losantos, conegut àmpliament pel seu amor a Catalunya, resulta que també és La Caixa. Coses de la vida.

Esquerra té la clau

Bon dia i bon dimarts internautes. Ahir era una dia tradicional pel que fa a l'anàlisi que les executives dels partits polítics fan dels resultats electorals. A destacar que segueix imposant-se el missatge generalista que tothom ha guanyat, excepte Solidaritat per la Independència. Aquesta tècnica de marketing polític, per amagar les coses que no han anat bé, ja fa temps que està instaurada en aquest país i és fonamental per evitar fer autocrítica que sempre fa una mica més de mal.

Tot i això, el quadre a pintar no és precisament fàcil i es comencen a veure els primers moviments per formar govern. En una compareixença pública, Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida van analitzar uns resultats inesperats i a la baixa. Interessants foren els plantejaments dels líders de la coalició guanyadora, perquè malgrat considerar que no podran governar en solitari, ambdós protagonistes s'inclinen per companys de viatge diferents. Mentre la prioritat per Mas és ERC, pel líder d'Unió és el PSC. Algunes veus de Convergència culpen Duran del trasvassament de vots cap a Esquerra, degut a la seva poca implicació en l'opció sobiranista, endegada pel President de la Generalitat.

El gran triomfador de la nit electoral fou Oriol Junqueras, que fent ús d'un discurs clar, sense crits i pedagògic va aconseguir incrementar substancialment el nombre de diputats, sorprenent a propis i estranys. Preguntat pels periodistes sobre el camí que emprendrà Esquerra, el líder republicà es fa estimar i no vol comprometre's precipitadament, perquè vol una sèrie de condicions i un full de ruta amb dates i accions concretes, entre elles que CiU trenqui amb el PP en les institucions on governen junts. L'altre escull que separa a les formacions i que, sens dubte és una patata calenta són les futures retallades que haurà d'aplicar el nou govern català, que sembla rondarien els 4000 milions. Un fet que a ningú agrada, sobretot perquè resulta més còmode mantenir-se a l'oposició i no patir un desgast que no pas ser-ne copartícep al govern. Esquerra té la clau d'una vivenda anomenada Catalunya, però recordem que vivim en un context on cada vegada hi ha més desnonaments que provoquen la pèrdua d'habitatges amb el conseqüent retorn de les claus.

D'altra banda, el PSC no es mostra disposat a donar suport al futur govern, entre altres coses perquè amb prou feines estan digerint els pitjors resultats que han patit els socialistes catalans. Tot i així, Duran i Lleida és sabut que prefereix una partit no independentista, per pactar i posar en solfa la famosa Sociovergència. Pere Navarro, malgrat aquests resultats dolents, es mostra confiat en que l'executiva del partit li doni suport, sobretot perquè esperaven perdre molt més i encara s'han mantingut com a tercera força al Parlament. En conclusió, un gran triomf segons veus socialistes perquè hauria pogut ser pitjor, no sé si pitjor era formar part del grup mixt.

Acabem l'anàlisi d'avui, no sense parlar d'un gran estadista mundial anomenat José María Aznar, el President del laboratori d'idees del PP, segueix presentant les seves memòries i aprofita l'avinentesa per carregar contra els catalans. Ahir per exemple, afirmava que 'els nacionalistes no han estat mai bons governants i només han provocat embolics i generat problemes'. Sembla que del famós pacte del Majestic signat amb CiU, no se'n recorda, una paradoxa interessant sent l'autor d'un llibre de memòries on per cert tampoc recorda com va contribuir a difondre les mentides sobre la guerra d'Iraq amb l'ajuda dels seus amics Bush i Blair.




Tranquilitat i bons aliments

Bon dia i bon dilluns internautes. La incògnita s'ha desvetllat i el poble s'ha pronunciat contradint tots els pronòstics apuntats per unes enquestes gens afortunades, ja que cap d'elles, ni una, encertaren. En una primera anàlisi és evident que la campanya de CiU no ha quallat, probablement per diversos factors com: guerra bruta des de Madrid, les retallades i segurament una estratègia equivocada, donant per fet que podrien assolir una majoria absoluta clara. Per tant, Artur Mas, malgrat haver guanyat les eleccions, ha fracassat en aquests comicis.

Toi així, no cal oblidar que els partits partidaris de l'Estat propi són majoria al Parlament i si a més, sumem els que defensen el dret a decidir aleshores el panorama no és tan dolent com se'ns vol vendre des de la capital del Reino. A grans trets no us aniré repetint el nombre de diputats, perquè a hores d'ara tothom els coneix, però si que m'agradaria posar sobre la taula algunes incògnites que marcaran aquesta nova legislatura:

- El retrocés de la coalició nacionalista, donarà un paper més important a Duran i Lleida, que sempre s'havia mostrat contrari a radicalitzar el missatge nacionalista?

- Si tan afeblida ha quedat l'opció sobiranista, perquè el PSC ha tret els pitjors resultats de la història i el PP ara ja no és la tercera força sinó la quarta?

- Acabarà pactant ERC amb CiU, tenint en compte el desgast que poden provocar les futures retallades que es produiran aviat?

- Els partits compromesos amb el dret a decidir consensuran una proposta conjunta per fer possible la consulta?

- Per què la premsa internacional fa una lectura ben diferent de la de Madrid i diu que el procés sobiranista no s'ha acabat sinó que s'ha reorganitzat?

- El missatge poc clarificador, sovint contradictori, d'Europa respecte a l'expulsió o no de Catalunya ha influit en les votacions d'ahir?

- Si els partits independentistes haguesssin pactat una llista única, els resultats haurien estat els mateixos?

- El divorci entre Laporta i Solidaritat ha provocat que la formació de López Tena desaparegui de l'arc parlamentari?

- Les informacions del diari El Mundo han fet punxar les expectatives de CiU o han estat les retallades?
 

Aquestes són algunes de les preguntes que ens hauríem de plantejar i de ben segur ben aviat anirem aclarint. Aquells que al llarg de la jornada d'ahir em vareu escriure desanimats pels resultats, no defalliu, perquè si rememorem el que passava fa només un any, ningú podia creure que arribéssim fins aquí. Un Estat no és construeix en dos dies, i requereix el seu temps de marinat, per què malgrat alguns tenen molta pressa, un país no pot fer-se de pressa i corrents. Òbviament el full de ruta que tenia Artur Mas s'ha vist alterat pels resultats, però no només cal dur a terme moltes negociacions entre els partits per fer una consulta sinó que el procés ha de seguir marcant-lo també la societat civil que l'11 de setembre del 2012 va sortir al carrer. Tranquilitat i bons aliments, que encara tenim molta feina a fer tots junts.

¡Silencio todo el mundo!

Bon dia i bon divendres internautes. Si un guionista de cinema volgués, ni fent-ho expressament, aconseguiria elaborar un guió tan esperpèntic i felinià, amb personatges que semblen més d'una pel·lícula de sèrie B que de la pròpia història. Com sempre la crua realitat s'imposa i fa que apareguin fantasmes del passat que, pensàvem ja havien passat a una altra dimensió. És el cas d'un dels colpistes més coneguts d'Espanya, el tinent coronel Antonio Tejero, famós pel seu crit de guerra, pistola en mà al Congrés de Diputats, ara fa 31 anys.

El guàrdia civil ha tornat a l'actualitat, i no és casual que ho hagi fet el 20 de novembre, per presentar una denúncia per conspiració i sedició contra Arturo Mas. Que això ho faci un demòcrata de tota la vida com ell, no és una simple anècdota elevada a categoria, si tenim en compte el context de crisi institucional que viu Espanya, on sembla que per frenar les aspiracions legítimes dels catalans s'hi val tot.

Parlant de guerra bruta, una de freda i una de calenta. El Fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anunciar una investigació per un pressumpte delicte de calúmnia del diari El Mundo contra el President de la Generalitat. Poc després, sembla que el moviment sísmic que afeblia la versió del rotatiu, arribà a oïdes del Fiscal General de l'Estat, que sense tremolar-li el pols renyà públicament el comportament del fiscal a Catalunya, potser per voler fer massa bé la seva feina.

En aquesta recta final de les eleccions, el clima enrarit entre CiU i PP s'escalfava encara més, quan Artur Mas culpava obertament Mariano Rajoy d'haver filtrat un fals esborrany al diari de Pedro J. Ramírez. Evidentment, Rajoy ho desmentia, igual que en el seu dia, també deia que no apujaria mai impostos.

Si fa un moment fèiem referència a personatges casposos, cal assenyalar que el govern espanyol ha decidit cedir el Palau de Congressos de Madrid a la Fundación Francisco Franco, per tal que celebrin un homenatge en motiu dels 120 anys del naixement del dictador. Una altra mostra del caràcter democràtic de l'executiu de Rajoy.

Acabem amb una reflexió, que si us pareu a pensar no és tan desgavellada com pugui semblar. Fixeu-vos, fa poques hores Alícia Sánchez-Camacho feia una patinada al debat de 8TV quan mostrà a càmera un gràfic amb possibles mesures d'estalvi. La suma dels imports però, no era correcta. I aquí ve la meva teoria més o menys malèvola: no serà que la persona que va elaborar el gràfic i la suma també forma part de la Delegació del Govern a Catalunya, que per cert sempre comptabilitza menys manifestants dels que realment hi ha.

País tercermundista?

Bon dia i bon dijous internautes. Un que és amant de les cites i refranyers populars troba autèntiques perles que descriuren perfectament certs comportaments i personatges. Én una entrevista a la candidata Alícia Sánchez-Camacho al programa Àgora, el periodista Xavier Bosch li desmuntà un dels arguments que la líder del PP Català venia emprant des de feia dies. Segons documentava, la Unió Europea responia el 2004 una pregunta sobre la independència d'Algèria, en la qual s'afirmava que en un procés de secessió un nou estat seria Tercermundista. En realitat el text no deia Tercermundista sinó Tercer estat. Al corregir-la amb la cita original, Sánchez-Camacho s'escudà en que aquesta dada li havien facilitat  des del govern de Madrid, on per cert no deuen recordar que 'antes se coge a un mentiroso que a un cojo'

Ahir, debat estrella a 8tv conduit magistralment pel mestre Cuní. A partir d'un nou format a 3, el programa i el moderador donaren més joc que no pas el que vam seguir a la televisió pública catalana. A grans trets, poques novetats ofertaren els candidats de CiU, PP i PSC. Tot i així, l'encara líder dels socialistes catalans, torna a perdre l'oportunitat de reivindicar-se com una alternativa amb cara i ulls, perquè l'etiqueta del federalisme no acaba de quallar ni entre la ciutadania ni entre els votants socialistes. En alguns moments, malgrat els intents de Josep Cuní, semblà més un cara a cara entre Alícia Sánchez-Camacho i Artur Mas, que per cert, en varies ocasions van fer un front comú per culpar al Tripartit del deute generat durant el seu mandat, és a dir la vella tàctica del 'i tu més'.

A diferència del discurs que el PP va escampant per Espanya, al debat no afloraren les informacions publicades pel diari El Mundo sobre comptes secrets a Suïssa. Això sí, el ministre més bromista dels populars, Cristóbal Montoro no se'n va poder estar de fer el seu comentari burleta al Congrés de Diputats. Segons el titular d'Hisenda, ha de ser Artur Mas el que ha de comparèixer per donar explicacions sobre els comptes no declarats, donant per certes les informacions del diari. Evidentment, l'esborrany policial segueix sense aparèixer.

Finalitzem l'editorial parlant del vídeo del Financial Times on s'esplica que Catalunya sortiria beneficiada i seria autosostenible, tant que fins i tot, seria l'estat més ric del sud d'Europa superant països com Portugal, Grècia, Itàlia i Espanya. Aquí queda la dada d'un dels diaris més prestigiosos en informació econòmica. Segur que a Madrid no el llegeixen.