Càlculs matemàtics

Bon dia i bon divendres internautes. Els amants de les matemàtiques a diferència dels amants de les lletres afirmen que en aquesta vida nostra tot és susceptible de ser comptat, fins i tot, les coses més etèries. Potser aquest plantejament se l'ha fet un catedràtic de la Universidad Complutense de Madrid, el qual s'ha dedicat a calcular quants soldats serien necessaris per ocupar Catalunya. Finalment, el mètode emprat li ha servit per obtenir un resultat de 270 mil efectius els que serien necessaris per submetre militarment el poble català. Uns càlculs que a part de ser provocadors em recorden aquells que feren certs matemàtics i científics en aquella Alemanya que acabà aplicant la Solució Final per acabar amb el problema jueu, que tant els molestava.

Ahir coneixíem les intencions del Ministeri de l'Interior, el qual pretén impulsar una llei que prohibeixi la difusió d'imatges de la policia en l'exercici de les seves funcions, si això comporta un perill clar. És curiós que de mica en mica, els drets individuals i les llibertats van acotant-se més i més, sobretot perquè amb aquesta mesura qui vigilarà als vigilants? Gràcies a que molts ciutadans han aportat gravacions dels excessos comesos per la policia en les darreres manifestacions contra el govern. Paradoxal i preocupant que un govern que s'aferra tant a la constitució vulgui amagar actuacions de violència gratuïta que un cop públiques són difícils de justificar.

Polèmiques declaracions les del Conseller d'Interior, Felip Puig, instant als Mossos d'Esquadra a mantenir-se fidel al govern davant el conflicte amb Espanya. El Sr. Puig no és un simple polític i per tant no pot posar en un compromís al cos policial de la Generalitat ja que com tots els gremis hi haurà múltiples sensibilitats polítiques. Arribat el cas de conflicte a l'hora de celebrar un refèrendum veurem si els mossos fan cas a la legislació vigent o també defensen la democràcia per sobre de les lleis, però posar-los públicament en aquesta tesitura no és precisament de rebut.

Aquests dies que l'ensenyament ha tornat a la palestra el govern balear del PP s'ha mostrat obertament partidari de l'espanyolització de l'ensenyament. Tant és així que ha anunciat l'eliminació per decret de la immersió lingüística. Una decisió que no s'adiu amb la voluntat de la majoria de pares i mares que fins ara només han triat el castellà com llengua vehicular en un 13%. Aquest suposat bilingüisme defensat també des de València no és real, perquè l'Administració al veure's superada per la opció catalana destina molts menys recursos per a que l'elecció no sigui precisament equitativa i factible.

Una altra de les veus del govern que es feia sentir era la de la ministra de treball, Fátima Báñez, la qual emplaçava el govern d'Artur Mas a preocupar-se més dels aturats i menys de la independència. El Conseller Mas-Colell no trigà a respondre la ministra recordant-li que potser Espanya s'hauria de preocupar més del 25 % d'aturats enlloc d'anar culpant als altres sense mirar el que té a casa.

I José María Aznar segueix fent les Amèriques. L'expresident en una conferència a Miami advertia, sense esmentar-lo, al President de la Generalitat de les possibles conseqüències penals que tindria si es convoqués un referèndum d'autodeterminació, que segons l'exmandatari espanyol seria paper mullat. Em fa gràcia que això ho digui algú que en el seu dia va votar contra la constitució que tant defensa ara.

Reaccions: