Som a l’aire

Des de l’antena altiva, escampant critiques i paraula viva.

Opinions sinceres

L’anàlisi crítica i àcida d’allò que està passant

Una pinzellada àcida amb gotes d’humor

Perquè no cal farcir la informació amb paraules que no s’entenen.

Com un bon vi

Si la collita és bona, l’aroma i el perfum informatiu té un altre gust, no?

L'Amor mal entès

Bon dia i bon dimecres internautes. L'escriptora francesa Françoise Sagan va dir en una ocasió que Estimar no és només agradar, és sobretot comprendre. D'incompresos en aquest món nostre, que ens ha tocat viure, n'hi ha un munt. Una d'elles és l'exministra de Defensa Carme Chacón, derrotada per Alfredo Pérez Rubalcaba en el darrer congrés del PSOE. La dirigent socialista ha concedit una entrevista polèmica al diari El Mundo en que és mostra clarament en contra del dret a decidir i diu que si es vol canviar el model d'estat cal que es consulti a tots els ciutadans espanyols per canviar la constitució. Segons Chacón l'espoli fiscal és només una invenció d'Artur Mas per amagar el fracàs de les seves polítiques.

Les relacions d'amor també poden patir alt-i-baixos. Incerteses i dubtes com les que sembla tenir la Comissària de Justícia Viviane Reding, que en poc menys d'un mes ha canviat d'opinió, passant del blanc al negre. La manca de criteri no deixa precisament en bon lloc la  comissària, que en una carta adreçada al govern espanyol demana que abans de pronunciar-se sobre la independència, cal que primer ho arreglin Espanya i Catalunya. En resum, ara que l'IVA pels serveis funeraris ha augmentat notablement,  Reding ha volgut treure's el mort de sobre.

Les expectatives electorals del PP català no deuen ser les millors si tenim en compte les darreres declaracions d'Alicia Sánchez-Camacho, en que demana reunir-se amb Artur Mas el dia després dels comicis. Segons la líder popular, Mariano Rajoy està disposat a fer gestos importants i millorarà el finançament autonòmic. La Presidenta del PP diu que amb aquesta millora la independència quedarà desdibuixada i relegada a un segon pla. Em temo que si comencen cedint i fent gestos de conciliació com aquests és que veuen venir l'inevitable.

Aquests dies que els pals a Catalunya venen de totes bandes, hem llegit i escoltat comentaris en forma de crítiques corrossives per la dramàtica situació de la Tresoreria catalana i pel rescat demanat per la Generalitat al Fons de Liquiditat autonòmic. Ara bé, ahir les Conselleries d'Agricultura i Justícia de la Generalitat Valenciana es quedaven sense llum per falta de pagament. L'única excusa que deuen estar estudiant des del PP per justificar aquesta manca de liquiditat d'una de les autonomies tradicionalment populars, podria ser que la companyia elèctrica tingués accionariat català i per això els han tallat el subministrament.

Barcelona recordarà Barrera

Bon dia i bon dimarts internautes. L'Ajuntament de Barcelona concedia a títol pòstum la medalla d'or de la ciutat al Molt Honorable Sr. Heribert Barrera. Els expresidents Jordi Pujol i Joan Rigol assistiren a un acte on es glossà la figura de l'expresident del Parlament, desaparegut l'estiu de l'any passat. El President Pujol destacà la figura del dirigent republicà que es mantingué íntegre i fidel al poble de Catalunya. Com anècdota destacaré el discurs de la seva vídua, Misercordia Pellicer, que malgrat no ser política feu el millor discurs, clar, concís i emotiu, en què retratà perfectament Heribert Barrera. Tancà l'acte l'Alcalde Xavier Trias que es comprometé a donar el nom del polític a un espai de la ciutat encara per determinar.
Una imatge de l'acte
En un altre àmbit, l'actualitat política venia marcada per dos dirigents del PSOE. Alfredo Pérez Rubalcaba en una entrevista a Onda Cero es mostrava totalment en contra de la reforma constitucional que vol impulsar el PSC, en la que s'inclouria el dret a decidir. I per acabar-ho d'arreglar, l'expresident del Congrés, José Bono, feia unes polèmiques declaracions afirmant que els socialistes catalans haurien d'expulsar del partit els que no creuen en la unitat d'Espanya. Aquestes manifestacions no sentaren massa bé al carrer Nicaragua i en una compareixença d'última hora, desautoritzaren Bono comparant-lo amb un dirigent de la FAES de José María Aznar. El PSC hauria de plantejar-se que amb amics com aquests, qui necessita enemics?

En plena precampanya electoral a Catalunya el PP comença a canviar el discurs hostil i ara aposta per exaltar els valors i les tradicions catalanes, vist que l'altra estratègia no feia més que generar independentistes, a través del factor causa-efecte. En dos vídeos factoria PP, diversos dirigents i alts càrrecs populars expressen la seva estimació vers Catalunya. Ara bé, mentre aquí fan això, a la capital del Reino, Fiscalia i Advocacia de l'Estat continuen treballant contra la consulta que ha promès convocar Artur Mas.

Fent gala d'un imperialisme caduc i mal entès, sorgia la notícia que Espanya boicotejarà les reunions tècniques del Consell Europeu si no hi ha servei de traducció i interpretació al castellà.¨Fins avui, les llengües habituals són l'anglès i el francès, però quan hi ha una tercera llengua, ni els eurodiputats socialistes ni populars hi assistiran a menys que se'ls faciliti la traducció. A l'igual que el Senat, el Parlament Europeu s'ha convertit en un cementiri polític on acostumen a anar-hi els que volen jubilar-se o bé els que els partits volen perdre de vista perquè no molestin. Potser caldria ser un xic més exigents amb els polítics que enviem a Europa i demanar-los que almenys, parlin altres idiomes que no sigui només el de Cervantes, tot i que, si no ho exigim ni al President del Govern, que volem demanar als altres?


Per Terra, Mar i Aire

Vés a: Els pescadors treuen ferro a la inspecció d'un vaixell de l'ArmadaBon dia i bon dilluns internautes. La tardor climatològica ja la tenim aquí, un fred matiner que ens recorda les relacions actuals entre Espanya i Catalunya. Fent ús dels seus recursos, l'Estat està pressionant des del Ministeri de Defensa a través de l'exèrcit. Si els darrers dies hem anat coneixent les denúncies dels veins d'algunes comarques sobre els vols a baixa altura de caces, el cap de setmana ens assabentàvem del cas d'un pesquer de Roses que es veié sorprès per un vaixell de l'armada el qual l'abordà exigint-li que hissés la bandera espanyola, no fos cas que oblidessin que com deia Rajoy el cap de setmana 'Catalunya es Espanya'.

Segons publica El Mundo el govern ha creat una unitat de crisi per fer front a una possible independència de Catalunya. Aquest equip estaria format entre altres pel Ministre de Justícia, el Fiscal General de l'Estat i l'Advocada de l'Estat. Segons el rotatiu, el govern vol armar-se d'arguments legals per lluitar contra les ànsies de tenir un Estat Propi per part d'un territori rebel.

Una de les incògnites que planejaven sobre CiU era saber si al seu programa electoral inclourien la Independència. Tot i que no la citen directament, sí que aposten per assolir un Estat Català, amb propostes sobre gestió d'infraestructures, ocupació, sanitat, pensions, etc. Malgrat els anuncis de diàleg que Mariano Rajoy ha fet a Barcelona, Artur Mas ha afirmat que ara és moment de treballar en un nou camí perquè 'Espanya no és l'aliat de Catalunya i cal vincular-se directament a la Unió Europea.' 

Parlant de la Unió Europea, posem la mirada a Grècia. Un seriòs debat sobre el periodisme està portant una nova crisi al país hel·lènic. Aquesta vegada per unes dades compromeses que ha publicat la revista 'Hot Doc', la qual assegura que es tracta d'una llista de titulars de comptes a Suïssa que les autoritats franceses van lliurar a Grècia el 2010. Entre els titulars hi hauria entre altres, polítics i membres de famílies benestants. El periodista que ha publicat aquests noms ha estat detingut sota l'acusació d'haver infringit la Llei de Protecció de Dades. Quina llàstima que enlloc de matar al missatger no es posi fil a l'agulla a l'evasió de capital que pràctica la flor i nata grega.

L'encara líder del PSC afirmava que la independència és un camí cap el precipici i prometia que si els socialistes governen les retallades en sanitat i ensenyament s'acabaran. Com no tingui una bareta màgica, em temo que Pere Navarro acabaria fent el mateix que s'ha vist obligat a fer el President de la República Francesa, el socialista François Hollande, que trencant la seva promesa, ha fet una de les pujades d'impostos més grans dels darrers anys al país veí.

Acabem, no sense fer-nos ressó de l'ingrés a l'Hospital de l'expresident José Maria Aznar, el qual ha patit una gastroenteritis aguda aquest cap de setmana. No sabem si la causa és fruit de les darreres declaracions sobre Catalunya, però em consta que aquesta dolència pot fer que els pessebristes catalans tornin a vendre enguany el Caganer Aznar.




Ja us el podeu quedar

Bon dia i bon divendres internautes. Amb un pam de nas es deurien quedar els responsables del Ministeri de Cultura, després que l'escriptor madrileny Javier Marías rebutgés el Premi Nacional de Narrativa, otorgat recentment i dotat amb 20 mil Euros. Marías va voler deixar clar que és conseqüent amb la seva decisió de no acceptar premis oficials perquè vol continuar sent independent, ara bé, no va estalviar-se una crítica per un ministeri que considera que està fent una política franquista. Tot una plantufada literària.

Parlant del ministre acolorit, José Ignacio Wert, que segons diuen diverses fonts no té precisament massa amics entre els consellers d'educació del propi PP, va tornar a sortir a la palestra per dir que caldria modificar els continguts dels llibres de text catalans. Segons el titular de cultura, aquests manipulen i inculquen la consciència independentista als alumnes. Realment, és una llàstima que aquest senyor no hagués anat a dirigir Televisió Espanyola tal com estava previst. Un fet força desconegut que s'explica perquè el candidat que tenia Rajoy per ser ministre va descartar-se precipitadament perquè el personatge resultà esquitxat pel cas Urdangarin.

Josep Cuní entrevistava ahir el President de la Generalitat a 8TV. Artur Mas es mostrà ferm en les seves conviccions i explicà que el primer que vol fer, en cas que les forces sobiranistes guanyin les eleccions, és negociar amb Madrid. En el supòsit que Espanya no permeti el referèndum, el Pla B és aprovar una llei de consultes catalanes. Si això tampoc fos possible, aleshores demanaria ampara a Europa i al Món. El diari britànic Financial Times publicava un article parlant de la legitimitat per efectuar una consulta a Catalunya i pronosticava que Europa probablement donaria suport, un cop esgotades les altres vies.

Si l'ofensiva antiindependentista segueix, a casa nostra la societat civil va fent el seu camí. La patronal PIMEC feia pública una enquesta entre els seus associats en que el 67% de les PIMES catalanes es mostren a favor d'un Estat Propi. En un altre àmbit, més d'una quaratena de Col·legis Professionals com el d'economistes, metges, advocats... han signat un document que també defensa l'Estat Propi, després de la negativa del govern de concedir el Pacte Fiscal.

Acabem l'editorial amb dos nous episodis del Club de la Comedia. La Fundación Francisco Franco ha demanat la proclamació de l'Estat de Guerra i la detenció d'Artur Mas. El segon episodi ens el porta el diari ultradretà Alerta Digital, el qual en un artícle esperpèntic subratlla que 'la independencia llevaría al genocidio de niños y a los españoles les obligarían a exiliarse o los matarían'. En fi, val més riure i no fer-se mala sang.

Maria Badia

Bon dia i bona hora internautes. Sorpresa la que ens arribava des d'Europa després de fer-se pública la dimissió de l'eurodiputada Maria Badia, fins ahir numero dos del PSOE a Europa. El seu pecat? Doncs haver signat una carta, que ja vam comentar aquí, en que juntament amb altres eurodiputats catalans emplaçaven a Europa a defensar Catalunya en cas que Espanya fes ús de l'exèrcit, tal com amenaçava fa uns dies Alejo Vidal-Quadras.

Les pressions rebudes tant des de la direcció del PSOE com del PSC demostren la manca de democràcia que existeix en aquestes formacions, teòricament independents l'una de l'altra. Tan greu és demanar l'empara a algú que impedeixi l'ús de la violència militar? Alfredo Pérez Rubalcaba després d'estar 3 dies desaparegut, vistos els mals resultats a Galícia i Euskadi, qualificava de profundament equivocada la carta enviada a la comissària Reding, i l'encara líder dels socialistes catalans no ajudava precisament la seva companya de partit, Maria Badia.

Coincidint amb els nous exèrcicis acrobàtics de caces de l'exèrcit sobre comarques catalanes, volant a pocs metres, Oriol Junqueras exhortava el president espanyol que es pronunciï i es comprometi públicament a no usar l'exèricit contra Catalunya. Una demanda que molt ens temem no tindrà resposta per part de l''executiu espanyol.

L'enquesta que RAC1 està donant a conèixer aquests dies mostra un fet interessant: els votants de CiU no pensen que el President Mas arribi fins al final en el procés cap a l'Estat Propi, a diferència del que sí pensen els votants d'ERC. Un altre fet destacat és el canvi de posició que adopten els enquestats, perquè si la independència suposés sortir d'Europa, aleshores guanyaria el No. Per aquest mateix motiu s'està internacionalitzant el conflicte, per mostrar que Catalunya sempre ha tingut una clara identitat i vocació europea.

La perla ens la tornava a brindar José María Aznar, el qual en un acte de la FAES, tornava a fer gala de la seva belicositat més extrema. Fent ús del seu característic discurs caspòs i caduc, l'expresident del govern afirmava que Espanya no es trencarà i que en l'hipotètic cas que això passés, Catalunya s'hauria trencat abans. Al marge d'aquestes consideracions, Aznar va demanar una profunda reforma del model autonòmic, que eviti noves temptatives sobiranistes. L'anècdota, és que el marc on feia aquestes declaracions fou l'entrega del premi a la llibertat otorgat a l'escriptor Vargas Llosa, un altre amic com Aznar dels catalans que pensem diferent. Probablement, el President de la FAES oblida que els comicis catalans estan a tocar i els resultats dels mateixos poden donar una clara victòria als partits sobiranistes. Com deia un dels pares d'Europa, Konrad Adenauer, 'En política l'important no és tenir raó sinó que la hi donin'

Soroll a Europa

Bon dia i bon dimecres internautes. Insòlit el que vam veure al Parlament Europeu al parlar sobre Catalunya. Curiosament, no fou un català que portà la discussió a la cambra sinó Derk Jan Eppink, que criticà durament la posició de Vidal-Quadras i el comparà amb Franco pel fet de demanar la intervenció de la Guardia Civil a Catalunya. L'eurodiputat flamenc exigí als populars espanyols que deixessin votar el futur dels catalans. La resposta fou la de sempre, la constitució no ho permet.

Mariano Rajoy es posà les piles al Senat i respongué diverses preguntes dels senadors catalans. El President del Govern explicà que en la famosa reunió amb Mas, aquest últim, li exigí tenir un concert econòmic propi i es tancà en banda a trobar noves vies. Segons Rajoy el que cal és 'hablar, dialogar y escuchar', un fet que s'hauria d'aplicar el propi executiu espanyol, tot i que jo afegiria 'hablar, dialogar, escuchar y callar', si tenim en compte els estirabots amb que surten els ministres populars. Per rematar la seva intervenció, el líder popular explicà que a hores d'ara ningú no li ha demanat un referèndum. Potser que s'escolti una mica ell, que dóna tants consells als altres.

El comissari europeu Joaquín Almunia rebaixava el to del discurs espanyol i afirmava que 'no és honest dir que un territori segregat quedaria fora d'Europa'. Una altra veu que contradiu la línia del PP i ho fa des de la mateixa institució. I és que a hores  d'ara deuen ser molts els juristes que estan estudiant aquesta nova hipotesi de secessió dels estats membres, donat que no hi ha una legislació clara al respecte.

El ministre Montoro tornava a la càrrega al Congrés de Diputats, en el marc del debat de pressupostos. El titular d'Hisenda tornava a esmentar la negativitat que suposa el sobiranisme d'algunes regions i anunciava que la recessió s'acabarà l'any que ve. Potser li haurien de tornar a explicar el conte d'un tal Pinotxo que al no ajustar-se a la veritat veia augmentat el seu nassarró en gran manera. Tampoc ajuda a la credibilitat del govern l'estudi realitzat pel Banc Mundial que denuncia que Espanya és un dels Estats del món on costa més crear una empresa, més fins i tot que Albània o Zàmbia. Ara bé, Espanya treu bona nota en els mecanismes que facilita per pagar impostos.




Salvados

Bon dia i bon dimarts internautes. Començarem parlant de Salvados, el programa que setmanalment presenta Jordi Évole a la Sexta. Interessantíssima l'entrevista que li realitzà a Artur Mas, la qual ens presentà un President de la Generalitat més proper. En un exercici magnífic de periodisme, el programa passejà Mas entre la ciutadania i vam conèixer el polític en la distància curta, desvetllant-nos alguns dels dubtes que encara tenim els ciutadans vers el full de ruta cap a l'Estat Propi.

En l'àmbit econòmic la situació no millora, ans al contrari. L'agència de qualificació Moody's ha rebaixat 2 esglaons més la qualificació del deute català i si a això afegim que ja'ha usat el 93% del Fons de liquiditat per  finançar només 8 comunitats autònomes, veurem que la l'economia no dóna cap treba. Ni tan sols el dèficit espanyol ha millorat, malgrat les continues retallades o reformes només s'ha aconseguit reduir 1000 milions d'euros degut a l'increment que ha suposat la despesa del rescat bancari. La gravetat és tal que els experts ja apunten que Espanya s'apropa cada vegada més a Grècia.

Atenció a la petició que han fet diversos eurodiputats catalans a la Comissió Europea, enviant una carta a la vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, per reclamar-li que les institucions comunitàries "intervinguin de forma preventiva per garantir que la resolució del conflicte català sigui pacífica i democràtica". En aquest sentit li han recordat que l'article 7 del Tractat de Lisboa preveu la possibilitat de suspendre el dret de vot d'un Estat membre com Espanya, si continua amenaçant militarment Catalunya.
Acabem amb un fet patètic que estem seguint aquests dies a través de RAC1. Els catalans que viuen a l'exterior s'estan trobant amb infinitat de problemes a l'hora de votar a les properes eleccions al Parlament. La queixa més comuna és la manca d'informació que des de les legacions diplomàtiques espanyoles els brinden. Aquesta desidia que en diferents consolats i ambaixades tenen, és preocupant, perquè genera una imatge del funcionariat realment lamentable, sobretot quan hi ha casos en que s'aconsella als ciutadans que vagin a votar a un altre país, perquè ells no disposen de competències ni informació per a que puguin exercir aquest dret democràtic. Com sempre, un país de pandereta.


Triomf Abertzale

Bon dia i bon dilluns internautes. La notícia del cap de setmana s'ha situat al nord, perquè Galícia i Euskadi han celebrat eleccions autonòmiques amb resultats ben diferents. Aquesta vegada les enquestes no s'han equivocat ni a un lloc ni a l'altre.

En terres gallegues el PP no només ha aguantat sinó que ha vist augmentada la seva majoria absoluta en tres diputats. Els socialistes han perdut 7 diputats i continuen la tendència negativa, ja que no han sabut fer una oposició amb cara i ulls en una terra considerada tradicionalment com a feu popular. La sorpresa la donava l'exlider del BNG, Xosé Manuel Beiras, que es presentava amb un nou partit després d'estat 7 anys fora del parlament.

Euskadi ha tingut una altra lectura, el nacionalisme ha triomfat clarament si tenim en compte els resultats de la força guanyadora, el PNB i de la segona força de la cambra basca, la coalició Bildu. La pèrdua de diputats de PP i PSOE, que no han rentabilitzat la seva aliança els darrers anys, ha causat les primeres valoracions crítiques en ambdós bàndols. A diferència dels socialistes que han fet autocrítica, els populars s'han escudat en la decisió del Tribunal Constitucional de permetre que els abertzales de Bildu poguessin presentar-se als comicis. Torna a repetir-se la història de les contradiccions, perquè ells que són tant constitucionalistes no els agrada gens una decisió del Tribunal Constitucional perquè, simplement, els perjudica electoralment.

L'augment de les forces nacionalistes a Euskadi hauria de fer veure al govern de Mariano Rajoy que alguna cosa està canviant i per solucionar-les no s'ha de posar una vena als ulls, com si no passés res, perquè això només ho fan els que no volen assumir responsabilitats. Tot i aquesta majoria, el procés basc poc té a veure amb Catalunya perquè les reivindicacions que s'han sentit en aquesta campanya no són especialment independentistes sinó més autogovern. Aquesta afinitat malentesa i mai corresposta que durant molt temps els catalans han sentit pels bascos, fa que Catalunya hagi emprès la seva pròpia via. Probablement, una camí sobiranista que després voldran aprofitar perquè els hi haurem aplanat les dificultats.

Parlant de dificultats, diuen que quan les coses van malament calen redreçar-les fent un canvi fort de timó, però permeteu-me que m'aventuri respecte a la situació dels socialistes, perquè el més probable és que l'aparell del partit no canvii res, i en tot cas, els partidaris de Chacón tornin a fer-se visibles per dir que encara que no ho sembli encara són allà. No veig Alfredo Pérez Rubalcaba amb predisposició a dimitir i a fer un gir copernicà que trenqui aquesta tendència negativa en suports que li està comportant la seva oposició tranquila. Fora de micròfons, són molts els socialistes que continuen dient que la pèrdua de vots ve de l'herència que els va deixar Zapatero.

Les paraules d'Artur Mas referint-se a la consulta a realitzar després de les eleccions com a segona volta, han provocat que l'encara líder del PSC, Pere Navarro hagi afirmat que ni malalts ni aturats poden esperar a resoldre la seva situació i que els joves així no tenen futur. Potser el que hauria de plantejar-se els seu futur és el Primer Secretari dels socialistes catalans ja que, amb el seu pla federalista que no convenç ni al PSOE, és possible que tampoc ho faci amb els electors i vegi repetits els resultats que han patit els seus companys a Euskadi i Galícia.

I Alberto Ruiz Gallardón continua prodigant-se fent aparicions per Barcelona. En un acte del Col·legi d'Advocats advertia que en cas d'Independència, els inversors marxarien massivament del Principat. El ministre de Justícia hauria de plantejar-se una altra hipotesi possible, perquè potser els inversors internacionals marxarien d'Espanya perquè sense Catalunya difícilment podrien fer front al dèficit de l'Estat i molt menys a tornar els famosos rescats d'Europa.


Càlculs matemàtics

Bon dia i bon divendres internautes. Els amants de les matemàtiques a diferència dels amants de les lletres afirmen que en aquesta vida nostra tot és susceptible de ser comptat, fins i tot, les coses més etèries. Potser aquest plantejament se l'ha fet un catedràtic de la Universidad Complutense de Madrid, el qual s'ha dedicat a calcular quants soldats serien necessaris per ocupar Catalunya. Finalment, el mètode emprat li ha servit per obtenir un resultat de 270 mil efectius els que serien necessaris per submetre militarment el poble català. Uns càlculs que a part de ser provocadors em recorden aquells que feren certs matemàtics i científics en aquella Alemanya que acabà aplicant la Solució Final per acabar amb el problema jueu, que tant els molestava.

Ahir coneixíem les intencions del Ministeri de l'Interior, el qual pretén impulsar una llei que prohibeixi la difusió d'imatges de la policia en l'exercici de les seves funcions, si això comporta un perill clar. És curiós que de mica en mica, els drets individuals i les llibertats van acotant-se més i més, sobretot perquè amb aquesta mesura qui vigilarà als vigilants? Gràcies a que molts ciutadans han aportat gravacions dels excessos comesos per la policia en les darreres manifestacions contra el govern. Paradoxal i preocupant que un govern que s'aferra tant a la constitució vulgui amagar actuacions de violència gratuïta que un cop públiques són difícils de justificar.

Polèmiques declaracions les del Conseller d'Interior, Felip Puig, instant als Mossos d'Esquadra a mantenir-se fidel al govern davant el conflicte amb Espanya. El Sr. Puig no és un simple polític i per tant no pot posar en un compromís al cos policial de la Generalitat ja que com tots els gremis hi haurà múltiples sensibilitats polítiques. Arribat el cas de conflicte a l'hora de celebrar un refèrendum veurem si els mossos fan cas a la legislació vigent o també defensen la democràcia per sobre de les lleis, però posar-los públicament en aquesta tesitura no és precisament de rebut.

Aquests dies que l'ensenyament ha tornat a la palestra el govern balear del PP s'ha mostrat obertament partidari de l'espanyolització de l'ensenyament. Tant és així que ha anunciat l'eliminació per decret de la immersió lingüística. Una decisió que no s'adiu amb la voluntat de la majoria de pares i mares que fins ara només han triat el castellà com llengua vehicular en un 13%. Aquest suposat bilingüisme defensat també des de València no és real, perquè l'Administració al veure's superada per la opció catalana destina molts menys recursos per a que l'elecció no sigui precisament equitativa i factible.

Una altra de les veus del govern que es feia sentir era la de la ministra de treball, Fátima Báñez, la qual emplaçava el govern d'Artur Mas a preocupar-se més dels aturats i menys de la independència. El Conseller Mas-Colell no trigà a respondre la ministra recordant-li que potser Espanya s'hauria de preocupar més del 25 % d'aturats enlloc d'anar culpant als altres sense mirar el que té a casa.

I José María Aznar segueix fent les Amèriques. L'expresident en una conferència a Miami advertia, sense esmentar-lo, al President de la Generalitat de les possibles conseqüències penals que tindria si es convoqués un referèndum d'autodeterminació, que segons l'exmandatari espanyol seria paper mullat. Em fa gràcia que això ho digui algú que en el seu dia va votar contra la constitució que tant defensa ara.

No ens vinguin amb històries!

Bon dia i bon dijous internautes. Sensacional la reaparició d'Esperanza Aguirre en un míting del PP a Galícia, on com ja és habitual l'expresidenta de Madrid va tenir paraules amables vers Catalunya. Òbviament va donar ple suport a les paraules del ministre Wert, afegint que no es poden fer comparacions amb Escòcia ja que Catalunya no ha sigut mai un estat independent a diferència de la 'nación' espanyola que té 3000 anys d'història. La senyora Aguirre serà molt llesta, però aquell dia deuria faltar a l'escola, perquè si no aquests anacronismes i falsetats no les diria, o sí.
 
Parlant de mentides, les que deia l'exportaveu d'Aznar, Miguel Ángel Rodríguez, a través de les xarxes socials afirmant que els catalans som únicament una secta i uns ploramiques, ja que mai estem contents. I malgrat discrepar tant en els fons com en les formes, estic d'acord amb l'afirmació del popular MAR quan diu que Catalunya no es mereix ni l'autonomia, potser per això molts catalans volem anar més enllà.

La internacionalització de conflicte català segueix el seu rumb, perquè en un acte celebrat a l'Institut de Ciències Fotòniques, el President de la Generalitat es dirigí als cònsols presents per demanar-los que donin una visió positiva de Catalunya, ja que som un país amb talent i mentalitat oberta, malgrat el que es digui des d'altres terres. Un gest de Mas que se suma a l'interés que els mitjans internacionals mostren per la situació catalana i que es qüestionen perquè Espanya es nega a celebrar un referèndum.

Les mesures d'austeritat seran el leitmotiv de la convocatòria de la segona vaga general en menys d'un any. Veurem si en aquesta ocasió, els sindicats veuen reforçada la seva posició o bé tornarà a fer-se palès la desafecció amb la societat que cada vegada se sent menys representada per ells.

I si començàvem amb Aguirre, acabarem l'editorial amb ella, perquè com deia un famòs periodista esportiu 'el rumor es la antesala de la noticia'. Rumor que és força creible el que fa temps corre per la xarxa explicant que la dimissió d'Esperanza Aguirre va ser forçada per Rajoy per les llibertats i atribucions que l'expresidenta s'havia pres al donar concessions a tort i a dret per construir la famosa Eurovegas.




La por s'escampa

Bon dia i bon dimecres internautes. Tot i que ja fa dies que el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges va acabar-se, les pel·lícules de terror segueixen en cartell al cinema de l'actualitat catalana. Una de les directores clàssiques és Alicia Sánchez Camacho, la qual fent gala de la seva formació a l'escola 'pepera', afirmava en diferents fòrums que els pagesos catalans podrien quedar-se sense les subvencions europees si abandonem la pel·lícula espanyola que fa 300 anys que dura. Els altres espectadors que segons Camacho podrien sortir-ne perjudicats són els estudiants universitaris ja que les seves titulacions no serien homologades. Llàstima que pel·lícules de terror d'aquesta mena cada vegada facin menys por i en canvi provoquin tant fàstic com les pel·lícules Gore o de sèrie B.

Ahir els diaris madrilenys remaven tots a una ometent la informació sobre l'acord entre Escòcia i la Gran Bretanya per celebrar un referèndum. I com que l'actualitat no només arriba als ciutadans a través dels mitjans de paper tradicionals, avui els rotatius en parlen però destacant totes les diferències possibles entre aquest cas i el que vivim a casa nostra, no fos cas que aquest fair play democràtic britànic s'encomanés aquí.

A mitjans del S.XIX naixia a Jerez de la Frontera una de les cantaoras flamencas  més populars, Rita la cantaora. I una altra Rita popular també és l'alcaldesa de València, la qual es caracteritza per la seva procacitat desenfrenada i sovint dar el cante quan parla sobre Catalunya. La víctima en aquesta ocasió fou novament el nostre país, ja que per Barberà estem catalanitzant el País Valencià i les Illes Balears de forma indiscriminada.

Pere Navarro, l'encara líder dels socialistes catalans, afegia una altra de les seves propostes trencadores al proposar que es facin 2 referèndums. El primer sobre el pacte federal i el segon sobre la independència. Ni PP ni PSOE tenen cap mena d'intenció de reformar la constitució i encara menys per convocar 2 referèndums. Sembla que Pere Navarro encara segueix la famosa pintada que el maig del 68 es veia pels carrers de París: 'La imaginació al Poder'.

Poca imaginació és la que han mostrat els autors del programa del Canal 33, 'Bestiari il·lustrat'. En aquest sentit, l'Audiència Nacional estudia si el polèmic programa va cometre un delicte a l'incitar a la violència disparant contra dianes amb la cara, entre altres, del Rei. La crítica corrossiva està molt bé, però caure en la gràcia fàcil emprant la violència, diu molt poc del sentit de l'humor d'aquests individus. I el pitjor és la manca de control palpable que hi ha hagut a la Televisió de Catalunya.

El mateix mal gust ha tingut un regidor del PP de Rubí, el qual ha caricaturitzat el President de la Generalitat vestit d'oficial nazi, adjuntant també una fotografia d'un camp d'extermini. Tot i que l'il·lustre regidor ja ha esborrat la publicació, caldria veure la famosa directora, Alicia Sánchez Camacho desautoritzant un dels seus alumnes a l'escola del Terror.





El joc de les diferències

Bon dia i bon dimarts internautes. Una de les seccions amb més èxit dels passatemps és el joc de les diferències en que a partir de dues imatges aparentment iguals cal trobar-hi les desigualtats. Ahir ens en mostraven un exemple des d'Edimburg, capital escocesa on se signà l'acord per tal de celebrar el referèndum que decidirà si Escòcia se separa del Regne Unit. Aquesta cintura política del primer ministre Cameron que ha permès la celebració de la consulta cal afegir-hi l'àmbit de la mateixa al territori escocès, ja que segons el líder conservador 'els escocesos van votar pel partit que vol autodeterminar-se i no es pot retenir un poble contra la seva voluntat.'

Mentrestant, uns quilòmetres més al sud, l'estat espanyol segueix amb la vena als ulls i posant pals a la roda, a base d'amenaces i advertències legals, que encara promouen més el sentiment independentista a casa nostra. Ahir el ministre més light del govern, Alberto Ruiz Gallardón, advertia Artur Mas que la convocatòria d'un referèndum al marge de la llei podria ser considerada un delicte. Una velada forma de dir al President de la Generalitat que podria ser inhabilitat i detingut, com ja es va produir el 1934 amb la detenció del president Companys i tot el seu govern després de proclamar l'Estat Català.

En la seva línia habitual, Jaime Mayor Oreja, bon amic de la filosofia d'Alejo Vidal-Quadras, tornava a comparar l'independentisme català amb ETA, afegint que l'Estat l'ha de combatre igual que ha fet amb la banda terrorista. Aquestes declaracions no ajuden precisament Mariano Rajoy que s'està veient superat no només pels problemes econòmics sinó també pel conflicte català i la possible extensió cap el País Basc amb el més que probable triomf del nacionalisme. En aquest sentit, ha repescat el derrotat Javier Arenas per tal d'encarregar-li la difícil missió de reconduir el problema català.

Parlant de problemes, el que ara és President del Govern, no deu tenir massa bon record del que passà davant les costes gallegues ara fa 10 anys. Aquesta setmana s'inicia el macrojudici de l'enfonsament del petrolier Prestige, el qual provocà la catàstrofe ecològica més gran d'Espanya. Rajoy, que en aquells moments era vicepresident del govern d'Aznar, ja va minimitzar les 70.000 tones de cru vessades dient que eren només 'unos hilitos de plastilina'. No fa gaires mesos es referia a les reivindicacions com 'el lío catalán'. El líder del PP hauria de tenir en compte el refrany castellà 'Las cosas que no cambian se extinguen'.

L'altra mani

Bon dia i bon dilluns internautes. Aquest passat 12 d'octubre no era com els altres, perquè el context ha canviat substancialment. Precisament per això, la expectació era total per veure com es desenvoluparia la manifestació per la unitat d'Espanya a convocada a la Plaça Catalunya. Com sempre, la guerra de xifres tornà a fer acte de presència. Mentre la Guàrdia Urbana estimava que hi havia entre 6000 i 7000 persones, la Delegació del Govern les multiplicava per 10 i la organització inflava el nombre fins els 100 mil. Sigui com sigui, queda clar que va punxar i per aquest mateix motiu molts mitjans estatals van parlar de milers de persones, per tal d'amagar una participació que en part, va venir de la resta de l'estat. Caldria preguntar-se ara, a l'igual que fan alguns dirigents en innombrables ocasions per deslegitimar l'independentisme, si tots aquells que no van manifestar-se divendres i es van quedar a casa, significa que no eren partidaris d'aquesta unitat sinó de la independència?


L'altre punt d'atenció o de tensió el teníem a Madrid on, al marge de la tradicional desfilada militar, les càmeres es fixaren en la conversa que tingueren el Rei i Mariano Rajoy. Sembla, malgrat els desmentiments posteriors, que el monarca hauria renyat el President del govern per l'actitud hostil del ministre Wert. Sense micròfons ni càmeres el Princep també assegurava als periodistes que el problema no és Catalunya. La monarquia s'ha pres seriosament el debat sobiranista català i comença a moure fitxa, potser perquè no volen recordar aquells temps en que Alfons XIII va haver d'exiliar-se quan a Espanya bufaren vents republicans.

Potser, un d'aquests moviments reials el trobem en el canvi d'actitud de José Manuel Lara, propietari del Grup Planeta. L'editor, recentment condecorat per la Guàrdia Civil, ha matitzat la seva marxa de Catalunya i ha dit que una part del seu negoci abandonarà el país en cas d'independència, però que abans d'arribar a aquest extrem cal que hi hagi molt diàleg entre ambdues parts, un fet a hores d'ara impensable.

Bonica perla la que ens brindava el general Altolaguirre a Telecinco, afirmant que Catalunya mai no serà independent perquè els militars defensaran la unitat d'Espanya fins al final i advertia Artur Mas, recordant-li com va acabar l'aventura que també va iniciar Lluís Companys. I a casa nostra, Josep Antoni Duran i Lleida emulava l'esportista austríac Felix Baumgartner, trencant la barrera del so que, fins ara havia pronunciat des d'Unió democràtica. Sorprenent a propis i a estranys, acabava el seu discurs al Consell Nacional de Convergència amb un 'Visca Catalunya Lliure'. Com dirien els castizos '¡Quién te ha visto y quién te ve!'

Per ells, també som Nazis

Bon dia i bon divendres internautes. Avui tampoc fem festa en aquest blog, perquè per molts la festa nacional de Catalunya no és precisament el 12 d'octubre, sinó l'onze de setembre. Tot i això, cal respectar la llibertat que tenen els ciutadans vers els seus sentiments, ja que aquests han de sorgir de forma natural i no imposar-los.

Fent ús del santoral, resulta que avui també és Sant Eustaqui, el mateix nom que reb aquell conducte aplanat de l'orella mitjana. Orelles que no deuen fer servir massa des de Madrid perquè cada dia escolten menys Catalunya, si tenim en compte el festival de disbarats que ens ofereixen els ministres de l'executiu espanyol diàriament.

Per si no en teníem prou, ahir ens titllaven de malalts mentals i nazis. El dret a la discrepància i a pensar diferent del que fins fa poc era políticament correcte, es veu que només és patrimoni d'uns i no dels altres. Volent matitzar el que havia dit, el ministre de la 'deseducació' José Ignacio Wert deia que si algú s'havia ofès per les seves paraules respecte a l'espanyolització de les escoles és que tenien problemes mentals.

Per afegir més llenya al foc, un altre ministre, García-Margallo comparava el nacionalisme català amb el marxisme i el nazisme. Que poc escolten la ciutadania i quina democràcia més feble és la que fomenten amb acusacions d'aquesta mena. Feble perquè mentre Espanya accepta el referèndum d'Escòcia, no ho fa amb el que volen la majoria dels catalans, basant-se en que ha estat el Parlament Britànic el que ha autoritzat aquesta consulta. Ara bé, no ens pensem que la independència d'Escòcia tindrà dret a votar-la tothom, perquè ni anglesos, galesos, nord-irlandesos o ciutadans de la Commonwealth passaran per les urnes, donat que és una decisió pròpia dels escocesos. I malauradament aquesta extrapolació democràtica i raonable costa molt d'acceptar a Espanya.

Parlant d'econòmia, ahir també se'ns acusava des del govern central d'estar frenant la recuperació econòmica, perquè les nostres reivindicacions legítimes no cotitzen als mercats i perjudiquen greument la imatge d'un país, que per cert, no sap ben bé si necessita un rescat o no. Potser espera que les eleccions basques i gallegues il·luminin els savis del govern i aleshores facin el pas. El problema és que això pot passar-los factura, com ja els va passar a les passades eleccions andaluses en que es produí un gir inesperat.

De fet, aquest nacionalisme recalcitrant que ens venen mostrant des de la meseta, no és massa patriòtic tenint en compte que avui celebren la Fiesta Nacional i en canvi els comerços resten oberts. Paradoxes i contradiccions d'aquesta cosa estranya anomenada Espanya.

Fàbrica d'independentistes

Bon dia i bon dijous internautes. Memorable la resposta que donava ahir el ministre d'educació a una interpel·lació d'un diputat del PSC. Segons José Ignacio Wert, el que s'ensenya a les escoles fomenta clarament l'independentisme i la seva intenció passa per espanyolitzar l'escola catalana. Però Wert, no en va en tenir prou i va seguir buidant el pap, esgrimint que l'ensenyament a Catalunya oculta i ridiculitza la història comuna amb Espanya. Aquesta manca de respecte cap el model educatiu català i els milers de mestres que en formen part és una mostra més de la manca de visió política del govern de Rajoy, perquè no paren de generar independentistes dia rera dia.

La maquinària d'aquesta fàbrica independentista segueix amb la seva producció imparable, gràcies també a articles d'opinió com el de l'advocada de l'estat, Elisa de la Nuez, que al diari El Mundo, afirmava que si fos necessari fer complir les sentències dels tribunals contra un referèndum il·legal, s'haurien d'enviar les forces de seguretat, usant si calgués la força.

Parlant de forces de seguretat, testimoni estremidor el que escoltàvem ahir a Rac-1. Un mosso d'esquadra de Cambrils perdia la custòdia de la seva filla de 4 anys ja que, en contra dels informes dels psicòlegs, un tribunal de Cantàbria considera que no li ensenya el castellà i la menor pateix una greu discriminació perquè creixerà sense saber l'idioma de la mare, que curiosament és guardia civil a Santander, localitat on fins fa 4 anys una estàtua eqüestre de Franco presidia l'entrada a l'Ajuntament.

En l'àmbit propagandistic, el ministeri de defensa, aquests dies està emetent un anunci a diverses televisions en les que promou la unitat d'Espanya per terra, mar i aire. I seguint amb el format televisiu, TVE estrena nou programa per rentar la imatge d'una monarquia, que últimament com el rei, està de capa caiguda.

Un dia abans de la hispanitat, també hem conegut dues notícies esperançadores pel futur de Catalunya. La primera procedeix del Departament d'Economia de la Generalitat, el qual ha fet públic un estudi sobre la viabilitat de tenir una Seguretat Social pròpia i unes pensions més elevades que les actuals. I en l'àmbit internacional,  la Unió Europea ha accedit a negociar el preingrés de Kosovo, país per cert no reconegut per Espanya. D'aquesta manera, podria obtenir l'estatus d'associat malgrat l'oposició de l'estat espanyol. En resum, no es pot matar tot el que és gras.

Referèndum? Ni parlar-ne

Bon dia i bon dimecres internautes. Com si d'una partida de pòquer es tractés ahir al Congrés de Diputats tothom deixava les seves cartes al descobert, a partir de la proposta presentada per Esquerra Republicana en que demanava la competència per poder convocar referèndums. L'únic dubte que quedava era veure si els diputats del PSC marcarien perfil propi votant diferent al PSOE, i evidentment van seguir equivocant-se, com ja és habitual. Així, la proposta quedà rebutjada amb els vots en contra del bloc format per PP-PSOE-UPYD i la resta de grups votaren a favor.

Per tal de donar explicacions, el PSC explicava a Catalunya que aquesta proposta no l'havien recolzada perquè no estava dins el marc constitucional i Pere Navarro instava a Esquerra a sumar-se a la via federalista per tal de reformar la constitució. Com sempre excuses de malpagador, d'aquells que diuen 'avui no em va bé pagar' i l'endemà, la mateixa cançó.

Parlant de pagaments, 9 dies més tard del que es preveia es feien efectius els 568 milions del fons de liquiditat que la Generalitat esperava per pagar els serveis i centres concertats. I la broma del retard no acabava aquí, perquè la humiliació arribava al summum quan es coneixia la penalització de 24 milions d'euros pels retards en els pagaments a la Seguretat Social. Preguntat sobre aquest punt, el ministre més graciós del govern, Cristóbal Montoro deia que la culpa la tenia la Generalitat. Només faltava que el ministre d'hisenda expliqués que el retard es devia a que el govern català havia donat el número de compte corrent per realitzar la transferència en català, i es clar, dir 'Un, dos, tres, quatre...' no s'assembla gens a l'idioma de Cervantes.

Nova lliçó la que dóna un govern estranger a l'estat espanyol. Els govern de David Cameron i Alex Salmond han arribat a un acord respecte al format de la pregunta que tindrà el refèrendum per decidir el futur d'Escòcia. Després de seure's a negociar, Londres i Edimburg han acordat posar simplement SI o NO, descartant una tercera opció i permetent votar als majors de 16 anys.

Com sempre, Espanya només veu el que vol i segueix usant els tapalls que cobreixen els ulls dels rucs evitant la visió perifèrica, no fos cas que agafessin un camí que no toca, ni ara ni mai.

Diparate colosal

Bon dia i bon dimarts internautes. 'Disparate colosal', això que sona a la típica comèdia d'adolescents americana és el que deia Mariano Rajoy en un miting del PP a Euskadi, referint-se als que tenen temptacions independentistes. A més, va afirmar que aquestes ambicions suposen un torpede a la línia de flotació del benestar dels ciutadans. I partir d'aquí, caldria preguntar-se 'un torpede a un estat del benestar ple de retallades?. Amb un augment d'impostos galopant?' No serà, Sr. Rajoy, que aquesta línia de flotació amenaçada seria la dels espanyols, en cas que alguns dels seus territoris deixessin de finançar l'Estat?

Només unes hores després del partit entre Barça i Madrid, continuen les crítiques de la premsa espanyola a les reivindicacions que es van veure i sentir arreu del món. Aquest fet no sentà gens bé  l'executiu de Mariano Rajoy, el qual en paraules del ministre García-Margallo, deia que els actes del Camp Nou perjudicaren greument la imatge exterior d'Espanya.

El grau de cinisme és sensacional, perquè que l'FMI prevegi que Espanya incomplirà el dèficit i la caiguda del PIB serà el triple de l'esperada, això no perjudica la imatge espanyola, ara bé, milers de ciutadans que pacíficament reclamen la independència enarbolant banderes. això sí que perjudica greument, la gran imatge que des de l'exterior tenen de l'Estat.

Previsions, negres, molt negres les que ens pinten des de fora i amb el fantasme del rescat que no acaba de materialitzar-se, per l'esperit dubitatiu que sempre ha cartacteritzat el govern de Rajoy, el qual afronta els problemes esperant que s'arreglin sols o acabin per podrir-se. No es mostrà tan perplex Alberto Ruiz Gallardón ahir a Barcelona. El ministre de Justícia, va aventurar-se a parlar, no de justícia, sinó d'economia. A diferència d'altres membres del govern, Gallardón va dir que si Catalunya marxés, Espanya cauria en una profunda crisi que comportaria la seva sortida de l'Euro.
Una sinceritat aquesta que no m'estranyaria que més tard o més d'hora li passés factura, perquè la veritat a vegades fa mal si no la vols escoltar.

I el que sí van escoltar els veïns del Pallars Sobirà i el Ripollès foren dos caces F-18 que fent maniobres militars, volant a baixa altura i fent un soroll ensordidor van sobresaltar els veïns d'aquestes comarques. Sigui com sigui, a vegades les casualitats són més sospitoses que de costum, en un context de campanya de la por que continua a tota màquina i amb menyspreus com el de Soraya Sáenz de Santamaria que assegura que sortir-se de la constitució respon només a un caprici. En resum, 'Sigue y Suma'.



Minut 17, segon 14

Bon dia i bon dilluns internautes. Un cap de setmana intens i ple d'emocions el que hem tingut. Ahir el clàssic de la jornada entre Barça i Madrid es convertia, no només en un esdeveniment esportiu, sinó també en un aparador ple d'estelades i crits d'Independència que esclataren al minut 17, segon 14. Això, serví novament per mostrar als 400 milions de telespectadors d'arreu del món les reivindicacions d'aquest petit país, de moment sense estat propi.

Al marge del resultat del partit, aquests càntics sobiranistes ja s'havien escoltat a l'antiga plaça de braus de Tarragona, on les 12 millors colles castelleres celebraven el 24è concurs de castells, amb un èxit de participació ciutadana.

Al marge d'aquests esdeveniments, les eleccions basques servien per sentir l'expresident Felipe González, el qual sense despentinar-se afirmava en un miting dels socialistes que 'No hi haurà indepedència a cap territori d'Espanya'. Paraules que també ratificava l'exministre Celestino Corbacho que aplaudia les paraules de González. Per no ser tant radical, l'encara líder del PSC treia importància a les paraules de l'expresident i reiterava la seva reivindicació federalista. Una via aquesta que sembla que no convenç als espanyols, si tenim en compte, el sondeig del CIS, on majoritàriament els enquestats són partidaris amb un 29% de retornar competències autonòmiques al govern central, especialment després de les reivindicacions nacionalistes.

Mentrestant, diverses ciutats espanyoles eren l'escenari de manifestacions, contra les retallades del govern i a favor d'un treball digne. A Barcelona poc menys de 1.500 persones segons la Guàrdia Urbana. Les comparacions són odioses i més tenint en compte que no cal barrejar temes, però potser que els sindicats comencin a preguntar-se per què existeix aquesta desafecció en la ciutadania respecte als agents socials i en canvi, en altres convocatòries hi ha una afluència massiva.

Una part dels empresaris catalans continuen fent-se el sords amb les reivindicacions d'una gran part del poble de Catalunya. Si la setmana passada, Josep Piqué amenaçava amb que Vueling podria plantejar-se marxar de Catalunya, avui hem conegut a través del diari El Mundo, que Caixa Banc podria fusionar-se amb el Banco Popular per tal d'espanyolitzar l'entitat catalana i aigualir les aspiracions catalanes.

Malauradament, aquestes grans empreses no s'adonen que amb amenaces o advertiments com aquests poden perdre una bona part dels clients a Catalunya, un fet que per elles, també suposaria un daltabaix en els seus ingressos, donada la importància del nostre territori en el consum dels seus serveis i productes.

I una perla per a que tingueu una idea de la preocupació existent a Madrid respecte al procés català. El govern espanyol ha enviat un escrit a la Comissió Europea perquè prengui una posició única respecte a les aspiracions secessionistes, perquè han estat vàries les veus europees que no han tancat la porta a una expulsió de Catalunya de la Unió, i això evidentment, segueix incomodant l'administració de Rajoy i la Sarsuela.


Fina ironia

Bon dia i bon divendres internautes. Alejo Vidal-Quadras, un clàssic dels estirabots del PP, publicava al seu blog que la petició d'enviar un General de Brigada de la Guàrdia Civil per intervenir Catalunya, estava feta en clau irònica i s'han tret les coses fora de context. Curiosament, ho diu després que el president del Parlament Europeu, el socialista Martin Schulz, expliqués que havia rebut 40.000 cartes contra l'eurodiputat del PP.

No foren precisament irònics els bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola, els quals aprovaren una declaració rotunda afirmant que la desintegració d'Espanya seria moralment inacceptable. Potser que ara els bisbes catalans i l'Abadia de Montserrat es pronunciessin al respecte, encara que sigui amb ironia divina.

La guerra interna continua ben viva al PSC , on podria haver-hi una escissió, després de fer-se públic el manifest del sector catalanista reivindicant el dret a l'autodeterminació. I aquestes discrepàncies es posaren de relleu també a la cimera de partits independentistes que havien d'acordar una coalició per presentar-se conjuntament a les properes eleccions. Una olla de grills que confirma que als catalans ens costa posar-nos d'acord i sempre acabem fent capelletes. Un fet que en aquest cas afavorirà clarament Convergència.

La preocupació per la situació que viu el nostre país s'ha vist reflexada en diverses reunions entre membres del govern català i dirigents internacionals. Ahir la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, es reunia amb el ministre de defensa francès i avui mateix, Artur Más, rebrà una delegació de diputats alemanys per explicar-los el camí cap a l'Estat Propi.

I el responsable de la política internacional d'Espanya és el Ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, el qual es mostrava sorprès per les declaracions de la Comissària Europea de Justícia. El ministre rectificava la dirigent europea i tornava a repetir la lletania sobre la inconstitucionalitat del procès sobiranista català.  I no acabarem aquest editorial sense assenyalar la gran revelació feta ahir per l'encara líder socialista Pere Navarro, el qual va dir que ell no és anti-independentista. El Senyor Navarro, o té molt mala memòria sobre el que va dir fa pocs dies o bé s'ha contagiat de la mateixa ironia que tant es cultiva darrerament.

Artícle 155

Bon dia i bon dijous internautes. Des de la transició mai no s'havia parlar tant de la Constitució com fins ara. Els qui no la vàrem votar, per qüestions d'edat o bé per desacord, hem viscut amb la idea que durant un temps ha estat un marc legal que ha permès viure relativament bé, si tenim en compte la dictadura que la precedia, on les llibertats de tota mena brillaven per la seva absència.
Ara bé, com en la vida, tot és millorable i això, hi ha gent que no acaba d'entendre-ho, sobretot perquè els fa por reformar una carta magna que sembla un llibre sagrat, inalterable amb el pas del temps. La constitució espanyola tingué diversos pares, entre ells dos catalans: Jordi Solé Tura i Miquel Roca.
Aquest últim fou secretari general de Convergència, el mateix partit que està liderant el procés cap a la Transició Nacional que aspira a tenir un Estat Propi. La pregunta és per què no es pronuncia Miquel Roca amb tot el que està passant? Ell que té una clara autoritat moral sobre la matèria s'ha mantingut al marge i no ha volgut fer cap mena de declaracions.
Cal Recordar que Roca té un dels bufets d'advocats més importants de l'Estat, el qual assessora no només a empreses sinó també moltes institucions públiques. No m'agradaria pensar que per no perdre clients d'arreu d'Espanya, ha optat per fer vot de silenci i per 'o caixa o faixa'.
Parlant de silenci, no s'ha extès massa la notícia, però fins avui no hem sabut que el Ministeri d'Economia ja fa dies que està enviant una circular a inversors internacionals en que amenaça d'aplicar l'artícle 155 de la constitució, el qual permetria suspendre l'autogovern quan la comunitat atempti greument a l'interés general d'Espanya. Si aquest fos el cas de Catalunya, Madrid enviaria els famosos homes de negre per dirigir el nostre petit país, obviant qualsevol tipus de sobirania popular expressada democràticament a les urnes.
Aquesta setmana 8tv ens està oferint una sèrie d'entrevistes als altres catalans, els quals vingueren a Catalunya amb les grans onades migratòries de les dècades dels 50, 60 i 70. Quina lliçó ens estant donant, perquè es mostren profundament indignats amb les opinions i insutls expressats des d'Espanya. El seu descontentament és tal que, no només es mostren favorables a un referèndum, sinó que a més molts d'ells, són partidaris de la independència.
També es mostren partidaris pel dret a decidir un grup de 145 militants del PSC, entre els quals 3 exconsellers i l'Alcalde de Lleida, que han elaborat un manifest reclamant a la direcció dels socialistes catalans que incloguin el Dret a decidir en el programa electoral.
Precisament, un ex dirigent socialista i actual Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, denunciava que el Ministeri de Cultura ha aprovat una reducció de gairebé el 70% en inversions a institucions i equipaments culturals a Catalunya. Diu la dita popular que 'Dios aprieta, pero no ahoga', doncs en aquest cas, aquests dies Déu deu sentir-se més espanyol que català, perquè cada dia ens ofeguen una mica més.

Rentat de cervells

Bon dia i bon dimecres internautes. Hi ha dies que un hi posa voluntat per llevar-se amb un somriure a la cara, però últimament ens ho posen més aviat difícil. I ahir, si em permeteu la broma per treure una mica de ferro a l'assumpte, el ministre més acolorit del govern feia unes declaracions provocadores, com ja és habitual. El titular d'Educació, José Ignacio Wert, ens posava verds a casa quan deia que l'augment de l'idependentisme es deu bàsicament al model educatiu que tenim. En aquest sentit, el ministre explicava que la intenció del govern és uniformitzar el sistema educatiu per tal que les 17 autonomies comparteixin una mateixa política.
Si ja ens van retallar l'Estatut, ara des de Madrid continuen amb l'ofensiva contra la normalització lingüística i l'ensenyament en català. En referència a aquestes declaracions de Wert, avui el diari El Mundo publica que el govern espanyol subvencionarà les escoles privades catalanes que ensenyin únicament en castellà per donar solució a la, segons ells, gran demanda que existeix a Catalunya.

En un altre àmbit de coses, la conferència autonòmica, celebrada a la capital del reino, no va tenir grans titulars, malgrat s'esperaven crítiques al President de la Generalitat. Mariano Rajoy aconseguí arrencar un acord entre els 17 presidents per complir amb la reducció del dèficit. Tot i aquest clima, la política també cal observar-la a partir del llenguatge no verbal i Artur Mas feia cara de pocs amics en aquesta trobada.

Si fa uns dies parlàvem de l'eurodiputat del PP, Alejo Vidal Quadras, avui ho fem d'una companya de partit. María de los Llanos de Luna, Delegada del govern a Catalunya, seguint amb la política de la por, advertia al President Mas que les forces i cossos de seguretat de l'estat faran complir la llei. Declaracions fetes durant la festivitat de la Policia Nacional, a la qual no hi assistí, curiosament, cap representat de la Generalitat ni de l'Ajuntament de Barcelona.

Parlant de delegades del govern, la de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes es posava en camisa d'onze vares després de dir, sense immutar-se, que 's'hauria de modular el dret a manifestar-se, ja que és massa permisiu i això no és bo pel país'. Un altra paradoxa, els que tant defensen la Constitució espanyola ara es qüestionen un dels drets fonamentals que avui en dia encara no ens han retallat, manifestar-nos.

Emancipar-se

Bon dia i bon dimarts internautes. El debat sobiranista continua centrant la informació política del país, especialment ara que ja hi ha data per a les eleccions al Parlament. Ahir Vivianne Reding, Comissària europea de Justícia deia en una entrevista a un diari sevillà que, enlloc consta que Catalunya hauria de ser expulsada de la Unió Europea en cas de separar-se d'Espanya. Aquestes declaracions d'una de les juristes més importants contradiuen les veus de molts dirigents del PP que, asseguren que el nostre país no tindria cabuda en el marc europeu.

TV3 entrevistà el President de la Generalitat per parlar de l'actualitat i Artur Mas en la seva línia d'explicar la transició nacional com un procés tranquil i pacífic. Recordà que aquest camí, en positiu, no és per trencar sinó per construir de forma positiva les estructures d'estat que necessita Catalunya. D'aquesta entrevista també destacà la clara vocació europea de Catalunya i el convenciment que Espanya no enviarà l'exèrcit perquè Europa té en el punt de mira l'estat espanyol.

Un fet aquest, que sembla que alguns no tenen en compte, a tenor de les declaracions de varis dirigents populars, que com hooligans o vampirs, s'han llançat a la iogular del president català, despotricant i usant la maquinària de la por per atemorir els ciutadans partidaris d'un Estat Propi. La premsa internacional comença a observar amb estupor el tracte que està patint Catalunya amb afirmacions tan fora de to.

Com si fos un joc de despropòstis, el govern explicava que no és segur que el gener pugui apujar les pensions, ja que abans han d'estudiar com es comportarà l'IPC. Sembla mentida, com la vicepresidenta del govern fa unes afirmacions que pocs dies després han de desmentir. Menys mal que demanen prudència a tothom per no provocar incerteses i inestabilitats que afectin els mercats financers.

Parlant d'economia, el catedràtic Santiago Niño-Becerra, argumentava a 8TV la viabilitat d'una Catalunya independent en què els balanços, tot i el dèficit actual, serien clarament positius, Segons l'economista, serà la Unió Europea qui demanarà a Espanya que deixi que Catalunya faci el seu propi camí, ja que als europeus no els interessa perdre un territori altament productiu.

Un altra perla d'incoherència ens la brinden PP i PSOE, els quals sol·licitaran en breu que la Unió Europea torni a revisar la seva negativa al Corredor Central i li doni llum verda. Una opció que Europa ja va descartar perquè no era viable econòmicament i que potser ara, es torna a plantejar perquè si Catalunya arriba a ser independent es quedaria gran part del corredor del mediterrani.

Enquestes

enquesta l'avantguardaBon dia i bon dilluns internautes. A mesura que ens apropem a la contesa electoral, les empreses demoscòpiques posen la maquinària de fer enquestes a treballar sense parar. El cap de setmana hem conegut el sondeig encarregat per La Vanguardia i avui se'n publica un altre de El Periódico de Catalunya.


Curiosament, tot i que pesi a la meseta, ambdues enquestes coincideixen a grans trets subratllant una victòria molt ample de les forces sobiranistes en detriment de les que no volen l'Estat Propi. D'aquesta manera, CiU fregaria la majoria absoluta, Esquerra i Iniciativa pujarien entre entre 3 i 5 diputats; i els grans perdedors serien els socialistes i el PP.

 
Tot i que ens separa un munt de coses, cal reconèixer que Ciutadans podria augmentar el nombre de vots i diputats, entre altres coses, perquè Albert Ribera és un personatge brillant, amb una molt bona capacitat d'oratòria que exhibeix sempre que pot als debats on el conviden.

Per tal de millorar els resultats s'estan produint moviments i contactes entre l'esquerra nacionalista. Solidaritat per la Independència està negociant possibles acords per presentar-se amb la CUP i Esquerra Republicana per tal d'esgarrapar el vot catalanista que, tradicionalment ha votat al PSC. Un Partit aquest que, ahir proclamava Pere Navarro com a candidat a la Presidència de la Generalitat, al guanyar folgadament Montserrat Tura.


La típica indefinició socialista va veure's clarificada en part ahir quan el Primer Secretari del PSC es mostrava partidari de convocar un referèndum dins la legalitat, un fet gairebé impossible, però que si aconseguís celebrar-se el vot dels socialistes catalans serien un NO rotund a la Independència. Aquest rebuig ha fet que Esquerra estigui també prenent el pols a alguns dirigents del sector més catalanista per tal d'incorporar-se a les llistes del partit republicà.

Per anar fent bullir l'olla, un altre dirigent del PP, concretament l'alcalde de Getafe, afirmava que s'hauria d'empresonar Artur Mas per la seva actitud rupturista i anticonstitucional. I dissabte el govern central tornava a donar més arguments als independentistes al fer públics els Pressupostos de l'Estat pel 2013, en que la inversió a Catalunya serà notablement inferior a la de l'any passat. Del 18'7% que contempla l'estatut català només s'invertirà l'11'9%, mentre a Galicia s'incrementa la inversió amb noves infraestructures i un AVE que amb prou feines hi anirà només el maquinista.