Divorci empresarial

Bon dia i bon dijous internautes. L'ofensiva de la maquinària estatal ha començat, donat que les aspiracions catalanes no s'han diluït, sinó tot el contrari. Ahir parlàvem de la famosa carta reial, i no precisament la dels reis mags. Resulta curiós que el Rei s'hagi posicionat en aquests moments, quan en plena polèmica pel Pla Ibarretxe no va dir ni piu. 

Però l'ofensiva no s'atura aquí, perquè el President Rajoy ha donat ordre a alguns dels seus ministres perquè contactin amb les 50 prinicpals empreses catalanes i els facin veure que seria una autèntica catàstrofe que Catalunya s'independitzés d'Espanya. I jo em pregunto, catàstrofe per a qui? Per a nosaltres els catalans que fa 30 anys que vivim el greuge fiscal o per Espanya que deixaria d'ingressar tots els tributs del Principat?

En una època en que els polítics tenen una imatge pèssima entre la societat, que ha provocat un divorci claríssim entre ambdues parts, comença a produir-se a Catalunya un altre divorci de caràcter econòmic entre empresaris i societat civil. Un fenomen que estem vivint especialment des del 12 de setembre, el dia després. Només la Cambra de Comerç de Barcelona i la PIMEC s'han mostrat a favor del Pacte Fiscal; en canvi, Foment, Cercle d'Economia i Círculo Ecuestre s'han posicionat en contra.

Artur Mas deia fa uns dies que, digui el que digui Madrid, 'Catalunya seguirà el seu camí, si no hi ha acord per la via del pacte'. Una delcaració d'intencions que comença a fer-se realitat amb el conveni signat entre Generalitat i les quatre Diputacions en matèria tributària i en la lluita contra el frau fiscal.

Parlant de tributs, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, afirmava alegrement que el 2013 el govern central tampoc pensa pagar els diners corresponents a la disposició addicional 3ª de l'Estatut.Un fet que ja no sorprèn, donat que malauradament, comencem a acostumar-nos-hi.

El que no estem acostumats és a escoltar declaracions de l'ambaixador dels EUA a Espanya. Alex Solomont qualifica d'admirable el debat obert a Espanya, ja que un tema tant important i seriòs s'està tractant de forma pacífica i democràtica. Reconeix que les empreses nord-americanes estan preocupades per la situació de tensió entre Catalunya i Espanya, però confia en que hi hagi una solució estable. Per tant, el diplomàtic tampoc no s'esquinçaria les vestidures si allà on s'arribi es fa per via democràtica.

Una via que no li entra al cap al Ministre d'Afers Exteriors, García-Margallo, el qual afirmava de forma taxativa que Espanya vetaria l'ingrés de Catalunya a la UE perquè la independència és totalment anticonstitucional. Una vegada més queda palès que la voluntat popular i democràtica dels ciutadans queda supeditada a la sacrosanta constitució.

Tornant a l'empresariat, no s'adonen que la manifestació històrica del dia 11 va moure les bases i pilars que fins ara teníem a Catalunya? Els polítics n'han près nota i ara toca moure fitxa a la Patronal catalana, perquè en un procès com el que tenim cal remar en la mateixa direcció que ho fa la societat d'aquest petit país nostre i no anar a contracorrent.

Reaccions: