Som a l’aire

Des de l’antena altiva, escampant critiques i paraula viva.

Opinions sinceres

L’anàlisi crítica i àcida d’allò que està passant

Una pinzellada àcida amb gotes d’humor

Perquè no cal farcir la informació amb paraules que no s’entenen.

Com un bon vi

Si la collita és bona, l’aroma i el perfum informatiu té un altre gust, no?

Només 21 en contra

Bon dia i bona hora internautes. Finalment, només foren 29 els diputats del Parlament que votaren en contra de la resolució que aboga per celebrar una consulta sobre el dret a l'autodeterminació. I dic en contra perquè el PSC va decidir abstenir-se a excepció del fins ara, diputat Ernest Maragall. Un resultat transversal i heterogeni que reforça la decisió de la cambra catalana.


Gairebé al mateix temps, a la capital d'Espanya, Soraya Sáenz de Santamaría responia en roda de premsa que el Govern espanyol impedirà, amb tots els instruments de l'estat, qualsevol tipus de referèndum o consulta i afegia que el Tribunal Constitucional suspendrà la convocatòria ipso facto.



Ahir s'inagurava una de les infraestructures portuàries més importants d'Europa. La nova terminal de contenidors del Port de Barcelona, en que l'empresa xinesa Hutchinson ha invertit 300 milions d'euros. Aquesta però, resta a l'espera, després de més de 15 anys, que el Ministeri de Foment construeixi els accesos, perquè segons diuen la caixa continua estan buida. Aquest acte tingué una anècdota destacada: el President de la Generalitat es perdé la foto de família amb la ministra de Foment i el Rei, ja que Artur Mas va arribar tard després del debat al Parlament, un fet que no sentà precisament bé al monarca que no va quedar-se a escoltar el discurs que Mas va fer sobre la nova infraestructura.

El PSC no guanya per espants entre companys de partit, perquè a banda de l'expresident d'Extramadura, també l'expresident de Madrid comparava la situació actual del castellà a Catalunya amb la que vivia el català en temps del caudillo. I al nord, el Lehendakari Patxi López tornava a titllar d'insolidaris els catalans que reclamen més recursos econòmics, i això ho diu algú que es beneficia del concert econòmic fa més de 30 anys, i sense intenció de que això canviï, es clar.

La premsa madrilenya continua la seva campanya contra el dret a l'autodeterminació. El Mundo demanava sense embuts el retorn de les tropes espanyoles a l'exterior per custodiar Catalunya i a més sol·licitava presó preventiva pel President de la Generalitat per un delicte de sedició. Per si no en tinguéssim prou, ABC predeia un clima de guerra civil similar al viscut en l'època de la Guerra de la Independència amb França. Atenció a la predicció que us faig, que no estranyi a ningú si aviat des d'Espanya es comença a etiquetar als catalans com a Independentistes uns i Demòcrates els altres, i d'aquí a que il·legalitzin els partits partidaris de l'Estat Propi només hi ha una pas.

Som i serem...

Bon dia i bona hora internautes. Avui s'acaba finalment el debat de Política General i ho fa amb una resolució pactada entre les mateixes forces que van votar a favor del ja enterrat Pacte Fiscal. En aquesta, CiU, Esquerra i Iniciativa acorden convocar, sense data fixe, una consulta per saber cap on vol anar el poble de Catalunya.

 
De poc varen servir els arguments del PP a l'afirmar que, una consulta com aquesta està fora de la constitució i per tant és il·legal. Al President Mas no va tremolar-li el pols i va tirar pel dret, responent que la intenció és que el govern espanyol hi doni el vist-i-plau, però que si no ho fa, el plebiscit es farà igualment, perquè la voluntat democràtica d'un poble està per damunt de qualsevol llei.



En aquest debat hem observat diversos aspectes significatius. Ciutadans i PP han fet front comú en contra de l'anomenada Transició Nacional per uns, Independència per uns altres. Els socialistes tampoc s'han mullat especialment, o sí, perquè han explicat que donarien suport a una consulta, sempre i quan fos legal. Però, i si la que es fa no és legal segons la Carta Magna, com ja amenacen des de Madrid?

Ja explicàvem en una editorial anterior que la convocatòria d'eleccions ha agafat amb el pas canviat al PSC, que veurà com les famoses primàries, anunciades a tort i a dret al seu últim congrés, no podran celebrar-se per manca de temps. Ara el dubte recau en qui escollirà l'executiva: Navarro? Tura? O potser un altre personatge, força callat darrerament, anomenat Chacón?

Tornem a parlar del Federalisme assimètric, el qual segueix sense convèncer massa a les Espanyes, si més no, al llegir declaracions com les de Guillermo Fernández Vara, líder dels socialistes extremenys, el qual publicava al seu blog que si Catalunya esdevé independent caldria que els tornéssim les 150.000 persones sostretes d'aquella regió pels catalans. Com deia el poeta 'a la vida hi ha amics, enemics i companys de partit'

D'altra banda, el President Mariano Rajoy ha anat aquests dies a fer les amèriques per intentar convèncer la comunitat internacional que Espanya formi part del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Davant d'un auditori gairebé buit, el cap de l'executiu espanyol deixava anar dues perles:

1- la reivindicació del dret a l'autodeterminació, no de Catalunya, sinó del Sahara

2.-la reclamació per reiniciar converses amb la Gran Bretanya per recuperar Gibraltar, probablement per si nosaltres marxem, suplir el buit amb el penyal britànic.

És curiós que la democràcia per alguns és fa més visible a l'exterior que al propi país. De tota manera, el camí va definint-se dia rera dia, i com diu aquella famosa sardana anomenada La Santa Espina, 'Som i serem gent catalana, tant si es vol com si no es vol'


25-N

Bon dia i bon dimecres internautes. Una de les incògnites que teníem pendents de resoldre els darrers dies era la data per a les eleccions catalanes. Ahir el President de la Generalitat donava resposta i anunciava el 25 de novembre com a data pels comicis. Eleccions que enguany tindran un caràcter històric perquè s'allunyen dels que fins ara s'han celebrat a Catalunya, donada la intensa onada sobiranista que vivim aquests dies.

En un discurs clarament protocolari i amb certs tocs electoralistes, Artur Mas va aprofitar el Debat de Política General per fer l'anunci. El President va afirmar que, tot i que serà un camí difícil, ha arribat l'hora que Catalunya exerceixi el Dret a l'Autodeterminació, perquè cal saber quin és el camí que volem seguir el catalans.

Però, Artur Mas també va sorprendre als parlamentaris a l'anunciar que un cop estigui encaminat el país cap a un Estat Propi, ell no tornarà a presentar-se a la presidència. Aquest és un fet lloable i poc comú entre els polítics, perquè serien molts els que voldrien perpetuar-se en el càrrec en cas que l'objectiu fos assolit amb èxit.

A partir d'ara, assistirem a una autèntica guerra de propaganda mediàtica, d'una i altra banda, que a més, inclourà dòsis d'alarma social. No ens hauria d'estanyar que durant aquests dies tornin a aflorar casos com els de la ITV i el cas Palau, ambdós vinculats a Convergència i Unió. I segurament, grans projectes d'infraestructures s'aturaran perquè a ningú se li escapa que si l'Estat inverteix en un territori que potser es separarà, seria com fer el negoci d'en Robert i les cabres.

Per contrarestar el missatge catastrofista que impulsen alguns, el catedràtic d'economia a la Columbia University, Xavier Sala Martin explicava que és difícil estar pitjor que ara quan estan dins d'Espanya, Catalunya té el bo escombraria, no compta amb finançament, no tenim inversions estatals, patim les retallades doblement i seguim patint el càstig del dèficit fiscal. És a dir, que tenim un panorama que és per sortir cames ajudeu-me.

Sosteniblilitat


Bon dia i bona hora internautes. L'Informe Brundtland de 1987 defineix sostenibilitat com la tècnica que permet satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures. I és que aquests dies, qui més qui menys, ha sentit a parlar de sostenibilitat aplicada a l'àmbit econòmic. Ho feia Jorge Verstrynge demanant als catalans que no marxessin d'Espanya perquè la crisi econòmica i la marxa de Catalunya provocarien un col·lapse insalvable a l'Estat.

N'hi ha però, que afirmen que una Catalunya independent tindria una economia a l'alçada de Xipre o Grècia i per tant no resistiria massa temps aquesta situació. Realment, és paradoxal el fet que alguns vulguin ser tan protectors i gentils amb nosaltres i vulguin evitar que el Principat s'emancipi i caigui en la pitjor de les situacions possibles. La pregunta no és si Catalunya seria sostenible, sinó si Espanya ho seria.

Moltes són les mirades que han posat la seva atenció en el nostre petit país i els propers comicis a Euskadi poden provocar un efecte mimètic que encara alteraria més les tensions polítiques. Alterats ja ho estan els membres de la Asociación de Militares Españoles, que afirmen que si finalment l'exèrcit hagués d'intervenir per garantir la unitat d'Espanya, aleshores caldria jutjar en tribunals castrenses el President de la Generalitat i altres dirigents per Traïció a la Pàtria, espanyola es clar.

Parlant d'estirabots, Maria Dolores de Cospedal, secretària general del PP, oferia una altra mostra de democràcia al comparar la manifestació convocada pel moviment 15-M, davant el Congrés de Diputats , amb els militar colpistes del 23-F. I un altra perla ens l'oferia el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, el qual ha fet una metamorfosi sensacional al afirmar ara que no veu malament que es reformi la Constitució per a construir una Espanya federal com el model alemany, quan no fa pas massa temps, l'expresident Pasqual Maragall era titllat d'il·lús i excèntric al proposar el mateix.

Menrestant, el PSC continua fent 'un pasito pa lante y un pasito pa tras', és a dir que ni blanc, ni negre sinó tot el contrari. En aquesta indefinició permanent, els socialistes catalans no tenen massa clar si podran celebrar les famoses primàries perquè depenen de la data en que Artur Mas convoqui les eleccions. I ahir per sorpresa, coneixíem la decisió de l'expresident del grup socialista al Parlament, Joaquim Nadal, de rebutjar el càrrec de Vicepresident del Parlament, ofert per Pere Navarro després de convidar a plegar Higini Clotas.

La sostenibilitat doncs, és un concepte que cada vegada són més els que s'autoformulen, vist els vents que corren, perquè amb les mobilitzacions ciutadanes i socials que estem vivint els darrers temps, són moltes les veus  indignades que diuen que sense els polítics seríem, sens dubte, més sostenibles.


Res de res

Bon dia i bon divendres internautes. No calia ser vident ni quiromàntic per saber el resultat d'una trobada, condemnada ja abans de produir-se. Ambdues parts ho sabien, però tot i així ,s'havia d'escenificar la reunió entre els presidents català i espanyol. El més interessant foren les declaracions d'Artur Mas, fetes per cert a la seu de la Generalitat a Madrid. A la Moncloa, en canvi no va comparèixer ningú i van fer un simple comunicat de premsa.


Segons el President de la Generalitat, Mariano Rajoy no va obrir ni una sola escletxa per negociar el Pacte Fiscal emparant-se en que està fora de la constitució i l'únic que oferí a Catalunya fou una simple millora en el el marc del finançament autonòmic.



Si sou dels que navegueu per la xarxa, llegint i prenent el pols als mitjans de comunicació espanyols, haureu vist que la indignació i la crispació comencen a aflorar en les seves portades i editorials. Sembla que hi hagi unanimitat per fer front comú a les demandes catalanes. PP i PSOE, per exemple també van de la mà en aquest sentit, si tenim en compte les declaracions, moltes vegades coincidents, entre aquestes formacions i el fet que el President espanyol va trucar al lider socialista immediatament després de la reunió amb Artur Mas.

Aquests darrers dies, els polítics espanyols s'omplen la boca parlant de la Constitució, però en canvi molt poc de llibertat, tolerància i pluralitat, com si la Democràcia fos presonera de la Carta Magna. Els temps canvien i les lleis s'han d'anar adaptant a les realitats canviants. Això pel que sembla, resulta incòmode per part d'alguns, que encara no han acabat de pair la pèrdua de sobirania cap a Europa i els resulta indigest la idea de perdre una part del territori conqueirt ara fa tres segles.

Malgrat informacions com les que publica el diari La Razón en que explica que Espanya invalidaria unes eleccions si es fessin en clau independentista, són molts els catalans que viuen aquests dies amb especial il·lusió pensant que un Estat Propi és possible. Un fet paradoxal que ho demostra fou la gran rebuda que tingué el President de la Generalitat al tornar de Madrid. Els assistents, enlloc d'estar tristos pel NO al Pacte Fiscal, es mostraren eufòrics i obsequiaren Mas amb càntics d'ànims i proclames independentistes.

Divorci empresarial

Bon dia i bon dijous internautes. L'ofensiva de la maquinària estatal ha començat, donat que les aspiracions catalanes no s'han diluït, sinó tot el contrari. Ahir parlàvem de la famosa carta reial, i no precisament la dels reis mags. Resulta curiós que el Rei s'hagi posicionat en aquests moments, quan en plena polèmica pel Pla Ibarretxe no va dir ni piu. 

Però l'ofensiva no s'atura aquí, perquè el President Rajoy ha donat ordre a alguns dels seus ministres perquè contactin amb les 50 prinicpals empreses catalanes i els facin veure que seria una autèntica catàstrofe que Catalunya s'independitzés d'Espanya. I jo em pregunto, catàstrofe per a qui? Per a nosaltres els catalans que fa 30 anys que vivim el greuge fiscal o per Espanya que deixaria d'ingressar tots els tributs del Principat?

En una època en que els polítics tenen una imatge pèssima entre la societat, que ha provocat un divorci claríssim entre ambdues parts, comença a produir-se a Catalunya un altre divorci de caràcter econòmic entre empresaris i societat civil. Un fenomen que estem vivint especialment des del 12 de setembre, el dia després. Només la Cambra de Comerç de Barcelona i la PIMEC s'han mostrat a favor del Pacte Fiscal; en canvi, Foment, Cercle d'Economia i Círculo Ecuestre s'han posicionat en contra.

Artur Mas deia fa uns dies que, digui el que digui Madrid, 'Catalunya seguirà el seu camí, si no hi ha acord per la via del pacte'. Una delcaració d'intencions que comença a fer-se realitat amb el conveni signat entre Generalitat i les quatre Diputacions en matèria tributària i en la lluita contra el frau fiscal.

Parlant de tributs, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, afirmava alegrement que el 2013 el govern central tampoc pensa pagar els diners corresponents a la disposició addicional 3ª de l'Estatut.Un fet que ja no sorprèn, donat que malauradament, comencem a acostumar-nos-hi.

El que no estem acostumats és a escoltar declaracions de l'ambaixador dels EUA a Espanya. Alex Solomont qualifica d'admirable el debat obert a Espanya, ja que un tema tant important i seriòs s'està tractant de forma pacífica i democràtica. Reconeix que les empreses nord-americanes estan preocupades per la situació de tensió entre Catalunya i Espanya, però confia en que hi hagi una solució estable. Per tant, el diplomàtic tampoc no s'esquinçaria les vestidures si allà on s'arribi es fa per via democràtica.

Una via que no li entra al cap al Ministre d'Afers Exteriors, García-Margallo, el qual afirmava de forma taxativa que Espanya vetaria l'ingrés de Catalunya a la UE perquè la independència és totalment anticonstitucional. Una vegada més queda palès que la voluntat popular i democràtica dels ciutadans queda supeditada a la sacrosanta constitució.

Tornant a l'empresariat, no s'adonen que la manifestació històrica del dia 11 va moure les bases i pilars que fins ara teníem a Catalunya? Els polítics n'han près nota i ara toca moure fitxa a la Patronal catalana, perquè en un procès com el que tenim cal remar en la mateixa direcció que ho fa la societat d'aquest petit país nostre i no anar a contracorrent.

Quimeres

Bon dia i bona hora internautes. El diccionari defineix quimera com l'element arquitectònic, sovint en forma de bèstia fantàstica i mítica, utilitzada amb finalitats decoratives. Però, les paraules del Primer del espanyols a la pàgina web de la Casa Reial no eren precisament per decorar, sinó per fer forat. En una carta oberta el Rei Joan Carles feia una crida a la defensa de la unitat d'Espanya, animant a deixar de banda la divisió, les dissensions, les quimeres i les ferides.

Al govern popular sembla que li ha sortit un altre competidor a l'hora de fabricar independentistes, perquè amb pronunciaments com aquests, les altes institucions de l'estat demostren que l'encaix de realitats diferents a l'espanyola resulta cada vegada més difícil.

Ahir també, s'homenatjava a un gran patriota català, el Molt Honorable President Heribert Barrera, al qual la Generalitat li concedí la medalla d'or a títol pòstum. Un acte emotiu en que hi assistiren autoritats significatives del país i on els periodistes esperaven treure alguna declaració d'Artur Mas respecte a la polèmica carta reial, dies abans de la decisiva entrevista entre el President català i l'espanyol.

Tot i evitar la polèmica, els assistents vam escoltar frases significatives que sens dubte haurien agradat Heribert Barrera. L'expresident de Parlament i bon amic seu, Joan Rigol diguè que Barrera 's'hauria sentit satisfet de la massiva manifestació del milió i mig de catalans que algú vol convertir ara en un milió i mig de quimeres'. I per concloure l'acte Artur Mas destacà la gran lucidesa de l'homenatjat i la gran visió que tenia en referència a la necessitat de Catalunya de tenir un Estat Propi.

Si no és perquè m'agraden els animals li diria al monarca, que pel que fa, val més que se'n torni a caçar elefants a Botsuana i ens deixi tranquils.

Esperança, l'últim que es perd?

Bon dia i bon dimarts internautes. La mitologia grega sempre ha estat rica en històries i una de les més populars i exteses arreu fa referència a una caixa, propietària de la qual en fou la primera dona de la humanitat, segons els hel·lens. La curiositat portà a Pandora a obrir-la i això provocà que sortissin tots els mals i plagues que contenia. La dona només tingué temps d'evitar que l'últim dels mals s'escampés per la Terra i curiosament aquest mal segons els grecs era l'esperança.

Un mite que ens serveix per situar-nos a l'actualitat, perquè Esperanza Aguirre sorprenia tothom amb la seva dimissió. La fins ara Presidenta de la Comunitat de Madrid adduïa motius personals, de salut i altres que no va acabar d'aclarir. Tot i la greu malaltia que li fou diagnosticada ara fa un temps, a ningú se li escapa que les tensions amb Mariano Rajoy i el seu equip han estat sempre molt presents.

Però Aguirré no només ha tingut Rajoy com a blanc dels seus atacs, sinó també Alberto Ruiz Gallardón, l'etern rival que ara és Ministre de Justícia. Un nomenament que probablement la Presidenta no trobà gaire just en el seu dia. A part d'aquests companys de partit, Catalunya ha estat protagonista en moltes de les polèmiques iniciades per Esperanza.

Tot i discrepar en gran manera amb aquesta senyora, cal reconèixer que Aguirre és dels pocs dirigents polítics que sempre ha parlat clar i ha dit el que pensava, anant sempre per lliure i sense complexos. El seu vincle amb l'Aristocràcia madrilenya ha fet que es convertís, amb permís de Belén Esteban, en una segona Princesa del Pueblo per les classes populars de la capital d'Espanya.

Mentrestant, a Catalunya Alicia Sánchez Camacho demanava fer un front comú al PSC per defensar l'espanyolitat del Principat. De moment, la pinça PP-PSC no ha rebut resposta per part de Pere Navarro, però tampoc seria descartable. I el president Mas, a diferència de Duran i Lleida que posava més aigua al debat sobiranista, feia unes declaracions al Cercle d'Economia revelant una dada molt significativa: l'any passat les vendes dels productes catalans van ser superiors al mercat exterior que a l'espanyol.


El Gran Debate

Bon dia i bon dilluns internautes. Interessantíssim el programa 'El Gran Debate' emès el passat dissabte a Telecinco. El tema principal se centrava en la possibilitat que Catalunya sigui independent. Segons la macro enquesta encarregada pel programa a l'empresa GESOP, només el 18% dels catalans estaria en contra de la Independència. Una mostra lluny de ser sospitosa perquè no ha estat encarregada ni per la Generalitat ni per l'Assemblea Nacional Catalana.

A més, el sondeig preguntava sobre la intenció de vot dels catalans per a les properes eleccions al Parlament. PSOE i PP són les forces polítiques que baixaven escons davant un manteniment de CiU i un increment d'Esquerra i Iniciativa. Per tant, un augment dels partits que votarien a favor d'un Estat Propi.

És evident que això no sentà precisament bé a alguns dels contertulis del programa, especialment a l'economista Roberto Centeno, que es passà la nit cridant de forma exaltada i esgrimint arguments molt febles en contra de la viabilitat d'una Catalunya independent.

L'altra perla ens la brindà el periodista Herman Tertsch, el qual afirmà que 'El Segle XX ha tingut dues grans plagues: el comunisme i el nazisme; al Segle XXI tenim el nacionalisme'. Bonica i memorable comparació. Aquest símil ens demostra perfectament el tarannà de la famosa Brunete mediàtica de Madrid.

Els partits continuen posicionant-se vers el debat secessionista català. Ahir a la Festa de la Rosa celebrada a Gavà, els líders del PSOE i del PSC afirmaven amb rotunditat que si es donés el cas d'un trencament de l'actual estat, tindrien als socialistes en contra. Tot i que Pere Navarro va voler matitzar el seu vot en contra, defensant el model Federal, aquell que ni els socialistes espanyols ni catalans han volgut aplicar mai quan han tingut responsabilitat de govern.

I què es pensaven?

Bon dia i bon divendres internautes. Memorable la conferència que ahir el President va fer al Forum Europa de Madrid. Artur Mas va agafar el relleu i no va decebre als catalans que dimarts van sortir al carrer a manifestar-se. Sense canviar ni un punt ni una coma, el líder català repetí cadascuna de les reivindicacions que ja havia fet al Palau de la Generalitat.

L'auditori restà en silenci, una calma tensa que, segons diuen es podia tallar amb un ganivet. El president, malgrat no pronunciar INDEPENDÈNCIA, paraula encara maleïda, aprovà amb nota després d'una intervenció valenta i brillant. Al col·loqui no hi assistiren ni membres de l'executiu de Rajoy ni tampoc representants del PSOE.

Les paraules de Mas demanant un Estat Propi i fent evident el cansament mutu entre Espanya i Catalunya, alentaren al llarg de la tarda que alguns ministres el rebatessin, sense massa arguments. Entre altres coses, els dirigents del PP responien dient que el president s'està equivocant perquè la independència està passada de moda i la secessió no entra en la constitució.

Quina poca memòria tenen els polítics, si més no molt selectiva, ja que ara fa un any PP i PSOE aprovaren una reforma exprés de la constitució, limitant el dèficit públic. Per què la tan citada Carta Magna pot reformar-se per unes coses i per altres és totalment inalterable? Parafrasejant el president extremeny és ben cert que alguns polítics i els seus discursos vells i caducs produeixen fatiga.

Interessant l'editorial del diari anglès Financial Times, referència internacional d'economistes i polítics. El rotatiu explica clarament el conflicte entre Espanya i Catalunya i vaticina una crisi institucional de gran magnitud que acabarà amb la convocatòria d'eleccions catalanes el gener del 2013.

Aquests darrers dies també hem llegit i escoltat que una Catalunya independent tindria una economia com la de Xipre. No cal oblidar que sense la nostra nació Espanya no és viable, es miri per on es miri, i aquest és un altre motiu perquè des del 2005 el govern central no hagi tornat a publicar les balances fiscals.

Cal resoldre incògnites

Bon dia internautes. Dos dies després de la gran manifestació la vida continua, això sí, ja res no és igual i la comencem a veure amb uns altres ulls. Ahir mateix, el President de la Generalitat compareixia per valorar la Diada i malgrat no va ser tan radical com alguns pensaven, sí que va deixar clar que Catalunya ha de seguir el procés de transició nacional que ens ha de portar cap a la creació d'estructures d'estat.

'Aquest procés no serà fàcil i caldrà posar a prova la nostra resistència, però tot és possible' segons Artur Mas. I mentre aquí anem generant il·lusió i esperança en altres indrets han començat una política d'indiferència i alarma social. TVE per exemple el mateix dia de la manifestació relegava la notícia al 5è blog, segons diuen a causa d'un error, els hi faltava dir un d'error informàtic, ja que aquesta és una de les excuses més emprades com a coartada. Altres mitjans també tractaven la notícia sense grans titulars emulant l'astruç que davant els problemes amaga el cap, obviant que després encara romandran allà.

Alguns dels arguments que esgrimeixen els abanderats que estan en contra de la independència són: Catalunya no tindria prou capacitat fiscal ni productiva per ser autosuficient, no es podrien pagar les pensions, els empresaris no tindrien mercat on vendre els productes, el Barça passaria a jugar en la lliga regional, seríem expulsats de la Unió Europea i deixaríem l'Euro. Com veieu la maquinària de la por ja ha començat i ara és qüestió de rebatre aquests falsos arguments a partir del treball diari, pedagogia entre la ciutadania i un full de ruta clar i concís.

En aquesta política de la por també hi estan participant funcionaris espanyols de la Unió Europea, com el Comissari Joaquín Almunia, els quals pressionen perquè la Comissió no es manifesti respecte al problema català, ja que segons els espanyols això és únicament un afer intern a diferència del que va dir fa poques setmanes José Manuel Durao Barrosso. El que no acaben d'entendre alguns és que per damunt de les lleis espanyoles existeix el que s'anomena legislació internacional. En resum, els pensament messetari continua anquilosat en aquell famós bolero d'Emilio José anomenat 'Ni contigo Ni sin ti'.

Toca moure fitxa

Bon dia i bon dimecres internautes. Jornada històrica la viscuda ahir als carrers de la capital catalana on la festivitat, la reivindicació independentista i la manca d'incidents foren la nota predominant. Diada que enguany venia molt marcada per les polítiques recentralitzadores del govern i les declaracions poc amables de dirigents i presidents autonòmics del PP.

Com sempre el ball i la guerra de xifres van tornar a fer-se evidents al final de la jornada, on com ja és habitual, la Delegació del Govern rebaixava en gran manera la participació, per tal de minvar la importància històrica d'una manifestació que aplegà enguany més gent jove que gran. Un fet esperançador perquè les noves generacions no veuen com una utòpia la plenitud de sobirania nacional pel nostre país.

Si heu vist les imatges per televisió no calen gaires paraules, ja que el centre de Barcelona, així com altres ciutats del Principat, estaven plenes de gom a gom. El crit unànim que s'escoltava al llarg de la tarda fou INDEPENDÈNCIA. El Pacte fiscal i altres protestes quedaren omeses i oblidades amb crits, cants i consignes independentistes.

El clima d'il·lusió que es palpava a l'ambient i la serenitat de la multitud contrastaven amb les declaracions d'alguns polítics d'arreu de l'Estat que no han fet més que posar combustible a la locomotora catalana.

Ahir a la nit escoltant diferents tertúlies per les Espanyes, em feia gràcia l'argument que esgrimien alguns contertulis menystenint el nombre d'assistents, ja que segons ells hi havia molta més gent a casa, que estaven en contra de la independència. Un argument que no és valid perquè si ens fixem en els seguidors del Barça, la majoria es queden a casa veient el partit per televisió i no van en cos als estadis, però si en ànima, com feia ahir el president Mas.

D'altra banda, polítics més agosarats i gens sospitosos de sobiranistes creien que un referèndum sobre l'autodeterminació seria un bon baròmetre per saber en quin punt estem. Ara bé,  aquesta idea tenia un parany perquè segons ell el referèndum no l'havíem de fer només els catalans sinó tots els 47 milions d'espanyols, no sigui cas que els catalans diguéssim que sí i acabéssim amb la locomotora d'Espanya. Si sou amants de la història coneixereu que cap país que hagi nascut d'una secessió ha demanat mai permís a la resta del territori que fins llavors formava part. 

A tall de reflexió us llanço algunes preguntes:

Van fer un referèndum Estònia, Letònia i Lituània preguntant a tota Rússia si volien separar-se? I les repúbliques de Txèquia i Eslovàquia? I si algun dia Espanya volgués anar-se'n de la Unió Europea caldria que tots els europeus autoritzessin aquesta decisió per la via del refèrendum? Penseu-hi.

Avui pot ser un gran dia

Bon dia i bona Diada Internautes. Efectivament, parafrasejant Serrat 'Avui pot ser un gran dia' i segurament demà també, malgrat a la resta de l'Estat la manifestació reivindicativa d'aquesta tarda no senti precisament bé.

Resulta especialment curiós el paper que ha anat guanyant l'ANC, atrament coneguda com Assemblea Nacional Catalana, la qual ha guanyat la partida als partits polítics fent-se ressò de les inquietuds i anhels de bona part de la societat catalana.

Un rol que ha fet canviar la posició de diversos dirigents respecte la manifestació que té un lema ben clar 'Catalunya nou Estat d'Europa'. Exemples d'aquest canvi els trobem a Unió Democràtica de Catalunya, en que el Sr. Duran i Lleida, juntament amb el conseller Pelegrí han optat finalment per assistir-hi, perquè segons ells serà una manifestació en favor de reivindicar la catalanitat i no la independència. 

Un altra mostra, la trobem a Can PSC on no acaben d'aclarir-se sobre cap on decantar-se. El Primer Secretari del PSC, Pere Navarro, ha dit recentment que aquesta massiva participació que s'espera no serà un crit a favor de la independència sinó un acte de protesta contra la política de retallades dels governs de CiU i PP, respectivament.

La causa d'aquest canvi sobtat augura que serà un dia especialment important en nombre de persones i cal aigualir el lema de la pancarta perquè no els interessa quedar-se fora de la foto com el PP de Catalunya i Ciutadans.

Això a casa nostra, i als altres límits s'ho miren entre indiferència i preocupació, un binomi dfícil de lligar. Dues perles de les últimes hores:

- El President d'Extremadura, el popular José Antonio Monago s'apuntava al carro del President de Xunta de Galícia afirmant que 'Extremadura paga i Catalunya demana'.

- A Madrid, la secretaria general del PP i Presidenta de Castilla-La Mancha, afirmava alegrement que la manifestació d'avui serà un acte absolutament anticonstitucional.

És evident que els polítics de l'altra banda de l'Ebre no s'adonen que amb actituds com aquesta, encara provoquen que aquest 'lio, segons anomena Rajoy, augmenti i no tingui visos de solució. El fet que vegin Catalunya com un problema i no com una solució en aquesta Espanya malalta.

No acabo sense citar dues notícies d'abast internacional:

La primera ens arriba des del Parlament britànic on un diputat gal·lès ha presentat una moció que "expressa la preocupació que la Constitució espanyola actual no permet ni la independència d'una part del seu territori ni la celebració d'un referèndum que permetria al poble de Catalunya decidir democràticament sobre l'estatus constitucional de la seva nació".

La segona ve de terres escandinaves. Una diputada dels Verds preguntarà al ministre d’Afers Estrangers què farà Suècia en cas que Catalunya esdevingui nou estat. 

En fi, dia a dia, la Independència va guanyant adeptes aquí i més enllà de les nostres fronteres.

Adéu Eurovegas

Bon dia i bon divendres internautes. Com si d'una pel·lícula d'Alfred Hitchcok es tractés, el suspens s'ha mantingut fins el final, amb filtracions més o menys interessades, però al final la Generalitat ha tirat la tovallola d'Eurovegas.

Tot i la divisió d'opinions, aquest projecte ha anat guanyant detractors a casa nostra entre ecologistes i lectors de la premsa estrangera, els quals han sabut que el magnat Sheldon Adelson fa temps que està sent investigat per FBI per blanqueig de diners.

Els somriures d'Esperanza Aguirre, admetent que la capital té gairebé assegurada la construcció del complex del joc, s'hauria també de replantejar si un projecte com aquest és viable tenint en compte que fa poc un dels 2 casinos de Madrid ha hagut de fer un ERO degut a la manca de clients.

Però a part d'això, ahir la notícia tenia gust hispano-alemany, ja que la consellera Angela Merkel visitava Mariano Rajoy a la Moncloa. Acte que anava acompanyat d'una trobada entre els principals empresaris alemanys i espanyols. Les informacions que apuntaven la bona sintonia entre amdues delegacions van veure's en part desmentides per la fredor de Merkel, la qual va aixecar-se per protestar per les intervencions tan llargues per part dels empresaris espanyols.

Si bé Espanya ha aconseguit que el Banc Central Europeu canvii d'estratègia i doni llum verda a comprar deute de forma il·limitada, cal saber-ne les condicions. La primera ja es feia pública i és que el govern haurà de demanar el rescat total de l'economia espanyola. Evidentment, les condicions que imposarà Europa, seran duríssimes, i si hem de fer cas de la lògica podem anar pensant que l'any que ve hi haurà retallades en la prestació d'atur, pujades de IRP, augment de l'IVA, etc.

Ja que hem parlat d'Eurovegas permeteu-me que faci un símil, perquè no sé si el rescat serà una aposta segura o bé una loteria que no sabem ben bé si ens tocarà o passarà com la instal·lació d'Eurodisney a París, el qual ha vist disminuit el turisme pel peculiar clima de la capital francesa.

Ni-Ni


Bon dia i bona hora Internautes. Informe colpidor el que ha presentat la Fundació Jaume Bofill en que explica que gairebé el 22% dels joves catalans ni estudia ni treballa, formen part del que es coneix com a generació ni-ni.

Les raons són diverses, tantes que se'n podrien escriure varis tractats i potser ens farà més fàcil d'entendre-ho amb els resultats obtinguts pel projecte Encode, que explica el funcionament de l'ADN humà. Notícia positiva que coneixíem ahir mateix i pot ajudar a aclarir, no sé si el comportament d'aquests joves, però sí el de moltes malalties.

Tampoc no té ni sentit ni justificació el fet que els tribunals han trigat 18 anys a fer pública la sentència de l'incendi del Berguedà, condemnant finalment a Endesa a pagar una indemnització de 37,5 milions d'euros, quantitat que, per cert, reflecteix el retard de la justícia, ja que s'havia d'haver cobrat en el seu dia en pessetes i no en Euros.
No passaven per alt les declaracions de la Sra. Núria de Gispert, Presidenta del Parlament de Catalunya, la qual no té ni idea ni sensibilitat per les persones que es troben en situacions límits i precàries degut a la crisi. Ahir a RAC1, afirmava que els diputats ho estan passant realment malament amb els 3000 Euros mensuals que cobren i no saben com s'ho faran si la situació continua.

Quedeu-vos amb aquest nom, Olvido Hormigos, que ahir es va convertir en el nom més buscat a les xarxes socials i va obligar-la a dimitir per no fer més mal a la seva família i al Partit Socialista, del qual n'és regidora a Toledo. El fet d'haver-se filtrat un video eròtic, em fa pensar en la hipocresia que vivim, quan per causes molt més greus com la corrupció i l'expoli de les arques públiques ningú dimiteix. Sempre he pensat que la intimitat de les persones, la que realment és important, és la que comença de cintura cap amunt i no al revés.

No anem bé

Bon dia i bon dimecres internautes. Les males notícies continuen acompanyant l'actualitat econòmica del país. Ahir sabíem que la Seguretat Social ha hagut de fer ús del Fons de Prevenció per poder pagar les pensions, un primer pas abans del fons de reserva que cada vegada es veu més amenaçat.


Per si això fos poc, el govern anunciava la propera
convocatòria del Pacte de Toledo per parlar, no del futur, sinó del present de les pensions. I com deia el mític Super Ratón 'no se vayan todavía que aún hay más'. El nombre d'aturats el passat mes d'agost ha pujat en 38 mil persones.

Hi ha dies que les notícies no incentiven precisament llevar-se amb bon humor, però sempre cal fer-hi front i lluitar per sortir d'aquest atzucac de negativitat que, com els forats negres de Stephen Hawking, van engradint-se i retroalimentant-se, summint-nos en una depressió diària.

Les coses no passen perquè sí i molt menys s'arreglen soles ni automàticament. Cal prendre mesures i si no ho fan els nostres representants comencem a pensar què podem fer nosaltres i participem activament en les diferents plataformes ciutadanes que sovint tenen més humanitat que molts dels que ens governen. Un primer pas el tenim en l'oportunitat que se'ns obra el dia onze de setembre, no tan sols demanant el Pacte Fiscal, sinó exigint un Estat Propi que ens permeti viure en condicions dignes i lliures, que si tan molestem no els farà res deixar-nos sols.

Relleu al PSC

Bon dia i bona hora internautes. Cop de timó al vaixell que capitaneja Pere Navarro. El PSC anunciava ahir canvis al grup parlamentari socialista del Parlament. Uns canvis segons fonts oficials que no tenen res a veure amb les darreres declaracions de l'exconseller Joaquim Nadal fent una crida a la manifestació del dia 11. No tenen res a veure, o sí, perquè Nadal ha deixat de ser de facto lider del PSC al Parlament i un altre dels històrics del PSC Miquel Iceta marxa cap a Europa com tants dinosaures polítics.
Parlant d'economia ens fem ressò del sempre interessant Santiago Niño Becerra. El catedràtic d'economia afirmava ahir que si es pretén sortir de la crisis cal que diverses autonomies, deficitàries des del principi i un llast per la resta que realment produim, despareixin del mapa.

Però es clar, no tots els economistes pensen el mateix, de fet les mesures que economistes i polítics han suggerit uns i posat en pràctica els altres no estan servint de res ja que la realitat els supera. En una entrevista feta fa anys al doctor Fabià Estapè li vaig preguntar com és que si tenim economistes tan bons al país l'economia no va bé i ell, sabi i murri com era em va dir 'és que són bons però després es converteixen en polítics'.

Aquest organisme amb nom de Troika, que ens governa, des d'Europa ahir també tenia una idea d'aquelles brillants, suggerir a Grècia que augmenti la jornada laboral a 6 dies setmanals. La pregunta que em ve al cap és 'fent què?' Si fa anys que no creixen i les previsions diuen que no ho faran en dècades.

I no vull acabar sense referir-me a les declaracions del portaveu del govern català. Francesc Homs feia una crida ahir a la ciutadania per tal que se sumi a la manifestació de la diada, perquè segons ell 'és molt important que hi hagi un grup de persones molt gran per pressionar Madrid a l'hora de negociar pel Pacte Fiscal'. Bonic missatge el que van llançant des del govern, sobretot quan després diuen que ells no hi aniran. Qui els entengui que els compri, ara que encara estem de rebaixes i retallades.

Temps passats

Bon dia i bon dilluns internautes. El cap de setmana ha generat força notícies, però em quedo amb una que ens fa tornar a temps passats que semblaven ja superats, però es veu que si rasquem una mica encara hi ha residus imperialistes.El coronel d'Infanteria Francisco Alamán Castro assegurava en una entrevista al diari Alerta Digital que  "la independència de Catalunya? Por encima de mi cadáver y el de muchos.' I l'home curt de redimir-se encara posava més llenya al foc explicant que  'Los militares hicimos un juramento sagrado: cumplir el ordenamiento constitucional que consagra la unidad de España como principio irrenunciable".

Es veu que hi ha persones que no s'adonen que el món ha canviat i la globalització de l'economia n'és l'exemple més palpable, perquè l'economia espanyola fa temps que ha perdut la sobirania en favor del que es decideix des de Brussel·les.

Em fa gràcia observar que malgrat Espanya forma part d'organismes supranacionals com la Unió Europea o l'OTAN, molts dels que s'autoproclamen demòcrates no fan més que posar pals a les rodes al dret a decidir, perquè per ells la voluntat popular no té rellevància i s'escuden en que hauria de ser tot l'estat qui decidís si permetia que un territori es separes de la resta.

Altres, també esgrimeixen que tornaríem a patir una segona guerra civil i això seria sagnant i terrible com el que va passar als Balcans. Per què no parlen de processos com els de les repúbliques bàltiques, la republica Txeca o finalment Kosovo? Estat que, per cert, Espanya encara no ha reconegut pel mirall que por suposar per bascos i catalans.

Si els organismes internacionals afavoreixen algun dia un referèndum d'autodeterminació i el NO s'acaba imposant sobre el sí, no seria el primer cas a la història, però això no vol dir que no es pugui tornar a celebrar com ja han fet diverses vegades a la regió del Quebec, al Canadà.

El militar acaba lloant el passat franquista de la burgesia catalana i de les grans mostres de suport que el caudillo rebia cada cop que visitava Catalunya. Esperarem esdeveniments i veurem si el Ministeri de Defensa mou fitxa i expedienta el militar que encara no s'adona que el món, afortunadament, ha canviat.